dimarts, 18 de maig del 2010

MONTSERRAT "Perfil logaritmic· en solitari

-->
Tot i que em fa molta mandra anar a escalar sol, intento posar-m'ho fàcil, perquè no em desdigui a última hora. Aniré al perfil logarítmic, pujaré amb el funicular de Sant Joan i en uns 20 minuts estaré a peu de via.
Després de la feina em poso en marxa i a quarts de quatre em trobo al pàrquing del Monestir buscant la clau del cotxe que no sé on carai l'he fotut, a més m'he deixat el mòbil que sempre porto quan vaig sol. Solventat el contratemps me'n vaig a buscar el funicular de Sant Joan, merda, està tancat per treballs de millora, bufffff si em quedo a dinar per aquí? no, no que després no faré res, intento un plan B, aniré a l'Agulla del Pla dels Ocells. Mentre pujo l'alternativa no em motiva massa, així que malgrat la calor accelero el ritme, quan arribi a peu de via decidiré en funció de l'hora. Evidentment sembla que avui no és el meu dia, en el pla dels Ocells en comptes d'agafar el camí cap a Sant Joan tiro cap a Sant Jeroni, esperant trobar una drecera que em porti al camí que tinc uns metres per sobre, fins l'alçada del Puntal de l'Albarda no em puc desviar. Arribats al mirador agafo una canal que no sé si és la correcta, però després de barallar-me amb tots els arítjols de la canal, ara no vull tornar. Finalment a dos quarts de sis estic a peu de via. Ara em fotre el bocata, però abans m'abrigaré una mica perquè fot un ventet fresquet, ostia m'he deixat el jersei al cotxe. Coi pot-ser que me'n torni?, em foto un glop d'aigua i amunt.
Tot i que la roca no té un aspecte massa bo, és bastant ferma amb preses bones, molt bonic. Trec la ressenya per confirmar on he de tirar, ostres però si la portava a sobre, miro avall i a peu de via ben plegadeta; jo que havia col·locat la motxilla en el primer spit per no tornar al peu, però hauré de recuperar la ressenya, la baixada no la tinc gens clara. He de dir que aquest va ser l'últim contratemps. Quan baixo a recuperar la tirada em trobo una màquina de fotos (SI ALGÚ L'HA PERDUT QUE M'HO FACI SABER).
La segona tirada surt amb tendència a la dreta, té un passet molt maco de IV+. El tercer llarg tot i ser fàcil té una sortida molt aèria i com l'spit està una mica amunt li dona vidilla al tram, després arribes dalt d'una primera agulla, però cal fer una grimpadeta a una segona agulla que té un passet equipat de V, cal vigilar una mica amb la roca.
Ja dalt em relaxo, és una de les hores més maques del dia, una calma absoluta, fins i tot el ventet ha parat, la llum fantàstica, tot i no ser una escalada molt exigent em sento plenament satisfet. Ara estaria fins la posta del sol, però no tinc clar el camí de tornada. Apart del final del ràpel que és una mica selvàtic la resta molt còmoda, un corriolet et porta al torrent dels llorers que seguim còmodament fins el camí de Sant Jeroni a Sant Joan, baixo per Sant Miquel que segons els cartells és més ràpid. Al Monestir només hi queda el que no deixa passar els cotxes i el cobrador del pàrquing que em diu si estic federat. PERDÓ com diu?, que si està federat li farem un petit descompte. Collons no m'ho puc creure m'han rebaixat dos euros. Després de tans anys donant el conyàs.



Per l'agulla central que queda endins, va la via


El bonic perfil del Sentinella


La motxil.la en la R1



El Rave


Escalant el 3er llarg


Disfrutant del moment

10 comentaris:

RUMBA TEAM ha dit...

bona activitat! i les fotos van ser amb la camara nova?? Doncs potser el final va ser un dia rudó no? camara, descompte el parking i una bona tarda descalada!!
Salut.

QUIMI ha dit...

Hola Mingo!
De vegades cal moooolta força de voluntat per seguir tirant endavant quan vas sol.
M'alegro que tot anés bé.
Per cert,em pots comentar la penúltima fotografia? Dius que estas escalant,però sembla com que pujes de segon no? ademés amb la bossa a la r?
Només intento esbrinar les teves tècniques amb el silent partner,ja que desde que el vaig adquirir no m'ha convençut gens per escalar,trobo que sempre està tibant molt del budrier.
Encantat de tornart-he a saludar!

Joan Baraldes ha dit...

Ei Mingo,

A tu no et va fer mandra pujar a peu !! ets dels autentics.

Veig que ja t'has recuperat i no pares.
Salut i a tibar

Gatsaule ha dit...

Ja ho diuen, no que Déu apreta però no ofega, ara tens una altra càmera de fotos!!

Ara, ja et val no saber que et fan descompte amb la tarja de federat al pàrquing..., deu fer 3 o 4 anys que només costa 3 euros pels federats! Sembles un professor despistat....

Ah! I a partir de les 10h pots sortir sense pagar!

joan asin ha dit...

Mingo enhorabona per la força de voluntat. Sembla que ja s'obert l'escalada de tarda.

Eduard ha dit...

Epa Mingo!! Quina aventura hehehe... No et vull tallar el rotllo però és cert que fa un munt de temps que amb el carnet de federat el pàrquing costa 3€

Llorenç ha dit...

Felicitats Mingo!! i aixó d'escalar sol...fa falta molta voluntat! ho vaig fer per primer cop fa uns dies i es una feinada!! hi has d'estar molt concentrat amb tot!

M'alegro per veure que tornes per les parets llarges!

Mingo ha dit...

Rumba, gràcies pels comentaris, la veritat es que escalar i després poder-ho explicar vol dir que la cosa ha estat positiva. La maquina!! doncs igual no funciona.

Ep Quimi encantat de saludar-te, la penúltima foto, no és massa normal, havia xapat i vaig trabar el silent per penjar-me per fer la foto. Lo de correr la corda tens raó, a vegades va perfecte i d'altres costa, crec que si desplegués bé la corda, que no hagi cap bucle i la col.loquis bé,i fer un nus crec que li diuen redundant aleshores corre bé. REcordo que un col.lega no feia aquest nus, aleshores li costa moltissim.

Gràcies Joan B, de recuperarme res a l'endemà vaig haber de descansar pel peu. I el colze anar tirant, que ja és molt.

Joan G. doncs tb m'ho ha dit en LLorenç lo dels 3 euros, jo diria q era l'any passat que ens van dir que res per estar federats.

Gracies Joan Asin esperem que si

Eduard, doncs el que li deia al Joan sempre que hem passsat, jo que soc molt toca collons per aquestes coses sempre dient que als federats els podrien fer un preu, em sembla q va ser l'any passat q vam venir pel Monestir.

Si tens rao Llorenç, es el doble de feina.

lux ha dit...

heheheh
Mingo!
quin dia mes aprofitat!
iquantes coses.. va cundir com tres no?

Felicitats per l'activitat!
que n0'hi ha que val per doble! ;)

Jaumegrimp ha dit...

Ep Mingo, lluitant contra els elements eh? però t'en vas sortir prou bé. Un altre dia que no tinguis company trúque'm, per cert aquest dijous tarda busco parella!