divendres, 20 de juny del 2008

MONTSERRAT La Palleta "via Tuareg"

Són quarts de quatre i estic a l'urbanització que hi ha abans de la Vinya Nova esperant el col·lega, que no acaba d'arribar. Bufff quina mandra tot, el termòmetre del cotxe marca 34 graus, amb lo bé que es deu d'estar a la platgeta, que la tinc a 5 minutets de casa.

Qui em va posar en tot això em va dir, l'ofici d'escalador és molt dur, les vies llargues i mantingudes van rosegant l'ànim del més disposat. A aquestes alçades, crec que ja formen una mica part d'aquesta muntanya, si no, no s'entendria aquest tornar-hi, aquesta recerca setmana darrera setmana. Potser esperem que qualsevol dia, superant un desplom o penjats en una aresta ens vingui a la ment la resposta a tots els nostres dubtes a aquesta insatisfacció permanent que portem dins (J.E. Farreny).

Ep ja està aquí el col·lega, enfilem cap a la Vinya Nova, anirem a la ombra de la Palleta, a fer la via que ara fa la majoria de gent, la Tuareg. En aquesta paret no més hi he estat un cop quan vaig fer, ja fa anys, la tomàquet d'amagatotis i en tinc un bon record.

Malgrat el camí no hi toca massa el sol arribem al peu ben suadets, traguet d'aigua i preparatius i s'està de conya.


La primera tirada és molt vertical, però les assegurances estan molt juntes, a més les preses de peu són molt còmodes, i les de ma són molt bones. (6a/V+)Llarg magnífic.







El segon llarg també és molt vertical (V+), aquí els parabolts estan una mica més separats i les preses de peu no són tan còmodes, a mi m'ha costat més que el primer llarg, però igual de maco.




El tercer llarg és el més fàcil però hi ha menys assegurances.




L'últim llarg té un desplomillo que el marquen de 6a+, però si la primera tirada li posaven 6a, això com a mínim és 6b (no és obligat), un cop fet, ja és fàcil fins al cim. A dalt s'està molt bé, la visió sobre la plantació amb les últimes llums és preciosa, alhora que un parell de falcons sobrevolen la zona. Miro per veure si veig al company i ostia veig un parabolt que no he xapat, no ho entenc si he passat per davant, coses de l'edat.



En tres ràpels arribem al peu de la via.

Si feu aquesta via un divendres os recomano que al baixar os quedeu a sopar a la llum de les espelmes de la Vinya Nova.

La ressenya es troba en Onaclimb

4 comentaris:

zombi ha dit...

veig ke al final as pogut escaparte a trepar!!!!!!o ara o amb resaka despres de les festes!!!!!!!ajjajaja....amb la calor ke fa.....i tu a 5 minuts de la platja!!!!malalt!!!!!!!!!ens veiem al PIRI....
salut i roka!!!!!!

Raquel ha dit...

Ei Mingo!
Això de saltar-te una xapa... vols dir que és l'edat? Jo diria millor que anaves sobrat!!

lux ha dit...

Mingo,

M'ha costat...ehh,,
així vas coneixer al Joan Enric Farreny??
No m'equivoco no??

Felicitats per la via a mi em va agradar molt ..la roca es magnifica.. encara que el primer en fred em ca vostar una mica!

Fins la propera ;-)

Mingo ha dit...

Zombi ens veiem dilluns, encara que foti calor, no?

Raquel doncs a mi si em preocupa, jo abans veia tots els seguros i últimament no ho entenc.

Hola Lu, si que el coneixia i molt, per mi va ser una persona molt important en un període per mi difícil. Un gran escalador i millor persona, d'ell vaig apendre moltes coses i m'atreviria a dir que és la persona que més m'ha influenciat malgrat haver desaparegut amb 23 anys. Lu no seràs pas biologa?