MONTSERRAT La Palleta "via Tuareg"

Són quarts de quatre i estic a l'urbanització que hi ha abans de la Vinya Nova esperant el col·lega, que no acaba d'arribar. Bufff quina mandra tot, el termòmetre del cotxe marca 34 graus, amb lo bé que es deu d'estar a la platgeta, que la tinc a 5 minutets de casa.

Qui em va posar en tot això em va dir, l'ofici d'escalador és molt dur, les vies llargues i mantingudes van rosegant l'ànim del més disposat. A aquestes alçades, crec que ja formen una mica part d'aquesta muntanya, si no, no s'entendria aquest tornar-hi, aquesta recerca setmana darrera setmana. Potser esperem que qualsevol dia, superant un desplom o penjats en una aresta ens vingui a la ment la resposta a tots els nostres dubtes a aquesta insatisfacció permanent que portem dins (J.E. Farreny).

Ep ja està aquí el col·lega, enfilem cap a la Vinya Nova, anirem a la ombra de la Palleta, a fer la via que ara fa la majoria de gent, la Tuareg. En aquesta paret no més hi he estat un cop quan vaig fer, ja fa anys, la tomàquet d'amagatotis i en tinc un bon record.

Malgrat el camí no hi toca massa el sol arribem al peu ben suadets, traguet d'aigua i preparatius i s'està de conya.

La primera tirada és molt vertical, però les assegurances estan molt juntes, a més les preses de peu són molt còmodes, i les de ma són molt bones. (6a/V+)Llarg magnífic.

El segon llarg també és molt vertical (V+), aquí els parabolts estan una mica més separats i les preses de peu no són tan còmodes, a mi m'ha costat més que el primer llarg, però igual de maco.

El tercer llarg és el més fàcil però hi ha menys assegurances.

L'últim llarg té un desplomillo que el marquen de 6a+, però si la primera tirada li posaven 6a, això com a mínim és 6b (no és obligat), un cop fet, ja és fàcil fins al cim. A dalt s'està molt bé, la visió sobre la plantació amb les últimes llums és preciosa, alhora que un parell de falcons sobrevolen la zona. Miro per veure si veig al company i ostia veig un parabolt que no he xapat, no ho entenc si he passat per davant, coses de l'edat.

En tres ràpels arribem al peu de la via.

Si feu aquesta via un divendres os recomano que al baixar os quedeu a sopar a la llum de les espelmes de la Vinya Nova.

La ressenya es troba en Onaclimb