Sembla que el dissabte serà el millor
dia del cap de setmana per escalar. Així que enfilem cap a la
Miranda del Pas del Príncep, amb la intenció d'escalar la makita
plateà. Després d'una bona passejada arribem a peu de via, on tot i
fer un bon sol la temperatura pensàvem que seria més agradable.
Enfilem el primer llarg, que segons la
ressenya original és V+/6a, tot i que en un altra ressenya posa que
el llarg és màxim V/Ao. No sé com ho deuen de fer, perquè tots
els passos són obligats i precisament el que jo he trobat més
difícil els seguros no et queden a tocar. Aquest llarg és el que té
més continuïtat, la resta vas fent per terreny fàcil i de tan en
tan et trobes un muret equipat.
El lloc és molt guapo i malgrat ser un
lloc solitari avui trobem un parell de cordades a la via blava amb el
Antonio G. Picazo al capdavant.
L1
Apretadeta a l'inici del 3r llarg
Començant l'últim llarg
FOTOCIM
7 comentaris:
Ei veig que ja vas tornant al món vertical, enhorabona. El primer llarg és el millor, la resta és un excursió vertical amb els seus ressalts amanit amb un entorn acullidor, però.
Seriosos us veig a la Fotocim! què fèia molt fred? Enhorabona per la via i la caminada.
Jo ,més que seriosos, us veig vells. Una mica de crema antiarrugues no aniria malament. Besitos
LO SERGI
P.D. : Com t'ho fas per no tenir que posar lletres i numeros per publicar al teu Bloc? bandido.
Hola Joan, això de que torno al mon vertical, ja m'agradaria però les articulacions em castiguen molt. Però intentarem trampejar la situació. Gràcies pel comentari.
Jaume força fred, malgrat el sol, i de caminata a mi m'agrada llàstima que fa un parell de dies que tinc molesties.
Collons Sergi ja tenim una edat, ara que tot s'ha de dir aki anàvem sense afeitar i com la barba ja surten pels blancs, això i fa molt. Vinga xato una abraçada. Això que em dius de no posar lletres em sembla que has d'anar a la configuració o disseny i a l'apartat de comentaris et dona l'opció que tu em dius que voldries. La veritat és que les lletretes a vegades costa de saber quines són.
Hola Mingo. La via es divertida sent el primer llarg el millor, després pert ambient però es deixa fer. Jo al primer llarg, als dos primers parabolts, vaig fer un A0e i al principi del mur final també. Amb un fifi i allargant-te prou, arribes. Jo no faig 6a ni en somnis. el que sí es que les parabolts et serveixen per repossar i per a mí això es un A0e.
Encara que surtin pels blancs a la cara no vol dir que siguem vells!!!
Salut i tàpia, Mingo!!!
Joan suposo que parles del mur després del petit flanqueig. Aquell mur és obligat, per molt que t'estiris és impossible xapar abans del pas, a no ser que tinguis una tramposa.
Una mica pitufos si que sembleu amb els gorrets...
Apa anims i fer la ma amb les articulacions...
Publica un comentari a l'entrada