Hem fet tans cops els mateixos camins diumenge darrera diumenge que ja ens hem acostumat a la bellesa de Montserrat. Avui explorem un camí nou i m'adono del privilegi que és tenir aquest paisatge únic tan a mà. Que bonic que és Montserrat.
L'objectiu és la nova via dels germans Masó a la zona de Sant Joan, sobre el paper es veu molt atractiva, 210 m d'escalada amb alguns passets de 6a. Malgrat estem a mitjans de maig l'ambient és força fresc, pugem pel Clot de la Mònica que no ho coneixem, el camí ofereix molt bones vistes de la Plantació, i fa que l'aproximació sigui molt agradable.
Un cop a peu de via encetem la primera tirada que té més bona roca del que sembla, la tirada fàcil, un tram de IV i la resta gairebé caminant fins la R1, on fot un fred que pel.la.
En Josep A. enceta el 2on llarg el més escalador de tota la via, llàstima del fred perquè la tirada és molt fineta i maca i els dits no acaben de respondre amb preses tan fredes.
A continuació tenim un canvi de reunió III, solament la sortida de la R.
El quart llarg és una rampeta de III/ IV força distreta. L'últim llarg només té una sortideta desplomada, que si trobes la presa bona tot just és V+, la resta fàcil fins al cim.
Tot i no ser una gran escalada, l'excursioneta fins arribar a peu de via i el lloc supertranquil la fa una activitat recomanable.
La ressenya la trobareu a l'Onaclimb. (23 st Pere)
El 4art llarg, el tercer és un canvi de R
El company finalitzant el llarg
El desplomet de l'últim llarg, un cop passat fàcil fins dalt
Arribant al cim
Una visió privilegiada, eppp la que tenim nosaltres
.jpg)
9 comentaris:
És una via ben trobada i la segona tirada és molt bona.Enhorabona.
si que és un privilegi, tenir un paradís tan a prop i que amb cada visita que fem, descobrir un nou racó. i la plantació en concret té alguna cosa especial que enamora...
Realment Montserrat és una meravella, cal anar-ho repetint sempre que es pot per no oblidar-ho! Diumenge els vam trobar entre els Ecos i Frares, als germanets, ja en deuen estar preparant alguna!
No crec que tardem gaire en apropar-nos-hi... Ara, segurament pujarem amb el cavall de ferro, que pel Clot de la Mònica fa pujada :P
Enhorabona per l'excursió-escalada!!
Ei Mingo,
i diria que a mes del privilegi del paisatge..la varietat.
Des del friky més rabiòs a les passejades, passant per infinat de maneres de concebre l'escalada.
Tot un autèntic regal!
Gràcies per recordar-nos ho!
i felicitats per la via!
Felicitats per la via. Aviat es coneixeran més les nostres cotxes que nosaltres !!
Hem de quedar.
salut i a tibar
Joan Asin la segona tirada es molt bonica, llàstima del fred per poder-la disfrutar més.
Jesus la veritat es que som uns privilegiats
Joan G la he llegit la machada que has fet, chapeaux.
Eduard doncs la pujada a mi no es va fer gens pesada jo calculo que és 1 h la visió que tens de la plantació és molt maca.
Lu, gràcies pels teus comentaris, em sembla eres tu qui m'ho deies, l'important es disfrutar de totes les coses.
Joan B doncs ja tens raó pq el nissan no sé si és d'en Jaume o d'algú que escala amb ell
Ep Mingo! justament el diumenge anterior anava a fer aquesta via amb el Toni, també ens vam fúmer de fred i a més envoltats de boira, el primer llarg ben humit no fèia massa gràcia, coincideixo amb tú que el segon és molt bò! Al potet registre de la darrera reunió ens va caure el llapis i no vam poder escriure al mini-llibre registre, si algú hi torna que porti un llapis que em va saber molt greu que em caigués.
Ah! el Nissan és del meu company Josep.
El llapis ha de ser petit, que el pot de registre és una funda de carret fotogràfic
Publica un comentari a l'entrada