Tot i que el dia no és massa bo esperem no mullar-nos. Enfilem cap a la Predicadera, i malgrat ser divendres Sant, escalant no hi ha ningú.
Nosaltres ens posem a l'espero Guanchinfú. Jo faig les primeres tirades que són les més fàcils i les darreres les deixo als companys que estan més forts que jo.
La última tirada, bufff això d'alçar tan la cama encara està verd, sort dels companys m'han portat en safata de plata. La via l'he trobat força guapa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Molt be Mingo! com m'hagués agradat acompanyar-te. La zona és molt interessant
a poc a poc la maquinària es va posant a punt, enhorabona!
Jaume, només faltaves tu
Publica un comentari a l'entrada