Aquesta via crec que l'he fet mes vegades en solitari que amb companys. Avui quedem amb el Jaume per fer-la, ara feia anys que no venia per aquí, bàsicament perquè físicament era impossible, així que malgrat l'hagi fet tantes vegades, sento un cert neguit.
Comença el Jaume, la roca encara no li toca el sol i és molt freda, potser quan escali la segona ja hi tocarà, doncs no, començo el llarg i em quedo encallat en els passos difícils, buff com li costa al magí, tres anys sense escalar i ara m'està passant factura que si la presa de la dreta, no millor la de l'esquerra, que si patina la roca, que tinc els dits gelats, que si tinc el cul estret, però malgrat tot, cap amunt. Després amb solet la cosa va sortint una mica millor. Una escalada, que tot i que no sé quantes vegades he fet, sempre deixa un bon regust i compartint-la amb bons amic no es pot demanar més.
dijous, 21 de novembre del 2019
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Ens ho vam passar molt be Mingo, aquesta via tot i no ser difícil, té ambient.
Publica un comentari a l'entrada