dissabte, 11 d’octubre de 2008

PIC CONILLER "Directa Avatar"

El primer cop que vaig veure la ressenya del pic del Coniller, vaig pensar: aquesta la vull fer en solitari. Sembla que dissabte serà el dia, perquè no he acabat de coincidir amb els col·legues; així que d'horeta cap a Coll de Nargó. Encara no hi ha ningú, no tinc clar que estigui en el punt de sortida. Mentre preparo el material, arriba una furgo, no sé si són escaladors o caçadors de bolets, quan arribo a la seva alçada xarrem una estona, em diuen que si que allí és el punt de sortida, ells venen a fer la via d'en Guillem, perfecte no els destorbaré. El camí d'aproximació és molt agradable i difícil de perdre, malgrat la motxilla en poc més d'un hora s'arriba a peu de via.

Fa dies que no vaig sol així que m'agafo el meu temps per fer tots els preparatius, al cap de poc arriba l'Eduard i el seu company parlem una estoneta més i ens desitgem sort.

El començament es força vertical, la ressenya marca A1, però surt molt bé en lliure a excepció d'un Ao que és molt factible en lliure, no crec que sigui més de 6a+, la continuació li donen IV i després un altre cop A1, un passet d'Ao per què hi ha terreta a les preses, quan desfaig la tirada ho netejo bé i de segon surt perfectament en lliure sense massa dificultat. Arribo a la R i voldria continuar, però només em queden 3 cintes de les 12 que portava. Quan rapelava la tirada he contat quasi 24 bolts, n'hi ha molts.

El segon llarg no el recordo gens li marquen A1 i IV però l'estrep no el fareu servir. Un cop a la R2 dubto si continuar, la tirada següent té un desplom i no sé si tindré prou material, com fa poc que he començat encara em noto molt conservador així que a desfer el llarg.

El tercer llarg té un desplom, des de la R sembla més desplomat del que realment és, ho provo en lliure però al tercer bolt no puc més, és molt dur per mi, però estic segur que algú més bo que jo li sortiria en lliure. Un cop fora del desplom, el tram que segueix és molt bonic.

Des de R3 em miro la ressenya i veig que em queden 4 llargs, els dos següents em decideixo empalmar-los el primer li posa IV+ i Ao i l'altre IV,II. Si em quedo sense cintes doncs la cosa ja no serà problemàtica. Així ho faig, l'Ao són passos d'adherència que en lliure jo diria que no són més de V, ep que jo soc molt normalet escalant. La R5 (R4 per mi) hi ha una corda fixa que et permet escapar caminant. Com he arribat amb 4 cintes això m'ha donat molta moral per fer els dos últims llargs en un de sol.

La part final es preciosa, en els dos llargs hi ha 5 passos una mica difícils potser algun és V+, em sento de puta mare escalant he aconseguit oblidar-me dels punts de seguro (que és difícil) i em sento tan segur que la possibilitat de caure em cap moment em passa pel cap. Quan arribo dalt hem torno a trobar l'Eduard i el seu company que ja tiren avall, jo encara he de desfer la tirada.

No sé si és l'escalada que he fet, o si és que fa una tarda deliciosa o el lloc que és preciós o tot plegat que em sento realment be, no marxaria d'aquí.

La baixada és fa seguint la cresta en direcció oest de seguida es troben punts vermells i tires de roba que fan difícil que et perdis.



Pic del Coniller "directa Avatar"



El començament de la via és força vertical, val la pena intentar-ho en lliure surten passos molt macos



Desplom del tercer llarg



Recuperant la motxilla que està en R3




En el últim tram de la via



El poble de Montanisell i la seva serra




La ressenya així com una aproximació detallada la trobareu en l'Onaclimb/ secció Coll de Nargó

7 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Saps que no recordava la teva faceta de solitari ? El dia que fem la trobada de solitaris ja et posarem a la llista !

Clar que si trobes fàcil el 6a+, potser ens ho pensarem...

lux ha dit...

Ei Mingo!
ostres!! a aquesta li tinc ganes, hi havia d'anar el cap de setmana passat i al final se'm van torcer els plans...
i ara amb la lectura encara me n'ha agafat mes...
Una bona escalada! i en solitari doble feina...! Carai!!

salva ha dit...

Mingo crec que ja t'has queixat massa, fàs viotes en solitari i últimament no pares de trobar-te llargs que et semblen més fàcils que lo que diu la ressenya...a veure si es que t'estaràs possant fort i no t'has adonat!!!

Ens veiem al Plafó

Quimi ha dit...

Si senyor! bon viote,ara que lo de la hora i picu d'aproximació amb tot el material...buf!
Per cert,aquest silent partner el tens molt nou,aviam si ens deleites amb mes histories solitaries!!
Arreveure!

Jaumegrimp ha dit...

Bona via per fer en solitari, per no patir, ara que tu, veig que la vas trobar fàcil!! Bou que et deixes la meitat de parabolts per xapar! Quan la vaig fer no m'ho va semblar gens de senzilla.

Llorenç ha dit...

Ostres Mingo!! bona via per fer en solitari!

Jo també tenia mirades aquestes vies, però encara mai hi he anat!
ja tinc una mica més de feina!

merci per l'explicació!!

Mingo ha dit...

Ep Joan, el silent sempre està allí i quan no lligues plans doncs silent, tot i que és més cansat i que m'agrada molt anar amb gent les escalades en solitari en deixen un regust difícil d'explicar, tu ja ho saps això.

Lu, malgrat pel meu gust hi ha massa bolts, l'escalada és força maca, sobretot, els dos últims llargs. Si pots triar, trial's. Ja m'han dit que al balsam et vas fer la tirada més maca.

Salva, que no estic molt fort vaig fent, el que passa que l'entrenament del plafó m'ajuda
molt.


Quimi, gràcies pels teus comentaris, però lo teu és d'admirar la Picazo a l'aeri, ja tu vaig dir chapeuax.

Jaume, la via la vaig trobar tranquileta i amb tan bolts em va animar a probar els passos més complicats. A reveure.

Llorens doncs el lloc esta molt bé, tan l'aproximació com la baixada són maques i la via, malgrat haver-hi molts bolts està força be.