dissabte, 23 de febrer de 2008

ELS PORTS, La Gronsa Central "via Sol desitjat"

Estic a mitja paret, davant meu tinc les Roques de Benet, el Sol les va escalfant , primer la part de dalt i molt a poc a poc va baixant fins a peu de paret, no hi ha ningú el silenci és absolut, redéu que gran que és tot això.
La Gronsa una paret d'una mica més de 200 metres, segons la ressenya del vèrtex de roca excel·lent. Via sol desitjat, surt en moltes guies com una via de baixa a mitjana dificultat del tot recomanable. Estic assegut en la R3 i tot i que les condicions externes són immillorables, no em sento a gust, la via no m'agrada massa. La primera tirada, la roca, diguem que és acceptable igual que les assegurances i la dificultat. El que em va agradar d'aquest llarg és la mentalitat amb la que has de pujar, actualment hi ha moltes vies que quan les mires, busques les assegurances, que et van marcant el camí a seguir, aquí no, has de buscar els punt febles de la paret. El segon llarg té una sortida maca de la reunió i després navegues amb molt de compte amb la roca.
La tercera tirada vas a buscar una xemeneia fàcil, rematada per un desplom de V tècnic. Veig com he de fer el pas, de fet m'hi poso amb les cames ben obertes, ara he de pujar una mica en X fins agafar unes bones preses. Quan he de fer pressió amb el bessó dret, una part de mi diu NO. Tinc por de fer-me mal, tota la setmana que he estat fent rehabilitació. M'ajudo per passar, segurament això era el més assenyat, però jo estic de mala llet.
A partir de la quarta tirada tot canvia, la roca és una mica millor i els passos són molt macos, jo em sento millor, m'he tret del cap el pas de sota i em noto més suelto.
El cinquè llarg, té un parell de passos d'Ao al sortir de la reunió i després de passar un desplomet fàcil tens una placa, que tot i que no més és IV, és preciosa.
L'últim llarg és una placa de les mateixes característiques que les del llarg anterior.
Coincideixo amb en Josep A. que la part de dalt és la que ens deixa un bon gust d'aquesta via



Primer llarg

Josep A. a l'inici del segon llarg

Arribant a la R2


Tercer llarg



Inici de la tirada 4


Arribant a la R4



Acabant la sisena tirada





El cim de la Gronsa Central

DESCENS
El descens es pot fer a la dreta, per la mateica via o a l'esquerra(Oest). Nosaltres vam optar per l'última opció, cal seguir l'aresta fins arribar a un ràpel de 55m, d'aqui un altre d'un 32 m i després baixar passant pel peu de via.
De material no en cal gaire, nosaltres vam fer servir un parell de friends (camalots 1 i 2) i un fisurero del 3 i bagas per les savines.

La ressenya la trobareu a onaclimb
http://www.onaclimb.com/ressencatal/resse07/gronsa_soldest.gif

7 comentaris:

Xavi ha dit...

Una clàssica que no pot faltar del repertori d'ascensions als Ports, tot i que és veritat que les primeres tirades t'enganxen en fred i costen una mica més de l'esperat. De totes maneres el lloc és molt bonic i tranquil.

Star Fisherman ha dit...

Totalment d'acord!
Aquesta la vaig fer el setembre de l'any passat....primer una mica rara i després millora.
Això si, les vistes brutals!
Salut!

lux ha dit...

Bones!!

Aixx.. no se.. m'han agafat una mica a contrapeu els teus comentaris i els del xavi i el Pere..
Fa temps que la volia fer.. pero ara...mmmmm... no se... ha baixat uns numeros de la llista...;-)))

meditare ;-)))

Avant!!

jaumeppiqueras ha dit...

Ei Lú, la via és molt maca i val la pena, d'acord que hi ha roca dubtosa sobretot als primers llargs, però si no et surts de via, no n'hi ha per tant, a més els passos "difícils" estan protegits. Mingo, La Gronsa és una gran paret, el paisatge sobre les roques de Benet a mesura que guanyes alçada s'ho val. Nosaltres per baixar ho vem fer per la dreta i deu n'hi do la caminada i el ràpel que cal fer, potser si hi torno provaré la teva opció.

Mingo ha dit...

A veure Lu, tot es subjectiu. Jo de la Gronsa, en guardo bon record, la paret és maca i el lloc és preciós. Ja et comento que la part de dalt està força bé, la de baix, a mi personalment no em va fer el pes, també cal tenir en compte que jo l'havia vist recomanada en molt llibres i que m'esperava molt més.
La via en quant assegurances, està força bé (porteu algun friend), té algun seguro curios: un clau que a sobre i té una pedra enganxada amb sica. Si tens una certa intuició per trobar l'itinerari les assegurances te les vas trobant quan les necessites.
Potser un viatge expresament des de Barna, no, però si esteu un parell de dies és una bona opció.
Després del que comenta en Jaume, el millor és baixar cap a l'esquerra, nosaltres despres dels ràpels vam caminar 5 minuts fins a peu de via.
Aprofito per saludar en Xavi, Jaume, i en Pere. Espero que vegi bé la recuperació.
Salute!!!!

Der kletterer ha dit...

Ei nano!! Doncs a mi tampoc em va molar lo sufucient com per tornar-la una super clàssica dels Ports. Realment hi ha molte vies millors.
No està al meu top 20 de les millors vies dels ports.

Recordo qel 1er llargo molt guarro, lo que no se es si em vaig encigalar pq portava una ressaka de dew!

Però de totes folrmes... molt rebé! A tibar-li.

Der kletterer ha dit...

Ei nano!! Doncs a mi tampoc em va molar lo sufucient com per tornar-la una super clàssica dels Ports. Realment hi ha molte vies millors.
No està al meu top 20 de les millors vies dels ports.

Recordo qel 1er llargo molt guarro, lo que no se es si em vaig encigalar pq portava una ressaka de dew!

Però de totes folrmes... molt rebé! A tibar-li.