dissabte, 11 de setembre del 2010

CAVALLERS Punta Ferrusola

Després de canviar un parell de cops de plans, finalment acabem escalant a Cavallers. Què complicat és escalar a Certescan a no ser que tinguis temps i ganes de caminar o una bona butxaca per contractar un taxi.

Tot i que encara estem a l'estiu, la fresqueta ens fa de nou canviar els plans i deixem la via que volíem fer a l'ombra, per una més assolellada, la Punta Ferrusola.

Encetem per enèsima vegada el camí que puja cap a Comalestorres, amb el company llegim que en l'aproximació no cal fer tot el camí de Comalestorres i després desviar-se a l'esquerra, que és el que vam fer quan vam anar a l'agulla Jordi Pujol. Després del pas de l'os continuem pel bosc al sortir i quan el camí comença a empinar-se trobem una petita pedrera a l'esquerra, veureu una fita, allí cal desviar-se però podeu pujar uns metres més i trobareu un altra fita a l'esquerra, que vam posar nosaltres, que marca el lloc més còmode per agafar el camí cap a la punta Ferrusola i l'agulla Jordi Pujol, anireu trobant marques i en poca estona sereu a peu de via.

La primera tirada tot just és quart, molt discontinu, anireu trobant arbres on assegurar-vos. Jo crec que cal anar a 3 arbres molt visibles però secs, nosaltres vam anar un pelet a l'esquerra a buscar un arbre viu, just uns metres per sobre havia una R de bolts allí vam fer cap. Per sobre es veu una ristra de bolts en una placa molt llisa, no sembla difícil,però el granit és una de les roques que més enganyen. Més a la dreta veiem un spit perdut, que deu ser de la Barriere Alfonso, suposem que és una via nova, almenys no ressenyada en el llibre.

Enceto la tirada per la nova via, adherència total hi ha un parell de passos complicats en que les mans les poses planes a la paret, coincidim amb el company de posar-li V+, s'acaben els bolts i veig que la via continuaria per l'esquerra on hi ha bones fissures per assegurar-se, com volem tornar a la Barriere, escalem una placa una mica menys difícil però sense res i el que pots posar no ofereix garanties, fem la R en un arbre.

La tirada següent és caminar fins al peu d'un esperonet, pugeu recte i trobareu 2 bolts, no aneu en tendència a l'esquerra perquè anireu a parar a la via que puja paral·lela.

El quart llarg és fàcil IV no hem posat res únicament una baga en un arbre. La ressenya marca la R en un arbre, però podeu pujar una mica més en tendència a la dreta on hi ha unes anelles de ràpel.

La cinquena tirada no té un aspecte massa agradable doncs es veuen blocs que foten mala pinta, però a partir d'aquí la escalada té molt més ambient, cal pujar en una xemeneia que de baix sembla difícil, però és IV+, després trobes un bolt en un replà, allí hem fet reunió perquè les cordes es queden enganxades en les fissures i dificulten la progressió.

L'últim llarg surts en tendència a la esquerra, no és difícil, però difícilment et pots assegurar al començament, la part final hi ha un diedret i una una xemeneia molt aèria i molt maca, és molt espectacular però és IV+.

Tot i que la ressenya marca que la millor baixada és fer-ho per la canal de les Lloses, ara ja no és la millor opció. Es baixa caminant la punta fins un collet (2')i allí hi ha dues anelles, rapelem fins dues anelles més que ens deixaran en una feixa d'herba que cal seguir en direcció a Comalestorres, quan la franja s'acaba hi ha un ràpel de 20 metres a la canal de les Lloses, la seguirem fins a peu de la nostra via i desfarem el camí de pujada. La via tot i ser fàcil no està malament, el lloc és molt tranquil.




Pta Ferrusola, Agulla J. Pujol i 1a agulla de Comalestorres
(Foto feta fa 15 dies)


ç
Inici de la via



Primera tirada, discontinua. La 1a tirada de la Barriere va més a la dreta, crec



Plaques típiques de Cavallers, la Barriere va més a la dreta



El company en la placa del 2n llarg



2n llarg



Quarta tirada



Cinquè llarg, a partir d'aquí l'escalada es torna més aèria i espectacular



Cinquè llarg



El company arribant a R5



Tirada final, la més espectacular



Arribant al cim

6 comentaris:

lux ha dit...

Ei Mingo!
d'aqui una estoneta la piulo jo ;)
hehehehe
molt xula ;)

Mingo ha dit...

Ostres Lux no em diguis que i erets aquest cap de setmana, bé el dissabte segur que no. La part de dalt a mi em va agradar força la de baix no tan.

lux ha dit...

Ei Mingo! va ser Dissabte... però de la semana anterior ;) llàstima!
hehehe en aquell indret tan solitari ja haguès fet gràcia!

Joan Baraldes ha dit...

Felicitats per la via.

A veure quan hi puc anar jo, que ja fa temps que la tinc a la llista !!
salut i a tibar

Llorenç ha dit...

Un racó molt guapo, i unes vies interessants!! aquest 5 llarg es espectacular! caldrà tornar-hi!! es veuen fotos molt guapes!

Mingo ha dit...

Joan B és un lloc que s'hi pot anar fins bastant tard (tardor), doncs hi toca molt el solet, a excepció dels últims llargs.

Llorenç ara han obert una via a l'esquerra de Barriere, és més difícil, però a diferència de la Barriere té bolts. De la Barriere la part de dalt (2 últims llargs)són els més espectaculars.