Fa uns 17 anys o pot-ser més ja havíem fet el tram de parabolts de la via, però vam baixar perquè no portàvem plaquetes recuperables. Sempre la tenia al cap d'acabar-la però sense cap motivació especial. El company em va comentar que no havia pujat mai a la Panxa del Bisbe i aleshores va ser quan ens vam decidir a tornar-hi.
La primera tirada (abans dues) és la més exigent, primer vas fent i quan arribes a una R opcional és quan comencen les dificultats, cal anar buscant als costats les millors opcions, després del segon bolt la cosa afluixa fins la incòmoda R1.
La següent tirada una ristra de caps de burils, es fa molt difícil anar en lliure al començament després és més fàcil i pots parar-te a fer l'operació de posar les xapetes. Els estreps molesten més que no ajuden, doncs veia al company tota l'estona fora d'aquestos, amb A0 cap problema.
Després queda un parell de grimpades fàcils fins al cim. Tot i ser fàcil, és una passada, hi ha una llum de tarda fantàstica realment s'està bé.
Baixant comentem que hem trobat la via dureta amb trenta i tants crec que no ens havia costat tan, però baixem plenament satisfets
L1
L1
L1
L1
L2
Arribant a R2
L3
L4
10 comentaris:
Collons Mingu!!!espero que d´aqui 17 anys, jo tambe pugui fer algun blok d´ara!!!!!mes que res....seguir tant fanatik com tu i seguir en contacte amb la roka...espero que si!!!!!fins ara.
salut i roka!!!!
Bones!
Jo tampoc no he pujat mai a la Panxa del Bisbe!.
Quin cel tan blau es veu a les fotos!a tope amb les afternoon sessions, ja veig!!quina enveja... amb la feina q jo tinc per trobar companys, no hi ha manera de tastar roca per les tardes! :(
Ei Mingo, amb aquests horaris, i amb aquestes vies que fas, vols dir que mai hi trobes llista d'espera? jejeje. Salut, i a seguir tibant!!!!!!
Ei Mingo,
A i em va agradar força aquesta via. Caldria però, canviar algun dels burils vells de la 2a. tirada.
salut i a tibar
Ostres Mingo! Quin record que m'ha vingut al llegir la piulada! Aquesta via la vaig pujar fa 36 anys! Sí, sí, 36, no m'he equivocat!
Llavors es feia en A1, amb sortidetes en lliure quan allunyava una mica, i en comptes de xapes, en el primer llarg, hi havia una mena de camises de corda escanyades amb els burins.
Va ser la primer que feia de primer, i em vaig perdre pel mar de roca, i al sentir les campanes del monestir em va entrar un canguelis que encara tremolo, però malgrat tot vam continuar a l'ensamble i vam sortir per dalt.
Ara em faràs tornar!!
Ei Mingo, una via que encara tinc a la llista de pendents, a veure si ens hi acostem alguna tarda abans no faci massa calor.
Les vies de la Panxa m'agraden molt, aquesta no la conec però veig que també s'ajeu a dalt com a les altres.... Enhorabona!
Ja es veu que és una via amb història.Haurem d'anar a formar part d'ella alguna d'aquestes tardes!
Missatge per Jordi Vidal, soc la Sole de Lleida, la setmana passada el nostre fill Roger i el seu company Edu van fer la via Vidal-Farreny, van disfrutar molt i a mi em fa molta il.lusió fer-te arribar aquest missatge.
Una forta abraçada sballeste@terra.es
Sole, no sé si el Jordi s'ho tornarà a mirar, però ja li ho diré quan el vegui.
Publica un comentari a l'entrada