Avui dia de rialles, de batalletes, de retrobaments, de compartir amb els amics de Lleida. Som un grupet, alguns ja tenim un cinc al davant, vam començar amb botes i la corda lligada a la cintura, ho comentàvem amb el Jordi Mayor, que fa 34 anys va obrir, per mi, la via més bonica de Camarasa, la directa al Sabardó, que encara conserva el regust d'aventura d'aleshores, només que ara amb el material modern et permet pujar amb un plus de seguretat; que valents que érem o potser seria més exacte dir què joves i que inconscients. Avui no som tan joves, però de seny no sé si n'hem posat massa, doncs estem a Sant Llorenç de Montgai a sis sota cero i estem fent plans d'on escalar fins l'hora de dinar. Ens anem repartint uns a la paret de l'Os, a la del Pont, altres a la Formiguera per acabar una via nova: la formigonera digital, una via de tres llargs equipats de 6a+. Jo aconsegueixo enganyar al meu company d'anar a la Farreny de l'Os. Després de fer temps xarrant amb una cordada de Cardona, habituals de la zona ens posem a la via.
La primera tirada és una mica bruta i és per això que l'hem reforçat amb un parell d'aliens.
La segona tirada és la superació d'un desplom equipat.
El tercer llarg es fa en lliure V, no cal reforçar. Se'ns està fent tard i fins aquí la via no m'ha agradat gaire, per un moment ens passa pel cap de baixar.
La quarta tirada supera un desplomet i després hi ha un flanqueig molt maco.
En el desplom de la quarta tirada
En el flanqueig abans de R4
El cinquena tirada, és amb diferència la més bonica de la via, jo no m'he entretingut massa i he fet molts Ao, doncs em sap greu de fer esperar a la penya.
En el llarg més bonic de la via
Arribant a R4
L'últim llarg, molt guapo, un parell de passos de V que cal autoprotegir-los.
El company en l'últim llarg
Serra del Montroig
Malgrat la primera part de la via no m'ha agradat, la part de dalt és molt maca i té molt ambient.
Baixem rapidissim, per què avui el que realment és important és poder compartir taula amb tots els companys..
.jpg)
7 comentaris:
Així m'agrada que no facis esperar la colla, que a la taula i al llit al primer crit! Veig que el fred no us tira enrrera Mingo!
Bona entrada d'any!
Bonic el solet de la Noguera a l'hivern. Aqui sota la neu i ara la pluja. Aquesta no me la coneixia, pero me l'apunto. No se sap mai...
Aixx si Mingo quin solet que es veu més agradable! aquesta a vegades també es zona de refugi..
Bones Festes i Bon any!
Enhorabona, la via es una bona opció de la Paret de l'Os i quan hi ha un dinar amb la colla encara mes,lo del 5 es un detall sense importància, l'important es seguir amb les mateixes ganes. Records
Què bonic això de recordar quan érem joves! Ara, per poder escalar lligts a la cintura, potser hauríem de comprar les cordes 5 o 6 metres més llargues, que si no, potser no arribarien..., he, he!
Veus, aquesta via no la coneixia i, tot i el que comentes, sembla una d'aquelles "per coleccionistes". O no?
Sembla que es una via molt maca. Nosaltres vem anar fara coda dún mes però no vem passar de la segona per problemes fisics i mentals... però ja hi tornarem (esperem)
Hola Mingo! perdona la intromissió, sóc l'Esther del GEAMM, al veure el teu comentari he pensat de posar-me amb contacte amb tu. T'explico, l'error d'en Farreny: a l'estiu vaig coneixer un Sr. en un refugi que es va despedir dirent-me que busques vies d'en Vidal-Farreny, em va semblar molt trempat, i em vaig quedar amb les ganes de això, fer alguna via seva. Evidentment dedueixo que es tractava d'en Vidal. Saps com podria contactar amb ell? be, t'envio el meu mail: esther.ariete@gmail.com
moltes gràcies! i un bon blog!
Publica un comentari a l'entrada