En gairebé una horeta ens plantem a peu de via, ja hi ha una parella francesa que esta escalant la segona tirada. Entrem per la blues, la tirada et posa les piles. Des de la R veig una parella que s'espera per pujar, estan molt espitosos pugen just darrera d'en Josep Anton, però a la segona assegurança es queden encallats, ho prova la companya amb idèntic resultat. Una altra cordada de bascos veien el panorama entren per la dendrometidos. Com han canviat les coses, des que vaig començar, abans potser teníem un respecte excessiu , clar que ens lligàvem les cordes a la cintura i escalàvem amb les kamet professional, entre altres coses.
Continuen en la via. La segona tirada no té res destacable IV+.
La tercera tirada, guapíssima, comences fent un pas una mica desplomat (hi ha un spit), continues per una placa i fissura fins un altre spit, continues pujant fins un sostret que et barra el pas, aleshores passes a la dreta a buscar l'últim spit de la tirada. Continuar recte fins la reunió, apart de l'últim tros en la resta els friends entren a sac.
La tirada següent, de l'estil de l'anterior, hi ha algun spit però els friends entren super bé .
Els llargs següents són una mica més fàcils, però no per això disminueix la seva bellesa. Nosaltres a l'última tirada vam sortir per la dendrometidos. Surts a la dreta a buscar un diedre molt aeri. Tirada preciosa com tota la via. Via mes que recomanable jo diria que obligada.
DESCENS Un ràpel de 50 m o dos més curts
Entrant per la Blues
Josep Anton en el primer llarg
Disfrutant com un "enano" en la tirada 3
Josep A. en la tirada 3
Orgasme total en el llarg 4
J.A. arribant a la R4
Diedre de V en el cinquè llarg
El colega arribant a R6
Al fons la cordada de bascos (pistacho)
Si voleu una ressenya acurada la trobareu en la web d'onaclimb:
http://www.onaclimb.com/luichy/f_pistachor.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada