Fa una setmana pujàvem ben tapadets, avui sobra tot, també s'ha de dir que un imprevist d'última hora ha fet que caminem a mig matí; sort que el trajecte fins la Plantació es fa en gran part a l'ombra.
La Plantació està de moda? La passejada que hi ha abans no arribes la manté lluny de massificacions i fa que aquest raconet sigui un lloc de privilegi on disfrutar de la solitud de Montserrat.
Al arribar, únicament hi ha una cordada a la Infinity, que està de moda. Ens afanyem perquè estan fent l'última tirada i el nostre objectiu és la somiatruites, a la mateixa agulla i el ràpel va just per la via i la caiguda de pedres es gairebé inevitable.
El primer spit està força amunt, però tens una fissura en diagonal on pots posar els friends que vulguis, el camalot de l'1 entra fantàstic, el tram és molt guapo, a partir de l'spit tens un mur molt vertical (V+/6a), on sempre trobes presses. Personalment penso que cap pas és de 6a, però és mantingudet i els spits no estan a tocar, la qual cosa et fa arribar amb les pilles carregades
Primera tirada de la Somiatruites
L'Enric en el bonic mur de L1
El segon llarg, surts per la dreta i després amb tendència a l'esquerra intentant llegir bé, fins que arribes gairebé al cim, allí la pedra és molt delicada, sort d'una fissura on pots assegurar-te amb un camalot perquè el pas tot i no ser difícil és raro i la pedra es queda a les mans.
Sortida de R1
En el cim de l'agulla dels Col.leccionistes
-->
Després de rapelar seguim canal amunt fins la Mamelleta allí fem la via paciència del Sioux, tot i no ser difícil la via és molt xul.la i ben equipada, ideal per estrenar-se de primer. Del cim baixem fent un ràpel de menys de 10 m.
L'Enric en l'agradable llarg 1 de la Mamelleta
El company a la sortida de R1
-->
Baixem per la canal de la Mamella, ens mirem la via Tomahaw, que fa una pinta molt bona, però la possibilitat de trobar col·lapsada la carretera ens fa desistir. Tornarem a la Plantació.
Podeu trobar les ressenyes a Onaclimb
.jpg)
7 comentaris:
Mingo, vau aprofitar prou bé el dilluns festiu! Aquesta la Somiatruites la tinc mirada de fa temps, quan rapelàvem de la Infiniti...aviat m'hi acostaré.
Enhorabona!! Sembla una bona combinació... No se si la Plantació està de moda, però és un lloc genial per perdre-s'hi; i com bé dius mai hi trobarem aglomeracions :))
La qüestió és no parar!!
Merci! está molt bé aixó de presentar petites combinacions de vies a la plantació, ja que la patejada es maca, i les vies curtetes...millor encadenar-ne varies!
Ei Mingo,
La somiatruites ens la varem estar mirant i sembla molt maca i molt vertical !! esteu forts.
La Plantació val la pena !!
Salut i a tibar
Ja veig que hi hauré d'acabar anant, a la Plantació...., entre tots em convencereu!
Bona combinació, Mingo! Ara deu fer un mes vam intentar fer la mateixa, però entre una via i l'altra el cel es va regirar i vam haver de córrer cap a baix (a la fi ens vam mullar igual!)
Guapíssima la placa del primer llarg de la Somiatruites! I horrorosa l'arribada al cim! Quan vam pujar vaig fer força neteja.
Jaume la via val la pena és molt maca.
Eduard doncs si que és un lloc tranquil i malgrat que dilluns el solet picava, alla s'estava força bé corria un ventet molt fresquet.
Llorenç, ens va faltar fer la de la Mamella, però vam pujar tard i la possibilitat de fer molta cua al tornar ens va tirar enrera. Si no aquesta combinació es fa molt bé i sense correr.
Joan B la somiatruites te la recomano vaig disfrutar molt.
Joan G. no sé com s'estarà ara que farà més calor, però el lloc és molt tranquilet.
Eppp Lluís em vaig recordar de tu quan intentava arribar al cim, vaig llegir la piada que vas fer de la via, Que cabron el pas i quina por es bellugava tot.
Publica un comentari a l'entrada