MONTSERRAT Plantació Roca de Sant Cugar "via Conxita Garcia"

-->

Amb un dia sensacional enfilem cap a la Plantació, a mesura que ens atansem i mentre penso que potser no ha estat una bona idea, doncs els company no ha estat massa fi de salut aquesta setmana; en Josep A. em diu: Mingo em sembla que avui havíem d'anar a un lloc amb menys aproximació i més solet. Això nostre és alguna cosa més que un matrimoni.

Malgrat tot, continuem amunt per la canal dels Llorers, que avui es troba amb força branques i algun llorer al terra, suposo que degut a les nevades dels dies passats. A l'alçada de l'agulla dels Col·leccionistes trobem l'únic pas per retornar a la canal dels Llorers que havíem deixat a l'alçada de la Presidenta.

Arribem al peu de l'agulla Patchwork, que té un aspecte força cutre, un cop posats únicament la part de dalt està descomposta.

Arribant al cim de l'agulla Patchwork

-->

Abans de començar la segona tirada, cal fer un curt ràpel fins al peu de la roca de San Cugat, on hi podries arribar caminant sense fer l'agulla Patchwork. Mirem la tirada i no tenim clar que puguem passar, entre un arbre i la paret queden retingudes uns quants tronquets secs i fulles enganxades amb aquelles lianes tan fines que punxen i s'enganxen a tot arreu quan baixes per algunes canals. Sort que el company té una navalla que ha agafat a última hora i que ens permet tallar-les i alliberar gran part de la fullaraca que barra el pas. En el començament és on hi la màxima dificultat, després minva una mica, però és força mantinguda en el V-V+. El llarg està generosament equipat

Iniciant la tirada, després de la neteja

Tirada molt mantinguda en el V-V+

En el 2on llarg

Arribant a R2

-->

L'últim llarg és molt maco, llàstima del solet, comença amb un desplom de V+, dels fàcils i després amb menys dificultat fins dalt IV+. Les assegurances es troben en tots els passos complicats.

La ressenya que trobareu a l'Onaclimb marca que cal portar un joc d'aliens i un tascó petit, nosaltres els portàvem però no sé en quina tirada es deuen posar.

Després del passet difícil del 3er llarg

Arribant a R3

-->

La baixada, si heu deixat material a peu de via cal fer-la des de R3, segurament també és la millor opció per baixar avall; doncs la canal embrossada que esmenta la ressenya, ara no és pot rapelar doncs un arbre s'ha descalçat hi ha caigut fent molt difícil poder-hi passar.

MONTSERRAT Collbato "via Esther"

-->

Tot i que últimament estic poc motivat i el company avui dilluns no pot. A l' acabar la feina, sense donar temps a pensar massa, agafo el silent i marxo cap a Montserrat, pel camí decideixo de fer la via Esther que té una aproximació curta a més com és una via d'en Moragas estarà generosament equipada.

Tot i el fred, la llum que cau sobre els Graus de Collbató és preciosa. En poca estona arribo a peu de via, comença per una placa de IV+, amb alguna presa dubtosa, a mitja tirada tens un pas una mica desplomat (V+), a mig pas el bucle de corda s'enganxa en un còdol, bufff sort que el bolt el tinc a tocar. La tirada té entre 25 i 30 metres; per guanyar temps decideixo continuar, malgrat no tenir més cintes, però és veu molt fàcil 25 metres III.

L'últim llarg, és fantàstic només per aquest llarg val la pena fer la via. Comença amb un desplom IV+/V, després continua per una placa fineta V-V+ fins arribar a un desplom, l'intento en lliure però anant sol no m'atreveixo, no crec que sigui més de 6a+/6b, després continua vertical amb molt de canto V. Quan arribo dalt veig que no cal que torni a fer la tirada doncs te una mica menys de 30 metres, a més a la tirada ja no li toca el sol i es nota “biruji.“

Més piades d'aquesta via les podeu trobar en els blogs d'en Joan Asin i en Joan B.

Una foto del company que sempre està igual, i mai es queixa. Però és avorrit

Passant l'estona per Vilanova

Aquest any no ho acabem d'encertar, malgrat el temps no ha estat massa bo, tampoc encertem el millor dia del cap de setmana.

Aquest diumenge sortim de Lleida amb un cel gris, anem a provar a Vilanova.

Veure la paret i em quedo superdesmotivat la pedra esta força molla, no de la pluja d'ahir, més aviat de les últimes nevades, a més hi ha molta humitat el sol no el veurem i fa fred. En fi ens atansem a la paret que no sé com es diu, per fer esportiva, tenim sort que no està massa molla i ens posem en una via que ens semblava que era de V, per anar escalfant, collons això és 6a o una mica més. Mes tard anem a la zona de la Chulo piscinas, que jo no he fet a l'arribar al peu veiem un buril fet una merda i res més i com no em trobo motivat me'n vaig al costat a la corsarios o la piratas. Vaig pujant molt desmotivat i em sap greu perquè la tirada és molt maca, molt vertical i amb molt bones presses. En fi esperem dies millors en tots els sentits.

Fent esportiva

Plaques fàcils al peu del Pas Nou

En el preciós llarg de la Corsarios (o Piratas)

En Jordi treballant el llarg

PIC DEL MARTELL "via No sé"

Hem quedat per escalar a Montserrat, però les condicions són molt dures, dos sota cero i tot nevat, les arestes Brucs estan blanquisimes i precioses, a més la previsió era de sol, que no és veu enlloc. Marxem cap a Castelldefels, a veure si toca un bon solet i podem fer alguna coseta.

Aquí no fa tan fred però bufa vent i el sol promès pel Molina de torn tampoc hi és.

