Avui havíem quedat una bona colla per anar a escalar, però al final no sé si el vent els ha tirat enrere. Només en Sergi i jo enfilem cap a Ager, on fot força fresca, veurem si com moltes vegades passa; la temperatura s'inverteix a mesura que pugem amunt. Ostia avui no tenim clar que escalem, perquè apart de baixar els graus i fot un ventet que talla pitxes de gossos. Però anem a provar, i la cosa va be, doncs a peu de via s'està força bé i les parets de l'esquerra ens protegeixen del vent desagradable.
Ens posem a la Chica sin voz. Mirem amunt i la primera assegurança està a uns 15 metres, clar que l'inici no és difícil però per arribar a la primera assegurança cal apretar una mica i nosaltres pensàvem que la via estava equipada. Però com som uns clàssics entre els dos tenim un friend del 1 i un parell de micros. Així que amunt fins el pas on cal apretar hi ha una fissura molt bona per un alien groc, que no portem, però amb els dos micros la cosa no queda del tot malament, després una placa ben equipada on se'm fa el cul anís de tan guapa (V-V+) . A la fissura hi ha una herba mig seca a sota tapada per la terreta hi ha un clau que no havia vist.
Aquí comencen les dificultats
Un festival de placa
En Sergi arribant a R1
El segon llarg l'enceta el Sergi, segons la ressenya li marquen 6c+, però el Luichy que el tenim a la via del costat ens diu que ara la graduació no és tan alta perquè han rectificat la via, nosaltres fem una mica de trampa. Malgrat tot, queda un llarg molt guapo.
El Sergi en el segon llarg
Arribant a R2
Els veïns ben abrigats
El tercer llarg, suposem que surt per un desplom a l'esquerra, però no hi veiem res, així que consultem amb els companys del costat i ens diuen que està neta, però que “los friends entran a cañón”. Hi és veritat perquè les fissures es veuen molt bones per camelots del 1 del 2 i fins i tot del 3, que no portem. Però el mur es veu tan bonic que no hi volem renunciar i realment és una passada de guapo desploma però amb unes bústies brutals. Així que amb un friend i dos micros ens hi posem. Es fa molt bé quan ja quasi he passat el desplom li foto el friend, en una posició forçada, si hagués estat intel·ligent hagués fet el pas, però la por sovint pot a intel·ligència. Un cop passat el desplom la cosa afluixa i ja més còmode poso un micro que el company haurà recuperat abans que jo arribi al final de la via.
La via molt recomanable, si aneu porteu alguns camelots i l'alien groc pel primer pas
L3
En Sergi arribant al cim
7 comentaris:
Mingo, per ser uns classics com dius, només un Friend i dos micros?
on éren els Àliens i els tascons?
Pel que veig hi vas posar força morro, amunt, amunt i no miris enrrera!! Quan hi vagi no em deixaré el material, gràcies per l'avís, que aquestes vies "equipades" ho són sols per a alguns!!
Doncs tens raó que no té mala pinta, ara que hi heu anat..., potser massa curta per anar fins allà dalt, però és una bona idea!
Veig que també vau patir fred, dissabte!
Així que la veu fer consultant la guia oral, quin luxe. Con diu en Joan fa bona pinta però una mica curta, pot ser bona per a combinar amb un altre. Enhorabona.
Jaume pensàvem que la via estava equipada a més pensava que portava el semàfor, però va esta be i la via està molt be,una d'aquelles que no em sabria greu de repetir.
Joan si vens de Berga per fer aquesta via no sut a comte, cal combinar-la amb algun altra via.
Si Joan A. consultes esperant que et diguin que la via va per la zona més fàcil, pq el mur es veia preciós però sense res i nosaltres portavem poca artilleria. Si vens de Barna cal fer alguna cosa més, nosaltres veníem de Lleida i vam anar a dinar a Lleida, que vam fer una matinal. La veritat es que el fred tirava bastant enrere.
Salut i bones festes
Me l'apunto per combinar-la amb alguna altra. A les fotos les plaques tenen molt bona pinta!!!
Hhehehe...
jo m'apunto al comentari generalitzat...
es que soc original.. ;)
quines plaques!!!
però una mica curta, quin pena, perque a Ager em falten vies.. hehehe
Bones Festes Mingo!
Ei Mingo. Veig que revoluciones el galliner fent bona propaganda de la via. Cal recomanar-la perque se'n poden fer dues o tres a la mateixa zona : Serdito Valiente, Si las Cabras pueden Nosotros tambien, El Blus del Gamarus,Montsiciana i alguna mes qu'em deixo. Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada