La intenció era anar a Pirineu al Pic de Comalesbienes, però l'Enric em truca el dia abans i em diu que a les parts altes dels cims de la Val d'Aran ha nevat, així que fem un canvi de plans i quedem per anar a Vilanova. Tot i que amb l'Enric ja fem cordada centenària des de l'any passat quedem com els modernos a les 11 a Balaguer. Li proposo d'escalar la paret de Zaratrusta, la mar de núvols o la txubascus, quan arribem al peu ell decidirà. Després d' una bona estona fent el pasarell buscant les vies desistim, li proposo que anem al Pas Nou a fer la Tarzan o la May Po.
Arribem a peu de via i ens decidim per la May Po, que jo no he fet, la Tarzan que em va agradar molt fa temps la deixem per després. Comencem per una placa una mica tombada que està molt equipada amb un passet de IV+ a la part final, ens estranya molt, per què li marquen V+ en el primer llibre que van treure de Vilanova on el grau estava més apretadet. Després ens adonem que aquesta tirada que acabem de fer no pertany a la May Po sinó que és una placa que han equipat abans de la May Po i altres vies que arriben més amunt (per l'esquerra s'accedeix a la via caminant).
Ara si estem a la via, el primer llarg està generosament equipat amb spits, primer hi ha un muret de IV amb algun passet de IV+ a continuació un mur un pel desplomat, amb un pas dificilet, jo li posaria 6a i després V+ fins la R.
El segon llarg és una llàstima per què és una rampeta amb passets e IV, i fa perdre continuïtat a la via. Mentre espero a l'Enric em miro la tirada, collons hi ha un sostret que mirant la disposició dels seguros és obligat. Bé som-hi a veure com és el V+; després de sortir de la R hi ha un tram molt vertical fins posar-te sota el sostre. El pas és guapissim una bústia brutal, l'emplaçament dels seguros perfecte, quan estàs en la bústia llavors xapes amb comoditat, un pas fantàstic i si és V+ com la continuació que és força fina fins a situar-te sota d'un muret un pel desplomat on hi ha, per mi, el pas més difícil de la via, jo li donaria 6a o 6a+ obligat si fas Ao és més complicat per què hi ha una regleta molt bona i que a mi em va costar de trobar uns 10 cm per sobre l'spit la presa és clau. La continuació minva la dificultat V-V+, el llarg és preciós.
Tot i que fa sol comença a escapar gotes, baixem caminant a l'arribar a la carretera ara si hi ha núvols i plou una mica més així que la Tarzan la deixem. Es curiós però quan marxem ens adonem que la Roca dels Arcs esta molla però només la part que toca al Pas Nou.
Ens mirem la paret de Zaratrusta per intentar esbrinar on collons està la mar de núvols, ja és el segon cop que em passa, això que m'havia mirat el blog de l'Antxi i el Llorenç que sempre expliquen les vies amb molt de detall.
En el primer llarg, en el pas més complicat
L'Enric iniciant el llarg
Va parir, que dura és la vida de l'escalador
Sostret del tercer llarg, és preciosa la tirada
En blau la placa d'entrada, si no es vol fer es pot entrar caminant per l'esquerra
.jpg)
.jpg)
4 comentaris:
Brrr ! M'has fet venir ganes d'anar-hi !
I és que la vida de l'ex-escalador encara és més dura !
Hola Mingo, aquestes víes no les conec, ens hi haurem d'arribar, en canvi la Mar de Núvols i la Txubaskos baskos sí, són molt maques llàstima d'un pel patinoses ja! que us passa amb la paret de Zaratrustra? si l'aproximació és evident, s'aparca a la pedrera i llavors pel llavi de la pedrera amunt a buscar el pany de paret que és inclinat cap a la dreta, fins hi ha el nom de les vies al peu...hauràs de tornar-hi que s'ho valen!
Ep Joan que dius ex-escalador, però si encara has de donar molta guerra i espero poder compartir algunes escalades.
Hola Jaume, doncs no ho sé que passa amb la Zaratrusta el primer cop que hi vaig anar per fer la txubascus, la vam trobar a la primera però aquest hivern hi vaig anar sol, a la part de més a la dreta, que em sembla que és on està la via i no va haver manera; aquest cop gairebé vam reseguir tota la paret buscant el nom fins una canal molt marcada i res, quan vaig mirar el blog del Llorenç crec que havíem de tirar més a la dreta, tan se val la Maypo hem va agradar molt
Hola mingo,molt bé aquesta via,com diu el teu company ,fa temps que no vaig a Vilanova i m´has fet venir ganes.
Publica un comentari a l'entrada