dimecres, 8 d’agost de 2007

Pic de la Solana de Llauset "via Valdric"

Quan vaig començar a escalar, anar a Pirineu era tota una moguda. Escalar a Sant Maurici suposava sortir al matí amb el tren de la Pobla, esperar l'autobús que pujava a Esterri, i avançada la tarda et deixava a la Guingueta, i com no teníem un duro pujàvem a peu, amb uns motxilots de collons fins Espot i allí, ja al vespre, cap a Sant Maurici. I anar a la Pica, bufffffff, fèiem el mateix recorregut, el que passa que el bus et deixava a Llavorsí, i xino xano fins Areu, si tenies sort et pujaven amb autoestop, i després encara quedava una botifarrada fins al refugi de la Vall Ferrera, ara es pot pujar en cotxe, abans, ni amb 4x4 . Necessitaves un parell de dies per anar i tornar, aleshores teníem tot el temps del món.
Són les 8 del matí d'un diumenge d'agost i sortim en Tato i jo de Lleida, a Pont de Suert ens trobem amb en Josep Anton. Ja els tres anem a la pressa de Llauset on aparquem la furgo, comencem a pujar i després d'un túnel agafem un camí a la dreta GR que ens dura al coll d'Anglòs, d'allí aneu cap a l'esquerra seguint unes fites per la pedrera fins a la primera reunió de la paret, és una zona molt ampla, allí deixeu les motxilles o el que no necessitareu. D'allí es pot fer un ràpel o continuar caminant i baixar més endavant, però havien un francesos a peu de via i vam decidir començar escalar allí mateix.
La tirada, està força be IV/IV+ de bon granit, i els friends entren molt bé. Les reunions estan equipades amb spits.
La tirada següent, la tercera, té un tros de V, cal anar per la zona de l'ombra, bé si trèieu el cap on hi ha sol, hi ha una gran quantitat de líquens, que la fan impracticable
El llarg següent ja et deixa a l'aresta final, la sortida de la R3 hi ha una placa bastant tombada de IV, la resta anar crestejant fins al cim II/III.
Per baixar cal anar a una canal que hi ha a la cara nord, anem baixant fins una instal·lació de ràpel d'uns 25 metres, continuar baixant, a la dreta os trobareu la franja herbosa, que si la seguim anirem fins on son les motxilles, nosaltres continuem baixant volem fer la primera tirada. Quan arribem, encara hi ha els francesos, no sé que collons hi deuen fer tot el dia per fer un llarg de IV i V. La tirada impressiona, sembla més de V, però no, és un cinquè molt guapo, la millor tirada de totes.
Agafem les motxilles i al cotxe en uns 30 minutets ja hi som. De pujada, calculo que haurem estat entre tres quarts i un hora. A quarts de 5 estem dinant a Pont de Suert. Ostia, ja ho deia en Bob Dylan que els temps estaven canviant

Pic de la solana de Llauset, des de el Coll d'Anglòs

Els estanys d'Anglòs


Primera tirada


Els diedres de la segona tirada



Tercera tirada



En Jordi (Tato) arribant a la tercera R


Tercera reunió


La quarta tirada, surt a la cresta



Fent el gilipolles

La ressenya la podeu trobar alvolum III de Roca Caliente (ja l'escanejaré)

11 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Osti, jo també havia pujat a la Pica sortint des de Llavorsí a peu....

Aquesta via fa temps que la tinc a l'agenda, però no m'imaginava que no hi hagués res de neu al temps que estem !

Mingo ha dit...

Joan, que l'ascensió la vàrem fer a l'estiu. Però com els meus colegues músics, no m'han deixat escalar aquest cap de setmana; m'he dedicat a recuperar aquesta ascensió.

Raquel ha dit...

Osres, jo també estava flipant... ja es pot anar amb màniga curta al Pirineu?? Je, je!! Sort dels comentaris!!

Quina bona pinta que tenen els díedres de la segona tirada!! Mmmm!!!

tinkpor ha dit...

Quines gestes épiques que s'havien de fer per anar a montanya!!.

Jo per sort ja vaig començar una mica més tard però encara recordo la primera visita a l'Aneto amb tren fins a Lleida, autobus a Barbastro, autobus a Graus, i taxi-dit fins a Benasque. Desde allà pateo fins el Refugi de Pescadors, Aneto i tornar a Benasque a fer dit per que algú et baixes a Graus.


Fins ara Mingo i bona Setmana Santa

Der kletterer ha dit...

Osti mingo, quina llàstima el Pirineu. Realment no vau veure ni una trista clapa de neu??

Molt bé nano!

lux ha dit...

Bones Mingo!!

deu ser que tots tenim unes ganes d'anar cap el Pirineu a escalar!!!
kines ganes de sentir el granit!!

Kina via més xula!!
Cada vegada que entro el teu blog n'afegeueixo una a la llista...

Kina feinada que se m'acumula!!

saumi ha dit...

Molt bona Mingo a veure sipenges la resenya que a l'estiu per aquí a santa anna i sant llorenç fot molta calor.
Lo del linkja ho tinc enllestit al meu bloc si no et fa res.

jaumeppiqueras ha dit...

Hola Mingo, que maca es veu la via, els primer llarg compacte no? i els diedres del segon llarg enamoren només veure'ls, ja m'hi trobo...gràcies per donar-nos a conèixer aquesta zona!

Martí ha dit...

Hola, Mingo, tafanejant per la blogosfera he trobat el teu bloc. Jo ja saps que no tinc res a veure amb l'escalada però a canvi et cantaré una cançó:
aquelles muntanyes
que tan hautes sun
m'empeixen de veure
mes amours on sún
Una abraçada
Martí
(tu creus que alguna vegada tornarem a guanyar la Champions?))

Xavi ha dit...

Hola Mingo! Jo també flipava amb l'època que estem que no hi hagués neu a Llauset, després he vist que era de l'agost. Interessant escalada.
Per cert ja he penjat al meu bloc informació sobre el Tossal de la Feixa (per si volies més dades).
Apa adéu.

Llorenç ha dit...

Merci Mingo!! aixó d'anar treient pols a les vies ja fetes per recordar-nos que l'estiu està a la cantonada i podem començar a somiar en escalar en granit als pirineus un altre cop!!!