dissabte, 19 d’abril de 2008

MONTSERRAT Roca del Corb "via Serrat-Torres"

Aquest mes d'abril no ha resultat com esperava, pràcticament no he tocat la roca. A mi em passa que, quan fa dies que no escalo em costa tornar arrencar. Amb molta mandra, quedo el dissabte al matí per fer una matinal; sembla que tot està en conjunció. Així que cap a Montserrat, a l'arribar a Terrassa, Montserrat es veu tapat, les previsions eren que a mesura que avances el dia aquest es complicaria. Decidim anar a la roca del Corb, que en cas de mal temps es pot abandonar.
A mesura que ens atansem a la roca, el temps millora lleugerament.

Si voleu anar a la roca del Corb, cal deixar el camí que puja al Monestir, quan tingueu a la vista la roca del Corb, no feu servir la lògica ni l'intuïció per arribar a peu de via. Camineu en paral·lel a la roca per la part amb menys vegetació, hi ha una mena de corriol, que cal seguir quasi fins al peu de la via Puigarnau-Espunyes, el camí esta una mica allunyat de la paret, al peu de paret la vegetació és molt espesa, i és difícil desplaçar-se. Quan vegeu la roca aprop aleshores atanseu-vos a la paret i aneu a parar a peu de via aquest últim tram costa una mica per la vegetació, però res a veure si aneu per l'altre costat.


Mentre ens preparem, sentim veus de gent que lluita amb la vegetació per cercar el peu de via. Quan arriben, mirant al meu company, em diuen: tu deus de ser el Mingo. Ostres si, és en Jaume Grimp amb el que he intercanviat molts comentaris en el blog.

Inicio l'escalada i sense gaire dificultat em planto al flanqueig d'Ao. Com no estic massa motivat, a més em dono l'excusa de la sobrecàrrega que encara em molesta una mica, em disposo a seguir al peu de la lletra les instruccions de la ressenya i fer Ao , és aleshores quan en Jaume m'anima a fer-ho en lliure, que collons llenya a la sobrecàrrega, és molt finet i maco, ufff que bé, s'han engegat les piles. Després del flanqueig, hi ha un diedre on he fet un parell de passos d'artifo, jo crec que en lliure és factible; seguint els parabolts arribes a la R.

La tirada següent es veu molt montserratina, he intentat enganyar al company, però no s'ha deixat. Quan finalitza la tirada (V-V+) de presa petita però cantelluda, arriba en Jaume. Encaixades de mans, cordialitat sembla com si fes temps que no ens veguessim, malgrat avui ens hem conegut físicament. Estic molt content d'haver coincidit amb aquest company del blog amb el que intueixo moltes afinitats.

Efectivament la tirada és preciosa, fineta i mantinguda.

La tercera tirada cal seguir els parabolts, bé no sé per què ho dic, doncs lo meu comença a ser preocupant. La tirada te un o dos parabolts al principi i després un pont de roca amb una vaga dubtosa, mentre vaig escalant, penso, no entenc la via per què la tònica es posar assegurances aprop en les zones difícils i compromeses (descompost) i ara estic en un lloc de roca una mica dubtosa i el pont de roca no està aprop i des d'on sóc no sé si aguantaria, vaig fent fins el desplom, m'hi penjo i al mirar darrera veig que un parabolt no l'he xapat, no entenc com no l'he vist. La sortida del artifo és molt aèria i guapa (IV+). Jo crec que els maquinilles, el tram d'artificial se'l traurien en lliure.

L'últim llarg de tramit fins al cim.

Acabem de plegar les cordes i ja tenim al Wolfgang al cim, han anat per feina els nous companys. Xarrem una estoneta, els quatre coincidim amb la via, està força bé, recomanable. Ens despedim, em sento molt bé, per tot plegat; l' escalada i els companys amb els que he compartit un matí intens. A més el Pirineu està preciós, en tot l'hivern he vist tanta neu.


Primer llarg


Final de la primera tirada



Els companys:Josep A., Jaume i Wolfgang




En Jaume en el primer llarg




Josep A. en la segona tirada



En la segona tirada, en Jaume a la R1




En Jaume i el Wolfang començant el segon llarg




Tercera tirada



Sortint del desplom


En Josep A. sortint del desplom



Josep A. acabant la via



Si voleu veure la ressenya la trobareu a onaclimb:

http://www.onaclimb.com/montsecroq/santbenet.htm#

4 comentaris:

jaumeppiqueras ha dit...

Ep Mingo! s'ha fet esperar el post, no et queixaràs que el Josep Anton et va fer fotos, llàstima que no s'et veu la cara...M'ho vaig passar molt bé, aquestes trobades blogers són divertides, és com si ja ens coneguèssim de fa anys...
Ara seré fora dues setmanes i no podré grimpar, però a la tornada a veure si tornem a coincidir.
Salut i pedra!

Anònim ha dit...

Aquesta no la he fet, però la que esta molt be es la seva veïna Puigarnau-Espunyes. Jaume que et vagi be per les terres de Mr. George.

Antoni

Wolfgang ha dit...

Ei Mingo!
Va ser un plaer compartir el matí amb vosaltres, ja ho podeu ben dir que sou gairebé una espècia per sí, els bloggers, jeje!
Estic d'accord amb tu referent a l'artifo, té bons cantos i forats. Un friki com cal segurament el passaria sense tocar cintes!
Salut
Wolfgang

salva ha dit...

Senyor Mingo, el que t'està passant amb les xapes es per t'estàs possant molt fort i no tens necessitat.

Ja m'agradaría a mi fer aixó que fàs tu.

Fins ara