Després d'un parell de caps de setmanes musicals, aquest podrem escalar, ni que sigui un dia. Així que quedem amb l'Enric, que des que vam anar a l'Arnau de Cavallers no havíem coincidit. Li proposo d'anar a la Miranda de Can Jorba a fer la via Gloria, que per equivocació vam pujar fins la R3 quan l'obrien, i després si encara té ganes, anirem a la Drac de Gos. Quan arribem a Can Jorba ens trobem amb el Joan i en Jordi, coneguts del blog que tot i que personalment no ens coneixíem, al saludar-nos, he tingut la impressió de que érem vells coneguts.
En poc mes de 10 minuts estem al peu de la via Gloria, que és la que queda més a l'esquerra de la Miranda de Can Jorba.
El primer llarg té un pas a uns 5 metres de terra més de decisió que de dificultat V+, la resta una placa molt maca V.
L'Enric escalant el bonic L1
La segona tirada, cal vigilar una mica amb la roca, tot i que no presenta massa dificultat. IV+/V, en aquesta tirada hem posat un camelot del 0,5, no cal que porteu res més.
Inici de la 2ona tirada
Acabant el segon llarg
La tercera tirada, cal anar pel lloc, doncs fora de via la pedra no fa massa bon aspecte.
L'Enric entrant a R3
L'última tirada és la que no coneixia, quan vam venir encara no estava oberta, va pel diedre a l'esquerra, juntament amb la primera les més maques,per mi.
Des de aquí es pot baixar, rapelant, totes les R estan equipades per rapelar, nosaltres fem una llarga tirada fins al cim de la Miranda de Can Jorba, allí veiem que en Joan i en Jordi, gairebé són dalt de l'agulla de Can Jorba. Nosaltres en un parell de tirades fàcils per l'aresta brucs arribem al mateix punt.
Últim llarg, al final hi ha un pas desplomat V+
El company en el bonic L4
Dalt de l'Agulla de Can Jorba
En Joan B i en Jordi finalitzant la Bego-Kush
Baixem xino xano pel Joc de l'Oca fins al peu de la Drac de Gos, buffff quin paredon més guapo, sort que no fa fred perquè aquí fa estona que no hi toca el sol.
L'entrada a la via ja és complicada, cal ajudar-se amb la paret del darrera fins poder xapar un buril molt rònec, a continuació hi ha un tros on no pots caure sinó arribés al terra, collons amb el llarg, deu ni do quin V(?), superfí amb presses molt petites, sort que la tirada és molt curta 15 metres.
Mentre espero al company em vaig mirant la segona tirada és veu molt tiesa, sobretot al final. Quan arriba el company, li pregunto el què, em diu amunt. L'Enric sempre em sorprèn mira que escala poc i sempre endavant, i el que tenim davant no es veu gens fàcil.
Primera tirada de Drac de Gos
Un V? molt difícil
El company arribant a la primera R
El segon llarg al començament no li trobo massa diferència amb el llarg anterior, presses molt petites, però aquí potser hi ha algun foradet més, collons que mantinguda vaig pujant amb el cinc sentits quan estic apunt d'arribar a la bavaresa he de fer un descansillo en un bolt, més pel coco que pel físic, tornem-hi els passos de la bavaresa superguapos i tope aeris, aquí cal anar per feina i no entretenir-se fins la R. Miro avall i el final es desplomat, una tirada dura però guapisima, superrecomanable, faig una miradeta amunt i aquí la paret perd verticalitat, fot molt bona pinta. Arriba el col·lega i em diu que la pil.la s'ha acabat i les mans ja no li fan cas, així que avall que es tracta de passar-s'ho bé. En un ràpel arribem al Joc de l'Oca i la baixem, bufff ara entenc per què la gent baixa per la Palomera o el camí dels francesos.
LLarg 2, difícil i mantingut 6a+
El company iniciant la segona tirada
Un llarg MAGNÍFIC
Les ressenyes, la de la primera via la trobareu en ONACLIMB i la segona en Ressenya.net
.JPG)
.jpg)
9 comentaris:
Enhorabona per les dues vies, la segona tinc ganes de anar-hi però l'excursió per arribar-hi fa que costi decidir-se. Una cosa crec que estaria bé es fer una trobada de blogers per coneixents en persona.Records
Ei Mingo!!! Que gran que és aquest Ll2 de la Drac Gos!!(rodolí!!!) Has de tornar-hi un dia a fer els altres dos llargs, que també són boníssims. És una via que sempre recordaré per ser tan xula. I la Glòria també molt disfrutona. Per allà Can Jorba hi ha per disfrutar de valent. De fet, a on no disfrutar de Montserrat? Salut!!!!
