Avui ens trobem amb el Jordi, que ha vingut de Lleida per escalar a Montserrat, així que anirem a fer una via una mica llarga a la zona de la Proa, a mesura que veiem la paret ens adonem, que la via triada, hi toca el sol només a la tarda, així que decidim anar a l'aresta brucs de la Proa. Hi ha dies que no pares de cagar-la, i mira que fa temps que ens belluguem en el món de l'escalada, però hi ha dies que la cosa no va. Ja hem començat malament amb l'aproximació, i mira que no és el primer cop que venim. Arribem al peu de la Proa i fot molt vent, el Josep A. ens diu que la via que anem a fer és diu l'aresta del vent (hi ha una placa), fantàstic no podíem anar a millor lloc, en un dia de vent. Així que finalment s'imposa el seny i anem al vermell del Xincarró, allí hem fet quatre vietes: el Llaminer (V+), una sense nom al llibre surt com a número 19 (V+), hi ha marro (6a) i el beso de la flaca (V+). La veritat és que hem anat molt bé, com dirien els col·legues del rocòdrom cal provar més grau i progressar adequadament.
4 comentaris:
ara no paras de fer esportiva e????jajajaa...dema al Piri,vinga bou ens veiem!!!!
salut i roka!!!!!!
T'estàs convertint...poc a poc, sense donar-te conta...t'estàs passant a l'esportiva.
Fins ara
Ep Mingo! com t'ataquen els companys eh!!! però dígues que sí, hi ha dies que tot surt al revés...encara veu fer unes boniques vies al vermell, que li va semblar Montserrat a l'amic Lleidatà?
Bones Mingo!
Jo també començo a estar una mica fins el monyo de tant vent, pluja, neu i fred. És que dia que puc sortir, dia que pillo mal temps. A veure si arriba algun anticicló i ens deixa fer una mica d'activitat amb caloreta.
Records!
Publica un comentari a l'entrada