El primer cop que la vaig fer, va ser en solitari, avui ens trobem amb els germans Vidal, per fer-la plegats.
El Jordi em diu que provi de fer-la de primer. La primera tirada és molt senzilla, la segona tampoc és difícil, però si espectacular. La tercera em pregunta el Jordi si la vull fer, perquè té un pas de V+, continuo, a l'arribar al pas, en Jordi m'explica com fer el pas, Jordi sé com fer-lo però la cama no fa cas al meu cervell, perquè encara no té prou força. Ajudant-me una mica aconsegueixo passar. El que queda ja és més senzill.
Poc a poc vaig recuperant sensacions, però encara cal treballar més per recuperar la musculatura de l'articulació. Escalades com les d'avui, encara que senzilles, em donen energia per continuar, així com els ànims dels companys, més d'un m'ha confessat que ens pensaven que no escalaria més.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Enhorabona Mingo ! amb aquesta calor refresca llegir les teves aventures. ànims i a passar per l'ombra.
Gràcies Jaume
Publica un comentari a l'entrada