La via és molt bonica i està molt ben equipada, malgrat tot, jo m'atanso amb un cert neguit doncs va ser de les primeres vies que vaig fer després de les operacions dels malucs, recordo que aquell dia, vaig fer el primer llarg i em va costar. I quan estava esperant el company a la reunió, el mur que tenia a sobre em semblava impossible; és el que té escalar des d'un sofà durant tres anys, jajaja.
Avui vaig amb el Jordi M. Ell comença amb el primer llarg, quan pujo jo no entenc que és el que trobava difícil, tot s'ha de dir, que la musculatura als voltants de les noves articulacions cada dia estan millor, però l'original era millor que els recanvis.
El segon llarg, avui no em sembla tan vertical i l'encadeno molt bé. El tercer llarg, el fa el Jordi, encara que vagi de paquet surt bé un pas que fa uns mesos vaig fer Ao, avui surt amb solvència. Tot i que és una escalada fàcil, em sento content, perquè de gener fins avui, la cosa ha evolucionat molt bé i sento que encara tinc molt marge de millora.
Avui m'he deixat la càmera i només hem fet una foto al cim amb el mòbil.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Enhorabona Mingo, content de llegir-te tant animat ! a escalar que el mon s'acaba com diu l'amic Manel ( Manel i Ita)
Publica un comentari a l'entrada