La pujada a Sant Benet la fem quasi sense donar-nos compte. En Jordi Vidal, el mestre, sempre té bones anècdotes que explicar i l'estona passa sense adonar-te'n.
Tot i que la nostra intenció era anar a un altra via que no hem trobat, no ens podem entretenir massa perquè la tarda és molt curta. Així que anem a la normal de l'assolellada Momieta. Quan estem al peu en Jordi m'explica l'ascensió que van fer a la Santacana fa quasi 40 anys, ara ens veuen algunes expansions ell explica que a la fissura havia algun tac.
Tot i que a mi també m'agrada començar, que comenci ell ja no es discuteix. La via feia molt de temps que no la repetia i com sempre és una escalada força agradable, sobretot, a la llum de tarda tan maca que hi ha.
.JPG)
.jpg)
4 comentaris:
va ser una de les meves primeres escalades i en guardo un record especial!! encara hi ha el filferrro despres del flanqueix??
Salut
Molt bé Mingo!! Fes que en Jordi vagi agafant ritme, així no tindrà excusa!! :)
Es veu molt maca aquesta via, així que la vau poder fer en un migdia tarda? me l'apunto que la Momieta no l'he pujat encara.
Continua sent una escalada molt agradable, de fils ferros ja fa temps que no n'hi ha, ara hi ha parabolts una mica rovellats.
Eduard, si li traguessin uns quants anys ens faria patir aquest home.
Jaume que dius, una clàssica com aquesta no pot faltar en un montserratí com tu.
Publica un comentari a l'entrada