dissabte, 26 d’abril de 2008

TERRADETS "Amanita moscata"

Aquest cap de setmana teníem previst anar a una de les parets més llargues del país, però alguns inconvenients han fet que quedéssim a quarts de quatre a la font de les Bagasses. Baixar del cotxe i la calor és tremenda, sembla ple estiu, però dintre d'una estona el sol ja no tocarà a la paret.
Havíem decidit anar a fer l'Amanita, que és un sector que cap dels dos coneixem, i la guia li marca uns 30 minuts d'aproximació. No sé quanta estona hem estat, per què ens ha agafat un pajaron que no hem tingut esma ni de mirar el rellotge, ni de beure, ni de mirar la paret ni res de res. Ens hem quedat asseguts i quiets al peu de la via, esperant que la sang torni a regar les idees.
Tot i estar tocats (més que de costum) i tenir clar que no tindrem temps de fer tota la via, decidim escalar el que puguem.
La via original entra per una mena de canal, mentre que a l'esquerra hi ha una variant, que es veu molt guapa, unes plaques brutals amb un munt de parabolts. Tot i que la línia és irresistible, entrem per la via original, l'entrada la marca un spit, tot i ser més fàcil l'he trobat molt bonica, a més te l'has de currar per què no més trobes una escarpia de museu. Al final de la línia hi ha una antiga reunió, autèntica, una escarpia vellísima i un buril molt rònec. Flanqueges a l'esquerra fins al peu d'una placa super guapa i ben assegurada (6a+), que et porta a una reunió a prova de bomba.
A l'esquerra de la R surt una línia de bolts que deu de ser la delicuentes, la nostra va per la dreta. La sortida de la primera reunió té un pas molt complicat i algun més fins arribar a un diedre molt maco. La tirada li marquen V+, i és preciosa, però m és exigent que la primera.
El que ara ve són un parell de tirades que es veuen senzilles fins al peu d'una placa de 6a. Ens queda una mica més d'un hora de llum i des d'on som amb un petit ràpel escapem. Estic segur que hem fet les tirades més maques i em sap greu de marxar, però tinc clar que tornaré, però amb una millor climatologia.
Inici de la via, entrada original


Preciosa placa de 6a+




Josep A. al principi de la placa de 6a+


Sortint de la R1

Preciós diedre de la L2

El colega sortint de la R1



Arribant a la R2

La ressenya la trobareu a Onaclimb

4 comentaris:

marc ha dit...

Em sembla que vau fer la part mes guapa de la via, almenys que jo recordi.
La sortida de la R1 era realment molt fina de peus, aixo si que ho recordo clarament, aixi com l' aproximació: SIN PERDON. Amb la calor d' aquests dies deuria ser per a flipar.
Felicitats per la via

Anònim ha dit...

Hola,

Ens varem trobar/coneixer a l'aparcament quan nosaltres tornavem acalorats de fer la via de l'Alba i, pel que veig, vosaltres tampoc us vareu escapar de la calor.
Quantes tirades vareu fer ?

Joan B

Mingo ha dit...

Gràcies Marc, visualment em va semblar que eren les tirades més exigents, pq la continuació es veia més fàcil. Em van agradar molt les tirades de baix, es per això que vui tornar-hi per acabar la feïna.
Hola Joan, a la paret s'estava molt be, pq vam escalar a l'ombra, però l'aproximació va ser fotuda, a part de calor el fer-ho després de dinar no va ser una idea massa bona. hagués estat bé anar a qualsevol via de les que acaven a la falsa feixa. Dues tirades vam fer.

saumi ha dit...

Esteu fets uns besties pujar fins allà al migdia després de dinar, :-)). Bona activitat, jo soc del parer que valen més dues tirades bones i no acabar la via, que no fer-ne quatre de merda i acabar una via. Apa siau i apretar-l'hi.