diumenge, 10 de febrer del 2008

MONTSERRAT, Miranda del pas dels francesos "via camí de l' alsina"

Avui hem quedat per anar a Montserrat, a la zona del Monestir. A quarts de deu del matí ja està gairebé ple de gent, no ho acabo d'entendre que hi foten tan d'hora, però val més que calli per què segurament ells pensin el mateix de nosaltres. Recordo el meu pare, sempre em deia, però que collons i trobeu allà dalt “si al menys i trobéssiu una pesseta”. Tota la vida ho recordaré el dia que vaig fer la Casas Chani al Serrat del Moro, a dalt de la via enganxat en una savina vaig trobar una pesseta. Li vaig regalar al meu pare.
Hem portat tres ressenyes: la de la Chachi piruli a l'elefantet, el camí de l'alzina i la GEDE a la trompa de l'elefant. Arribem al peu de la Chachi i l'ombra ens fa decantar per anar al camí de l'alzina després de donar moltes voltes pel peu de la paret comencem a pujar pel lloc on ens sembla que va la via. Els parabolts estam molt juntets uf, aquestes vies malacostumen, arribo a la R, segons la ressenya hi ha un pas de 6a+, a mi no m'ho a semblat. En Josep A. capficat amb la ressenya no li acaba de quadrar les coses a ell tampoc li ha semblat 6a+. Continua pujant per una placa molt maca i també molt ben equipada, bé, tota la via n'està. En la reunió ens adonem que hem començat la via sense fer les dues primeres tirades, està clar ens pensàvem que que havíem fet el 6a+ sense despentinar-nos i realment era un V. Ens queda no més l'última tirada, una placa preciosa de V, mantingut, amb un solet que ens fa disfrutar moltíssim.
Des de dalt, no sabem si anar a la GEDE, ens fa una mica de mandra i decidim anar a dinar a casa, si m'afanyo encara podré dinar amb els meus fills, he tingut sort feia poca estona que s'havien alçat.
Quan baixem veiem les dues primeres tirades, buf si algun dia la fem, serà un dia d'estiu, per què ara no inviten gens.

Primer llarg, en realitat és el tercer



Preciosa placa(V), última tirada

L'inici de la via es fa des de el mateix camí de pujada a St Benet, en una zona on la roca està molt rentada. Hi ha un pont de fusta i una alzina al peu. Després de dues tirades trobareu un bosquet bastant ample.

Si voleu veure la ressenya la trobareu a onaclimb

http://www.onaclimb.com/montsecroq/santbenet.htm#

7 comentaris:

lux ha dit...

Bones!!
ei! Gracies! una piada d'aquesta via que tinc moltes ganes de fer...!!
sembla de les que a mi m'agrada :-)
De fet Mingo, Felicitats pel Blog!!
una molt bona selecció...

s'assembla la meva llista de pendents! ;-))

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Hola Mingo, veig que avui has deixat el Silent a casa. Com la Lu, fa dies que hi penso en aquesta via, però com be dius l'haurem de deixar per alguna tarda d'estiu.

Mingo ha dit...

Lu, Jaume que si l'agafeu des de la tercera tirada i toca un solet d'allò més bo. La part de baix em sembla que no m'hi fotre mai es veu molt lleig, en tot cas entrar per la canal de la dreta que correspon al cami del xas.
És una via per anar de tranquis, parabolets cada moment, dificultat que no et fa patir, i la via és molt bonica.
Jaume el silent, no m'agrada massa com a company, és una mica antipàtic mai diu res.
Vinga guapos una abraçada

Llorenç ha dit...

BOnes Mingo! cada cop es més dificil trobar pessetes! Es ven cert que l'entrada es molt lletja desde el camí, sempre me la miro i em fa una mandra possar-m'hi..però veient que a dalt millora, es una bona opció i ràpida a Montserrat!

gracies!

zombi ha dit...

Mingu!!!!!el rei del classic!!!!felicitats per ser tant fanatik!!!!visca la motivació bouuuu!!!!!
salut i roca!!!!!!!!

Anònim ha dit...

Bona via... d'akelles k poso a la llista...
Felicitats!
A veure si coincidim...
Salut!

ALBERT ha dit...

Mingo, crack, no pares. Quan jo començava a escalar, l'obridor d'aquesta via "em va portar" a la PUNSOLA i primer vam escalar aquesta, i vam travessar plans cap al CB on vam fer la PR. Una opció més. Felicitats màquina.