SERRA DE SANT JOAN Espero de Montanisell (via J.Jover)

Ara fa tres setmanes que estàvem en aquest racó solitari del Montsec, en aquella ocasió vam fer una via amb molt bona roca, bon equipament, una disfrutada de via. La sensació que tinc amb la via d'avui és totalment diferent, no té passos tan estètics, però vies com aquesta et fan madurar com escalador, aventura total.

Buscant per internet informació de l'esperó de Montanisell, no en trobem això vol dir que deu de ser una via que no es fa massa. En la pàgina de la Tribu hem trobat una ressenya del Joan Jover i diu que per la primera tirada calen 4 claus variats. Així que agafo el meu martellet, que sempre és la riota dels meus col·legues, per què no es creuen que clava claus; uns quants pitons, mare meva ja ens recordarem de clavar-los? ens diem amb el company, un joc d'aliens, un de camalots fins al 3 i fissurers.

L'aproximació (punt de sortida el mateix de la via Con ocho basta) la fem no allunyant-nos massa de la base de la paret, anem passant el peu de via de la sinchapa, peus de poc, aerolito sevillano (que fot molt bona pinta) i finalment arribem a l'espero de Montanisell, és clau per trobar el peu de via un bloc desenganxat de la paret.

Iniciem el primer llarg en un petit desplomet llàstima que hi ha branquetes i la roca una mica delicada per què el pas és V+/6a, continuem per un tros més fàcil fins que arribes al segon clau, a partir d'allí comencen les dificultats uns 8 metres que jo no li posaria més de 6b. Ens ha anat sortint fins que una argelaga en mig de la fissura et detura, no hi ha collons d'arrencar-la, per què amb la força pots anar darrera i el clau està uns metres per sota. Aconsegueixo posar un alien groc i amb un passet d'Ao et poses a l'alçada de l'últim clau, la dificultat tècnica minva però la de coco al reves. Un cop a la reunió repasso mentalment la tirada: té 4 claus, 3 ponts de roca equipats, una baga en una savina. Jo he posat l'alien groc, blau, camalot 3 i una baga en una savina. Els estreps no calen i els claus tampoc.

Inici del primer llarg

Aqui comencen les dificultats

El segon llarg, té millor roca, la dificultat IV/IV+ però cal tenir una certa intuïció per trobar l'itinerari. En la reunió hi ha un spit, aquí hem posat un clau. No entenem pq no van posar l'spit un parell de pams més amunt que hi ha una fissura ideal per friends

Arribant a la R2

El tercer llarg té un primer tram preciós i molt aeri fins arribar a peu d'un desplomet que té un spit, li marquen V, però jo he fet desploms de V+ que eren més fàcils. Inicies un flanqueig a l'esquerra no és difícil però vas amb el culet apretadet doncs cal agafar-se a un bloc que sona a vuit, es surt per una canaleta (IV+) i quan pugueu feu reunió, no feu com nosaltres que vam fer cas de la ressenya, les cordes corren amb molta dificultat i no t'adones si has recuperat la corda a més no hi ha comunicació amb el company. Apart de l'inici de la tirada la resta no és massa maca.

Inici del tercer llarg

L'últim llarg té un spit, que té més funció de fita que d'assegurança pq un cop has passat el lloc més compromés te'l trobes. Després d'aquest, cal anar a la xemeneia; l'inici és abrasiu i difícil, després deu de ser més senzilla, el company va optar per la placa, la veritat és que des de la xemeneia és veu més factible però té un passet de V+/6a on va molt bé un tascó per assegurar el pas, finalment queda un pas més espectacular que difícil (V) i narinant fins dalt.

En el pas difícil del 4art llarg

Finalitzant les dificultats

Malgrat hem tardat més del que calculàvem, ens sentim satisfets, aquí dalt, s'està tan bé.

El meu supermartellet

Croquis de la via

La baixada es fa pel vessant contrari, caminant fins una pista una mitja hora