MONTSERRAT El Xumet "Via agullolegs" en solitari

Aquest dimarts m'he posat en pla espartà, ho he disposat tot perquè quan surti de treballar no m'ho repensi lo d'anar a escalar tot sol. Tot i que el dia no és molt bo, marxo a Montserrat, quan estic arribant penso, osti Mingo avui potser si que l'excusa era bona doncs els núvols estan entretinguts a la muntanya. Però ja i sóc, i si plou faré una caminada i cap a casa.

Arribo al peu de la via dels agullolegs i m'adono que m'he deixat la ressenya, bé mes o menys recordo que té 3 tirades i que té algun passet de V, a més al cap tinc alguna piada que he llegit, així que com no plou tiro amunt, l'entrada és força vertical, però amb bones presses, a més molt ben assegurat, després és fa més fàcil, cony que passa porto molt metres i no veig cap seguro i en les vies dels germans Masó no recordo un aleje tan gran, no és que sigui difícil, però davant meu per molt que forci la vista no veig res. M'aturo un moment per tranquil·litzar-me i valorar la situació. A l'esquerra tinc una canal amb arbres que en cas de necessitat pot ser una escapatòria, això no em fa sentir tan perdut en mig d'aquesta placa. Flanquejo a la dreta un bon tros i veig un spit, arribar-hi s'ha fet una mica angoixant la corda s'enganxava al codolets, després al baixar a recuperar la tirada he vist que m'havia saltat 2 seguros. Ja més tranquil i esperant que no plogui, perquè només porto una corda, enceto la segona tirada que només té un passet que li posen V-.

L'últim llarg són dels que comencen de manera que a mi no m'agrada, enfilar-se a un arbre, cal dir que és de bon pujar i que no fas massa la mona, després un artificial fins un parell de claus, l'artificial es fa molt bé, havia llegit que allunyaven, jo sóc talla espanyola i no he tingut cap problema. La sortideta he fet un pas que m'ha costat li posaria V+/6a, després a la ressenya he vist que hi marcaven Ao, a vegades va bé no portar-la. Després un flanqueig de IV molt aeri i bonic.

Tot i que fa una mica d'aire em costa de marxar, hi ha un silenci total i escoltar el silenci és una activitat que sempre m'ha agradat. Plego tot l'escampall i baixo pel camí del pla dels ocells, si no anés tan carregat em posaria a córrer em sento tan be, que ni me'n adono del refotut turmell. Després d'un petit incident amb una cabra que m'ha tirat unes quantes pedres arribo al Monestir on ja només hi queden els cobradors.

El dia he estat bé, malgrat la via no és de les que repetiré.

La ressenya la podeu trobar a Onaclimb i al ressenya.net. De material diu de portar un alien vermell, però no sé on el deuen posar, i de cintes unes 12.

Escalant l'últim llarg

Últim llarg

Si està tan bé a Montserrat, que ni els núvols volen marxar

Cim