Tot i que les 10 no és d'hora, quan
arribem a Malanyeu ens quedem al cotxe fins que no toqui el solet a
les parets, a fora gela, per un moment dubtem de s'hi tocarà, però
al voltant de les 11 el sol escalfa de valent i malgrat el fred que
fa, al sol escalarem en màniga curta.
Les vies triades són de les més
equipades doncs no estem massa forts. Comencem amb l'Aina que té
l'últim llarg que a mi m'ha agradat força, la resta una tibada en
el segon llarg, i la resta com la majoria de vies de la zona.
Continuem pels amics de Malanyeu que té
un primer llarg mantingut en el V el millor de la via, doncs el segon
pertany a la Sunyol i l'últim amb algunes herbes de les punxen no el
fan massa agradable. Una bona combinació és entrar pels amics i
sortir per la Sunyol.
Primer llarg de la via Aina
L1 d'amics de Malanyeu
El Quique arribant a la R1 de l'Amics de Malanyeu
Fotocim
3 comentaris:
Ei Mingo, mica en mica tornant a la vertical i a sobre a Malanyeu, és tot un luxe, deuríes estar de vacances encara no? veig que hi vau anar en dijous...
Records al Quique i ens veïem.
Benvingut al Berguedà, Mingo!! Sembla que vas anant millor, pel que llegeixo. Ànims!
Jaume s'estava molt bé al sol feia calor i tot. Les vacances sempre les he fet igual des que era petit.
Si si Joan les coses van molt millor les perspectives són bones i si no hi ha res de nou a la primavera ja serà cosa del passat. Volia trucar-te, però se'm va espatllar la tarjeta simm del mòbil i no tinc el teu telèfon.
Publica un comentari a l'entrada