Ens trobem a Can Massana, ha vingut amb l'Albert i el Yu, repassem les cordes que tenim amb tres de simples no podem fer dues cordades. Hem fet una cordada de quatre i ha anat força bé, un al capdavant dos darrera i l'últim.
Com ara ja no hi ha neu i avui la calor apreta anem a la part nord d'agulles la via triada és la Peluda, una que va sortir en un vèrtex: la Rodrigués i he llegit que és V obligat.
L'aproximació és la mateixa que la Bandereta, però quan arribes al peu cal flanquejar fins al Sabre, a la dreta veureu els bolts.
La primera tirada és la més maca primer fas uns passets per la placa i et poses en una canal cutre al centre però les parets estan bé, després cal agafar una llastra molt atlètica fins la R, li marquen 6a+, és perquè el llarg és molt mantingut en el V+ i 6a, jo a meitat he hagut de descansar es nota la falta d'entreno. El llarg no és obligat, queda V/Ao. Quan estic a la R, molt incòmoda penso que m'he equivocat en la via, millor la Bandereta que no és tan física, tot i que està molt xapada, el meu col·lega em maleirà. No em diu res per què és molt bon amic, però l'he de convèncer de no baixar.
Inici de la via
L'Enric a l'inici
L'Albert en la llastra del primera tirada
En Yu, l'Albert i l'Enric apretadets en R1
La segona tirada és un artifo, molt còmode, de curset, al final té una sortideta maca de V, si vols pots continuar en Ao fins la R2. D'aquí es pot abandonar fent un ràpel que va a parar entre la Peluda i l'agulla del Sol Ponent. En Yu intenta el llarg en lliure, però ha de deixar-ho córrer per què algunes preses es trenquen.
En Yu, provant en lliure
L'Albert tancant la tirada
La tercera tirada sembla fàcil des de la reunió, però la sortida és on hi ha el V+, amb preses sospitoses, molt ben equipat de bolts, després bé un terreny més fàcil fins arribar a un desplom on hi ha tres bolts, en lliure 6b, per mi Ao.
Tercer llarg
Yu en el 6b
L'últim llarg una passejada de segon fins al cim de la Peluda. Arriba l'Enric i li dic que em sap greu de no haver triat una via més montserratina, tot i la calor s'hagués pogut escalar al sol, doncs bufa aquell ventet tan típic d'Agulles.
.JPG)
.jpg)
6 comentaris:
Bona aquesta Mingo, queda apuntada!! El dissabte crec que us vam veure quan baixàveu pel pas de la Portella, nosaltres estàvem fent la Senda dels Àngels.
Salut i a seguir així!!
felicitats per la via.
La roca, pel que dius, és l'habitual de la nord d'agulles, "trenacadota"
Recomanes aquesta via ?
salut i a tibar
Hola Mingo, aquesta no la conec me l'apunto. Felicitats per la via.
Ostres si arribo a saber us faig fotos, de fet les volia fer però la portava a la motxil.la i em va fer mandra, es veia molt guapa. Enhorabona per la doble activitat Laponia i aquesta.
Joan B, home la roca és delicada en algun tram. Si la recomanaria? No està malament, gairebé no li toca el sol al matí, la via té un compromís 0, la primera tirada si estas en forma i la fas tota en lliure és una disfrutada. La resta és entretinguda.
Moltes gràcias Joan Asin
Ei Mingo!
doncs aquesta verticalitat impressiona.. m'encanta ;) a l'ombra..
jo crec que l'apunto.. encara que em sembla que sigui per parcticar la meva tecnica en a0s;)
sempre va bé coneixer noves vies!
gràcies!
Mingo, no la coneixia aquesta es veu espectacular! caldrà anar a fer-la. Vaja ciri vau muntar amb la cordada de quatre no? i que hi portàveu a la motxilla? no volia dir res dels teus pantalons llargs però no m'en puc estar...
Publica un comentari a l'entrada