-->
Avui hem quedat per fer una matinal amb el Josep Anton, així que ens n'anem a Frares Encantats per fer la Miranda de l'Alba, la via del Falcó. L'aproximació és una passejada realment deliciosa, a més fa un dia perfecte per escalar o per qualsevol cosa que es vulgui fer.
Arribem al peu de la via, una mena de rampa de III-IV+ des de baix no es veu res, però la ressenya diu que només calen cintes, imagino que la part final que es veu més vertical deu d'haver alguna cosa, per si de cas m'enduc els aliens per si hagués algun foradet. La tirada està neta, però pots anar una mica a la canal herbosa a pillar una savina que no està mal, a la part més vertical ja no hi ha vegetació, malgrat tot, torno per veure si puc posar alguna cosa, que bé hi ha una fissureta on hi caben friends, no és que sigui difícil però una patinada et fa tocar terra.
El segon llarg és una mena de flanqueig primer en Ao i després A1, els burils estan molt separats i del segon al tercer has de fer virgueries per arribar-hi, a més hi ha cintes cutres en els burils que dificulten mosquetonejar bé, per acabar de posar emoció em cau l'estrep, a sobre d'un arbre que hi ha en la canal del primer llarg, joder quina merda el meu superestrep, de totes maneres ja estic en un lloc on hi ha més vidilla, surt en lliure però molt finet, una travessia fina a la dreta i R
La tirada ha estat laboriosa. La reunió és un lloc de somni un forat amb una visió de Frares privilegiada. No veig massa el col·lega, però el sento renegar, treure els mosquetons dels burils era complicat i la posició no era massa còmoda.
L'última tirada és veu molt curteta un parell de murets de V ben equipats, em preparo per pujar però abans xarren amb el company que ha d'arribar se'ns falta a un dinar. Li dic que pugem i que ell marxi que jo ja aniré a buscar l'estrep, però tinc clar que no em deixarà sol per anar a buscar l'estrep, per què potser hem de fer un altre cop un tros de la primera tirada i enfilar-me a l'arbre. Així que rapelem i després de fer una mica el mono recupero el superestrep i cagant llets cap a Can Massana.
Primer llarg, pots assegurar-te amb una savina i després, a la part de dat trobes una fissureta
El segon llarg, equipat amb burils vells, a més tenen cordinos que dificulten el mosquetonatge.
Es pot passar pel cordino, però no feien massa bona pinta
.jpg)
7 comentaris:
Bones!
Buufff kin patir llegint!! :SS
Primer llarg a pèl, amb la sabineta només, i el 2n tmb de trave i amb burins!! :-OO ufff kina por!! i a sobre t cau l'estrep!
No hi aniré pas aquesta via!!
Enhorabona!!sort q la goma dels gats van fer la seva feina i no vau patir una relliscada al primer llarg...per cert, las reus al menys eren bones?
molt bones Mingo! Deu ni dó, a quines vies t'encigales!! Això sí, deus d'estar ben tranquil, ja que no hi deus trobar ningú per allà! Salut!
He posat lo de la veridicació pq tenia 15 comentaris de propaganda.
Ostres Lai & Atori, no era la meva intenció fer patir a ningú. Home si la dificultat fos més alta, aleshores potser m'ho pensaria. De totes maneres, aguanta aquesta ferralla, els cordinos ja no ho tenia tan clar, recordo que a l'Anglada del Frare gros vaig fotre un saque d'un 12 metres i em va aguantar una escarpia que devia clavar l'Anglada i sortia un pam de la paret. Les reunios havia crec que tres burilets.
Salut parella
Albert , no ens vam encigalar ens va faltar una mica de temps, si no hagues caigut l'estrep era més ràpid sortir per dalt, però jo tenia clar q volia recuperar l'estrep i sabia que encara que li digués al company que marxés, no em deixaria sol.
Records Albert, et segueixo. Bones escalades i un saludo al Ricard que fa temps que no ve el veiem pel plafó.
Ostres Mingo! on vas per aquestes parets! i amb aquest equipament....aixó no es com al boulder!!!je je je
Felicitats Mingo,
una via clàssica, però de veritat. Cada dia se n'escalen menys i el bon regust que et deixen... per cert les fotos des de la R1 són molt xules.
Una bona via clàsica, per un bon escalador clàssic !
Enhorabona !
La via del falcó val molt la pena.
Publica un comentari a l'entrada