ELS PORTS La Gronsa Sud "via Saltsitxes Tibetanes"

Tot i que hauria d'estar motivat i content per escalar uns dies per les terres del Ebre, el constipat que m'acaba sortir em fa tenir més ganes d'estar quiet que d'altres coses, però quan un ja té una edat, no pots esperar que tot vagi perfecte, si no és el constipat serà l'artrosi al canell, o al genoll o qualsevol cosa. Si és que ara entenc lo del banc del sinofós, que m'explicava el meu pare quan passàvem per la plaça Paeria de Lleida.

Amb el sinofós a sobre i en Quique, que no es queixa mai, marxem cap als Ports de Beseit, la intenció és fer la Caspa i Caries a la Gronsa sud. Parem davant de la Gronsa central, pensant que la pedra que just està al costat és la sud, però mirant la foto del vèrtex ja veiem que això no és aquí, continuem baixant fins un aparcament on comença el camí dels Estrets, que seguim fins que ens sorprèn la Gronsa sud, que maca, la paret i el lloc. Pensàvem que era cara sud i no, és oest, però avui no fa massa fred i el sol ja comença a tocar a les parts altes. Sort que la revista ens ofereix un altra via, perquè a la Caspa hi ha un parell de cordades, així que ens enfilem per la Salsitxes Tibetanes.

La via comença per unes rampes molt fàcils, mentre les fem algú em crida, ostres és el Llorenç que havia vingut a explorar la Tornassol, això m'ha semblat entendre.

La via és una escalada senzilla però el marc on té lloc, és únic. Ser escalador de la zona, com el company que hem saludat i de petit haver trepitjat aquests llocs, quina vivència més enriquidora.

La baixada la fem caminant; després del cim baixem cap al nord fins trobar un ràpel de 30 metres que va a parar a una bretxa d'on baixem a peu pel vessant oest.

Tot i que encara podríem acabar d'aprofitar el dia preferim marxar al càmping d'Arnes on plantem     l' única tenda.

La ressenya la podeu trobar en el vèrtex 202