Quedem amb el Pinto que em proposa d'anar a la via Núria de la Serra de Sant Joan. No tinc ni idea de la via, m'envia la ressenya i veig que tota l'estona estarem dins l'espai de confort, no patirem. Li pregunto si cal dur friends i em diu qui la va obrir, aleshores ho tinc clar. Després de dubtar si val la pena, hi anem.
Anem a peu de via, cal caminar una mitja hora per una zona bastant pendent i ben fitada. Mentre ens preparem me'n recordo de la via dels Pallers a Horta de Sant Joan, i ja veig que no té res a veure, aquí t'enfiles i desde el primer parabolt que trobes casi pots xapar el tercer, però ja sabíem el pa que si dona.
Més que una via jo diria que és una excursió vertical que de tan en tan escales, malgrat tot, és fantàstic poder disfrutar d'aquestes contrades en un dia tan fantàstic.
La baixada, l'hem fet anant a buscar les torres d'alta tensió; baixant pel tallafocs, t'estalvies 1 hora ben bona que si hi ho fas per la pista. Trobareu un ràpel en una torre d'alta tensió, però per la dreta es desgrimpa fàcil.
2 comentaris:
Enhorabona Mingo! la recuperació ja s'ha acabat, ara ha posar-se fort i a oblidar el període negre que has passat, ens veiem per les parets.
Gràcies.
No sé no sé, el recanvi no és tan bo com l'original, però intentaré treure-li tot el suc
Publica un comentari a l'entrada