No són unes serralades imponents ni agulles superverticals però aquí vam descobrir la línia vertical i en el nostre vocabulari hi entraren les universals, bong, americanes, tacs de fusta, martell. Exploràvem amb els ulls els racons d'aquestes parets gairebé verges, obrint rutes que han esdevinguts clàssiques; diumenge rere diumenge aquest va ser el nostre terreny joc. El primer bivac a la balma de l'Os, que poc dormíem, però recordo la sensació al contemplar el cel, semblava que els estels ens pertanyien. Quantes històries compartides amb els amics, alguns ja no hi són, altres avui i gràcies a la tossuderia d'en Sergi, compartirem una fantàstica paella.
A quarts de deu ens trobem una bona colla, aquest any s'han apuntat els companys de Cardona, habituals de la zona, l'esmorzar s'allarga més que de costum. Finalment anem a escalar, els més valents van a Sant Llorenç que està envoltat per una bona boira, la resta anem al Montroig on es pot escalar en màniga curta. Com en Jordi Vidal li fa il·lusió fer el diedre Blanqueta, que va ser la primera via oberta, hi anem un parell de cordades. La via disfrutona i tranquil·la tot i que l'últim llarg hi ha un pas que sempre m'ha costat molt, avui no ha estat menys.
Tot i que han passat trenta anys i escaig des que veníem a escalar amb rochetors i camisa de franel·la, el físic no és el mateix però la il·lusió és la que ens motiva perquè amb un 4 o 5 i alguns amb un 6 davant continuem enfilant-nos per les pedres. GRÀCIES COMPANYS per compartir moments tan intensos i que per molts anys
Avui dia Montroig total
El Pepe en el primer llarg
En Tato i en Jordi Vidal encapçalant la segona cordada
Al fons l'Albert i jo en L3
El Jose A en la R3
Esperant al Jordi
Jordi, només et falta la corbata
D'esq a dreta: Mingo, Albert, Tato, Josep A., Jordi V. i Pepe
no em van deixar ni un gra
Al final vam ser 26
10 comentaris:
Bona escalada i bon profit!
Sovint em sembla que els més granadets escalem amb més il·lusió que els més joves.
Endavant! Que us/ens queda molta corda!
Ei enhorabona aquestes coses son molt importats, veure i compartir una jornada amb els companys de tota una via.
Es veritat, com tu dius, que mes donen els numeros que portem al derrera, la qüestó es que siguim tenin ganes d'escalar, que de cops penso: fins quan podré continuar escalant i gaudin d'aquesta forma d'entendre la vida...
Salut a tots i que per molts anys duri!
oh!!! aquesta si que tinc ganes de fer-la!!! la paella del Jaume!!! sempre ens ho pensem però mai l'hem tastat!!!molt bona combinació....escalar i disfrutar d'un bon dinar! el diedre Blanqueta! tot un diedre molt guapo!sobretot els darrers llargs!
Bones!
jo com el llorenç! Aquesta via també la tinc pendent!!!!
Felicitats Mingo aquest post si que és una triunfada!
Mingo! bon profit!!! quina il.lusió la trobada no? ja em diràs si vols sortir algun dia abans de Nadal...
je je ej!!! la via si que l'he fet...el que no he fet encara es la Paella!!!!que la tinc pendent!!
Mingo!!!!!! Amb aquests tiberis que us foteu, no m'estranya que recordis cada sortida!!! jejejeje. Clar que sí, a disfrutar!!!! Molts records, i bones festes i sobretot bones escalades pel 2011!!!!
llorenc!
sisi,, que em falta la mateixa via...
aquesta rodona.. i amb un parell de nanses per xapar ;)
una abraçada!
Mingus, ha estat una sortida rodona malgrat que el grau sembla augmentar amb els anys. Un 10 per la paella i per la retrobada amb els joves companys dels 70. Tan gran em veig jo, també? Cal anar a fer més clàssiques, però de les que cal clavar i passar por per arribar a les assegurances, sinó, cada cop ens costarà més sentir el pas de la adrenalina per les venes
Jovi
Publica un comentari a l'entrada