Felicitats per la via Mingo,
A mi la Gloria també em va agradar i recordo el pas de 5+ de la primera tirada molt finet ( em sembla que vaig fer-hi un A0)
Quan varem decidir no ficar-nos a la Drac Gos, ens varem esperar una mica al final de la canal que et deixa a la del Joc de l'Oca ( a on hi ha el troc negre)per si baixaveu i poder parlar, i fins i tot et vaig fer un parell de crits perquè havia sentit veus. Finalment varem tirar canal amunt a buscar el camí de la Palomera.
Ja veig que vas molt fort i que tant la primera com la segona tirada les vas fer com un campió. Felicitats.
Estic d'acord amb el Joan Asin, hauriem de fer una trobada de bloguers per poder-nos coneixer personalment i quedar per fer escalades junts. Segur que més d'un cop ens hem trobat sense company per sortir i intercanviar telefons ens anirà bé.
A mi em vindria molt de gust fer una escalada amb vosaltres.
A veure qui mou el tema i fa la convocatoria !!
salut i a tibar
Hola Mingo, ja trobava a faltar les teves piades...però has tornat amb molta força! felicitats per l'activitat, molts metres i de qualitat! la Drac Gos encara la tinc a la llista de pendents, a veure si el braç va agafant força i m'hi acosto.
Dura la Drac gos, eh! Almenys jo també la hi vaig trobar, ja m'agrada veure que no s´co l'únic.... Bona feina, ara a veure si ens veiem aviat!
Com està l'Aresta Brucs? S'hi arriba sense problemes des de la Glòria?
Joan home l'aproximació per la canal de l'oca, suposo que ja saps el que és, jo crec q per això no es fa massa. Lo de la trobada estaria molt bé, potser hauriem de decidir de quedar un dia, o tot el cap de setmana, a veure si van sorguint idees.
Albert (Llembresku), vaig pensar amb vosaltres, tios esteu molt forts el segon llarg no és gens fàcil.
Ostres Joan B, nosaltres ens ho vam pendre amb calma per donar-vos temps a que us enfilessiu.
El primer pas de la Gloria segur que no el vas fer en Ao pq el seguro queda sota el pas. Home fort si haguessis vist lo cagat que pujava, és molt fi i mantingut, però vaig acabar amb moltes ganes de tornar-hi. Lo de la trobada doncs ho hauriem d'anar madurant, em sembla una idea molt bona, jo vaig estar encantat de saludar-te.
Jaume com va això, la via estar molt bé, però millor anar-hi sense fred, si ara en comença a fer, crec que només toca el solet a primeres hores del matí.
Salut
Hola Eduard des de la Glòria cal anar a buscar el final de la sol solet, en una tirada arribes dalt de la Miranda i l'aresta brucs, es facileta, en dues tirades arribes dalt, la primera R la pots montar en una sabina petita i un parell de ponts de roca, pots posar algun friend en els forats però en cap moment els notaras a faltar
Eii Joan G, si que és dura això que només vam arribar a la meitat. A veure si ens veiem; aquest cap de setmana he d'anar a les meves terres, a més el Josep A. està a Mexic, crec que a Houston tenen un problema amb el petroli je je je. Pero si et va bé podem de mirar el següent jo en principi un dia si podria.Si pots, fes una proposta no massa deshonesta i ens veiem d'una p vegada
Una abraçada
Ei Mingo!!
Quina sorpresa trobar el teu blog. Si ja sé que m'ho havies dit algun cop però ja em coneixes... això de la tecnologia no és el meu punt fort. Però ho estem superant.
Per cert, bones vies aquestes de can jorba. Quin paio, no pares.
Ah! No cal que giris les fotos perquè sembli més difícil, que tots sabem que Montserrat és una puta rampa (je,je,je)
Ja et passaré el nom d'un blog que estem fent amb uns col.legues que crec que et molarà. Té un acceés una mica complicat però ja ens està bé...
Salut i tàpia lliure!!
A MUERTEEEEE!!!
Publica un comentari a l'entrada