Un cop a peu de paret ens trobem al Ricard de Mataró, que està glaçat, no fot vent però la pedra està molt freda, segons els companys que estan trepant. Ens decidim per la No sé, però entrem per la Midi Plan, bufffff com costa d'escalar, la pedra no ve gens de gust d'agafar-s'hi i costa de fer la força correcta. No ho entendre mai, aquesta tossuderia nostra de fer una via que l'he fet un munt de cops, en fi tirem amunt i malgrat ser migdia, continua fent fred i és dur escalar. Ens ha costat més del que és normal, però al final som dalt contens i amb un solet que ens refà.

Montserrat, blanc

En Ricard a la Muntand World

Primer llarg

Segon llarg

PARET DE L' OBAGA NEGRA vies esportives

Comencem l'any fent esportiva, no era la intenció, però el fred i sobretot el ventet, ens ha fet buscar un lloc més arrecerat i acabem a la paret de l'Obaga Negra. Un bon descobriment, una paret amb una calcària molt bona, recorda Vilanova.

L'aproximació és ràpida, és la paret que queda darrera de la paret Bucòlica, trobareu una fletxa blava a la carretera que indica l'inici del camí.

Nosaltres hem començat amb les vies més fàcils de la part de baix (mi negra, sorra negra, mamba negra i arribar i moldre) i posteriorment hem fet algunes de la part de sobre: Androide (5c) su vaig dir (6a) i la guineu (6a). El més complicat són les entrades a les vies com més a la dreta més difícil, després uns murs amb unes presses brutals, que en el cas de les vies de 6a no supera el V, una disfrutada.

Paret de l'Obaga Negra

Escalant en la part de baix

Inici d'Androide

El el preciós mur d'Androide

Inici de Su vaig dir

L'aproximació i les vies les podeu trobarl al blog del Xavi

SANT LLORENÇ DE MONTGAI Paret de l'Os "via Farreny"

Avui dia de rialles, de batalletes, de retrobaments, de compartir amb els amics de Lleida. Som un grupet, alguns ja tenim un cinc al davant, vam començar amb botes i la corda lligada a la cintura, ho comentàvem amb el Jordi Mayor, que fa 34 anys va obrir, per mi, la via més bonica de Camarasa, la directa al Sabardó, que encara conserva el regust d'aventura d'aleshores, només que ara amb el material modern et permet pujar amb un plus de seguretat; que valents que érem o potser seria més exacte dir què joves i que inconscients. Avui no som tan joves, però de seny no sé si n'hem posat massa, doncs estem a Sant Llorenç de Montgai a sis sota cero i estem fent plans d'on escalar fins l'hora de dinar. Ens anem repartint uns a la paret de l'Os, a la del Pont, altres a la Formiguera per acabar una via nova: la formigonera digital, una via de tres llargs equipats de 6a+. Jo aconsegueixo enganyar al meu company d'anar a la Farreny de l'Os. Després de fer temps xarrant amb una cordada de Cardona, habituals de la zona ens posem a la via.

La primera tirada és una mica bruta i és per això que l'hem reforçat amb un parell d'aliens.

Inici de la via

La segona tirada és la superació d'un desplom equipat.

El company inicant el segon llarg

El tercer llarg es fa en lliure V, no cal reforçar. Se'ns està fent tard i fins aquí la via no m'ha agradat gaire, per un moment ens passa pel cap de baixar.

Inici del 3er llarg

El company arribant a la R3

La quarta tirada supera un desplomet i després hi ha un flanqueig molt maco.

Iniciant 4art llarg (foto feta pels de Cardona)

En el desplom de la quarta tirada

En el flanqueig abans de R4

El cinquena tirada, és amb diferència la més bonica de la via, jo no m'he entretingut massa i he fet molts Ao, doncs em sap greu de fer esperar a la penya.

En el llarg més bonic de la via

Arribant a R4

L'últim llarg, molt guapo, un parell de passos de V que cal autoprotegir-los.

El company en l'últim llarg

Serra del Montroig

Malgrat la primera part de la via no m'ha agradat, la part de dalt és molt maca i té molt ambient.

Baixem rapidissim, per què avui el que realment és important és poder compartir taula amb tots els companys..

SOLSONES Paret del Pas Estret

El títol d'aquest post hauria de ser, buscant el sol pel Solsonès. El nostre objectiu era l'esperó de can Fité, però a peu de via fot molt fred, esperem una estona al solet però la boira alta no deixa que ens escalfi, així que anem baixant molt però que molt lentament per una estona ens oblidem que em vingut a escalar, el meu company i col·lega em fa una interpretació geològica del que tenim al davant. No donaré la tabarra però tenim un tall d'aquells de llibre.

Tornem a estar en el cotxe amb un sol lleganyós, coi són quasi la 1 i el termòmetre marca 2ºC , mirant la guia decidim anar a la roca del Pas Estret que és una petita paret que hi ha una mica més amunt del poble de Pedra. Decidim fer totes les vies recomanades; comencem amb la via Unai, una via que segons la guia és IV, però coincidim amb el Josep A que la graduació és IV+, amb algun passet de V, la via és molt xula i equipada per malacostumar-te. Tot i que la nostra intenció era fer més vies, estem dalt tremolant com dos ocellets, malgrat la presència del sol, així que amb un ràpel a peu de via i cap al cotxe. Malgrat tot, hem conegut una zona que de ben segur i tornarem

Solsonès, per tot arreu tenim parets

Primer llarg

Acabant el 1er llarg

Segon llarg

Malgrat i toca el sol, fot un fred que ta....

Roques del Minguell

Posem en pràctica aquest sistema de ràpel que se'n va parlar en un vèrtex i realment és el millor, no tires pedres, mai s'enganxen les cordes i guanyes temps si et coordines bé amb el company