MONTSERRAT L'Oblidada "via Gandhi el bestia"

-->

Després de treballar quedem amb l'Enric, anirem a la Plantació , voldria provar el turmell que fa dies que em desmotiva, doncs són aquells dolors, que ara, segurament són propis de l'edat.

El nostre objectiu és l'Oblidada, que es troba al començament de la canal dels Llorers. Ben suats ens preparem, la primera tirada comença amb una rampa senzilla IV, després s'adreça en una fissura una mica descomposta mentre faig la tirada em ve al cap en Jaumegrimp i en Toni que van estar per aquí amb un fred que pelava, avui s'està d'allò més bé, meteorològicament parlant, encara que amb neu devia ser màgic.

El segon llarg és un artificial molt còmode, a excepció de l'últim pas que cal agafar-se en la fissura invertida per xapar. La resta amb bona roca IV fins el petit cim, on s'està a la glòria, una cerveseta fresca és el que ens falta per tenir la felicitat total, en fi fem un glopet d'aigua calenta i avall caminant per la banda nord. D'allí aprofitem per fer una via molt maca. La Xiricahua en una placa que hi ha davant de l'agulla que acabem de fer.

La ressenya la trobareu a la web d'Onaclimb

L'Enric acabant el primer llarg

Inici del 2on llarg

Finalitzant l'artificial

El company arribant al cim

Inici de la via Xiricahua

La Plantació

TERRADETS "Currupipi"

Aquest dissabte millor que haguéssim anat a un balneari, segurament ens hagués anat millor. Tot i que les nostres pretensions eren molt minses, doncs el company té una tendinitis estranya en el turmell i jo fa dies que arrossego un virus intestinal, que no me l'acabo de treure de sobre. Així que sortim de Lleida cap a Terradets per intentar fer alguna via curta i si la cosa funciona anar tirant.

Arribem a l'alçada de la neurona desidente i ens posem a una via que hi ha al costat que té dos llargs, crec que es diu currupipi, graduada de V-V+. Li pregunto al company que tal el peu, em diu que be, però m'enganya i malgrat notar una certa activitat intestinal, pujo amunt. L'entrada és exposada, doncs el primer spit està molt alt i malgrat pots posar un tascó si caus et fots una bona nata sobre uns blocs, no és que el pas sigui difícil però són d'aquells de decisió si no ets alt. La resta de la tirada és molt maca i atlètica fins la R. El company em diu que no puja, sort que ha vingut el Tato. Mentre puja, em ve al cap un vídeo que vaig veure del Jim Bridwell, i dos escaladors més al Mali que es despenjàvem de la tirada amb una forta descomposició, jo de moment no em noto tan apurat, però si noto certa pressa. Arriba el Tato i pujo una mica més fins trobar un ràpel i ràpidament avall, buffffff quin descans