divendres, 27 de febrer de 2009

MONTSERRAT La Pastereta "El teu somriure,cel"

Aprofitant que me'n vaig cap a ponent i que fa un dia fantàstic, faig una parada a Montserrat. No sé si tinc massa temps però carrego la motxilla i cap a la Pastereta, he vist una via que pot estar bé, Pel teu somriure,cel.

Trobar el peu de via és fàcil uns deu metres a la dreta de la funció clorofíl·lica, a més està escrit el nom.

La primera tirada és fantàstica un muret molt vertical de V+ amb uns forats boníssims i les assegurances, per no malacostumar-se, molt ben posades( 8 cintes són suficients). M'agrada tan el llarg, que el torno a escalar de segon.

Uf miro l'hora i falten 5 minuts per les 6 i encara queden un parell de tirades de IV. No sé si baixar i marxar tranquilet, però fa una tarda ideal, així que amunt. El llarg és fàcil III/IV, cal anar en tendència a l'esquerra, trobareu 4 bolts. Arribo a la R i no està preparada per rapelar, així que decideixo continuar. El següent llarg té la mateixa dificultat. Baixo a recuperar la motxilla i decideixo que rapelaré per la via, deixo una baga vermella per veure-la quan baixi; pujo cagant llets, s'està fent fosc no porto frontal i vaig amb ulleres de sol.

Amb un ràpel arribaria a la R1, però és possible que s'enganxi la corda, així que faig un ràpel curt fins la R2, que bé la corda llisca bé. Trec l'altra corda i les uneixo amb un as de guia, per què no s'enganxi, m'adono que he passat malament la corda pel mallon i cal no donar possibilitats a Murphy. A la R1 ja quasi no hi veig, però hi ha una anella i la corda baixa directa, al peu.

Si algú em veies pel camí amb ulleres de sol........... clar que si me les trec hi veig molt menys.


Serrat de la Pastereta


Inici de la via


Preciós muret del primer llarg


Iniciant el 2on llarg


La ressenya la podeu trobar a Onaclimb

7 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Renoi Mingo, estàs imparable! ho aprofites tot, i que duri!! Aquesta no la coneixia, me l'apunto! i semblava que a la Pastereta ja no hi cabien mes vies...i pel que dius sembla maca no?

Raquel ha dit...

Ostres, això sí que és aprofitar el temps...
Mmmm... m'ha encantat el nom de la via... saps qui l'ha oberta?

Mingo ha dit...

Jaume, com va tot? La via de fet és una tirada, però és preciosa i l'equipament bolts en els llocs difícils i aire quan no ho és tan. La 2i 3ªtirada són semblants a l'aresta brucs, però més a l'esquerra pel lloc on hi ha timba.

Raquel, és en Paco Vargas qui la va obrir.

Gatsaule ha dit...

Una bona idea per una tarda....

Llorenç ha dit...

Veig que no perds el temps i l'optimisme!!! com se t'ocurreix anar amb les ulleres de sol de cara a la tarda!!!

felicitats!! segueix aportant vies d'aquestes que s'agraiex!!

Joan B ha dit...

Felicitats Mingo,

Quan jo la vaig fer, vaig trobar que els bolts allunyaven força !! ( no soc tant valent com tu) però cal reconeixer que és mmolt maca

Mingo ha dit...

Gràcies Joan. Home quan acaba el flanqueig allunyen una mica, però ja és més fàcil. Salut