Quarts de dues i ja estic preparat al peu de la Bego-Miquel-Kush, cal que no em distragui gaire, tinc gairebé 250 metres per davant, que en el cas d'anar amb el silent es converteix en el doble.
La primera tirada és molt maca una placa amb molta pressa petita, vaig mirant de reüll a la meva dreta la via Escabroni, és la primera que vaig fer en aquesta paret, per mi és la més maca; suposo que ara es deu de fer poc la primera tirada, doncs la Bego és de similar característiques i té els parabolts molt més junts que els spits de l'Escabroni.
La segona tirada és la que té el pas més difícil, un desplomet amb una presa boníssima, quan desfaig la tirada, noto molèsties al bessó, el dimecres al anar a corre vaig notar una forta punxada.
Començo la tercera tirada, una placa similar a la de la primera tirada, quan arribo a una savina em plantejo la possibilitat de baixar, el bessó em molesta molt. No més tinc una corda de 60 m i porto més de 30 m. Arribo a la tercera R hi ha dos parabolts amb dues anelles de ràpel, segurament es pot baixar fins al joc de l'oca, però amb una sola corda no vui provar-ho, així que continuo. Tot i no poder posar tots els meus sentits en la paret, em sento que controlo la situació, clar que la dificultat tampoc és massa.
Bé ja sóc a dalt, sense relaxar-me massa començo a baixar. A quarts de set ja soc al cotxe, piiiip s'acabat l'escalada per aquest cap de setmana, espero que no més sigui aquest
De fotos no en vaig fer, aquestes són de fa un any quan hi vam anar amb l'Enric i en Josep A.
Primer llarg
Segona tirada
Tercer llarg
Josep A. en el cinquè llarg
L'Enric i En Josep A. al cim
En Mingo i en Josep A.
Via molt maca a la Miranda de Can Jorba, té gairebé 250 m amb una dificultat màxima de 5a en la segona tirada. No més es necessita cintes unes deu i cintes de reunió
La ressenya la trobareu a Onaclimb
http://www.onaclimb.com/guies/focanjorba2.html
.jpg)
8 comentaris:
Hola Mingo! espero que et recuperis aviat de l'estrebada muscular del bessó, en solitari aquesta via s'ha de fer molt llarga no? Quina sort els caps de setmana de tres dies.
No m'ha quedat clar qui ets tú a les fotos del final...
Salut i bones escalades.
Mingo, espero que aquesta tarda ja estiguis tibant una altre vegada.
Aquesta "vieta" ja la vaig mirar un dia i es un de les que em plantejava per si he de fer un retorn a la clàssica.
Jaume, en Mingo es el que no surt a les dos fotos.
Fins ara
eii Mingo..
Felicitats, veig que no paras, al final he pogut posarte el comentari, molt xula la via no???
Vinga enedevant....
Via ben divertida...
Felicitats!
Hola Jaume
Gràcies, ja veurem com anirà això amb els anys les coses costen més de posar-se a lloc.
Saps que passa que jo posava les fotos quan tu estaves mirant el blog a més m'he fet una mica de lio perque les volia posar juntes
Ramon ara miro el teu blog a veure si ja és veu l'eina dels blogs
Salva cony aquesta via tu te la fas amb una ma a la butxaca. Si que vindré avui, però faré allò que no ens agrada, dominades,....
Pere. La via és molt maca però a mi a partir de la tercera tirada em va costar molt.
Escolta, ja has fet els exercicis? Pensa que amb el temps no te'n recordaras del genoll operat. Molts ànims
Mingo Crack: jO TAMBÉ VULL CAPS DE SETMANA DE 3 DIES!!!!!!!!!!!!
Aquesta via me l'apunto.
Jo també me l'apunto, aquesta no l'he fet mai. Això de pujar i baixar tantes vegades ha de ser molt cansat. Encara no he vist mai un "Silent" d'aquests ni sé com funciona. Alguna solitària l'havia fet fent nusos i era una pallissa.
Vinga records!!!
Que dieu Albert, Xavi els cracks sou vosaltres.
Fer solitàries amb nusos si que és pallissa, i millor no caure. L'Albert em va sugerir un dia que expliques el funcionament del silent, ja ho faré de totes maneres hi ha el blog del Willy que té alguna explicació sobre el seu funcionament. Funciona molt bé i no s'encalla massa, ara està clar fas la via de primer i de segon.
Vinga fins aviat
Publica un comentari a l'entrada