MONTSEC DE RUBIES Paret del Peladet "Maduritas calientes"

Si hagués de descriure aquest racó del Montsec se m'acabarien els qualificatius. Si us agrada escalar en un lloc tranquil i solitari, us recomano aquest indret.
Per accedir-hi, cal sortir de Vilanova de Meià i agafar la pista que va a la roca Alta, continueu fins al poble abandonat de Rubies. Aparqueu el cotxe i agafeu el camí de la Portella Blanca (NE), quan arribeu a l'alçada de la paret, trobareu una fita, aneu per una mena de corriol poc marcat; primer passareu la via Festival Eròtic, continueu fins al peu de las maduritas ( de mitja hora a tres quarts). En el peu de via veureu un pont de roca amb una baga.

Descripció de la via:
Via del tot recomanable, no cal portar gaire material algun friend pel 3er llarg i res més, bé, cintes està clar.
L1 Llarg molt maco, passos variats i força ambient
L2 Encara millor que l'anterior, tirada guapíssima
L3 Flanquejar cap a la dreta (IV) fins arribar a una mena d'esperó, seguir els parabolts (V)
L4 Els passos de 6a, són aïllats i no obligats

Peu de via, no estem fent res dolent

La fletxa senyala la baga

Primera tirada la baga està als meus peus

Tercera tirada

En Jordi (Tato) escalant el bonic mur del tercer llarg (V)

En Josep Anton i jo al cim. Encara no sabia com funcionava l'automàtic

DESCENS
Aneu cap a la dreta (E) a buscar el camí de la Portella Blanca que os portarà al poble de Rubies. Baixant comentem, que no entenem com en Sergi i companyia (aperturistes) han posat aquest nom, en tot cas hauria de ser maduritos calientes, no?

La ressenya la trobareu a la web d'onaclimb

MONTSEC RUBIES Paret del Peladet "Festival eròtic"

Aquesta via la vàrem fer l'Anton Tarragona, en Josep Anton i jo la primavera del 2007. La via és més fàcil que las maduritas calientes. Les tirades més maques de la via són amb diferència la segona i la quarta. Són un festival igual que el lloc on està la paret.

El poble abandonat de Rubies

Situació de la paret i les vies

Segona tirada

L'Anton Tarragona escalant el segon llarg

En Josep Anton en la tercera tirada, la de roca més delicada

Iniciant l'últim llarg

El coll de la Portella Blanca, al fons la plana de Lleida amb boira

La ressenya la podeu trobar

http://www.madteam.net/rutas/escaladaenroca/0.99.ViaFestivalEroticVV+6aNuevaapertura

ESCALES "Que pagui Pujol"

Avui he quedat amb la penya de Lleida i el Josep Anton en el bar d'Aren; allí ens trobem el Sergi i el Pinto que van a fer la via calçotets. Mentre esmorzem ens repartim, en Manel i en Josep Anton faran una cordada i en Tato i jo l'altra. Arribem al pont que hi ha sota Sopeira, i com de costum fot un "biruji", que ens fa anar ràpid, sort que a mesura que ens atansem a la via el solet es fa agradable.
Ja estem al peu de la via que pagui Pujol, en un moment m'he quedat sol, quan em criden jo obedient tiro amunt, la tirada no és massa difícil, miro amunt i veig que la cordada de davant es baralla amb la placa de 6a de la segona tirada. El tercer llarg té un pas tonto a la sortida crec que li posen V+, la resta tranki. Davant tinc en Josep Anton està fent la quarta tirada, molt aèria i disfrutona i és només V . Sento en Tato que parle amb algú, si no havia ningú darrera nostre. Quan arriba em diu que parlava amb uns alemanys, que esperaven un camió de pomes. Entre poma i poma ens plantem a la tirada 5, no ho sembla però és una disfrutada, li posem V+, però a mi no m'ho ha semblat. Sense més dificultats arribem al escape. La tirada que hi ha al davant hi ha un 6a+, en Manel diu que ell per avui ja en té prou. Provo la tirada i el 6a+ que està al començament superfí, però em surt , la resta de la tirada una passada de placa (V+). D'aquí toca una mica de pateo i la tirada de 7a. En Pinto ens havia dit que es fa amb artifo si no tens nivell de 7a, com no el tenim decidim rapelar d'aquí.



DESCENS
Després de rapelar, tornem a estar amb en Manel a l'escape, anem seguim cap avall un camí amb alguna fita fins arribar a unes cordes fixes, d'allí a un ràpel de 60m. .Pugem a esquerra (NO) tornem a trobar fites, fins una ferrata que anem seguin fins al peu de la paret.
La ressenya la vàrem treure del llibre roca caliente (Escales). Per fer la via amb cintes n'hi ha suficient.

Manel en la primera tirada

Tirada del 6a+

Tato arribant a la R, de la tirada del 6a+( crec que era la 7)

Ens sentim feliços per la feina feta

En Josep A. I en Manel preparant el ràpel de 60m a mitja baixada

MONTSERRAT Farao "Desig de Sol"

En una horeta ens plantem al peu del Faraó, jo volia fer el Temple del sol, però en Josep Anton que l'ha fet diu que no li va agradar massa i que la roca és un pel cutre. Així que ens enfilem per la desig de sol. El començament és una rampa de III-IV. La segona tirada és molt curta, es podria empalmar amb la primera. Tot i que penso que és més recomanable fer la primera tirada de la Zoe. El tercer llarg és un desplom que té una sortida bastant fineta,si fas Ao deixa de ser fina. La tirada següent és la del 6a, és no més un pas i es fa be, si no et surt fots Ao. L'última tirada fàcil fins al cim. DESCENS Es fa un ràpel curtet i després es camina a la dreta, trobareu un altra instal·lació. Un cop a baix, tireu per la canal de la dreta (E)

El Faraó

La primera tirada

La segona tirada, és molt curta

Penjat com un pernil en el tercer llarg

Final de la tercera tirada

No tenim més fotos, problemes de bateria.
La ressenya la podeu trobar en la web de ressenya.net
http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=17

CINGLERA DELS ESPLOVINS "via UES"

Des que vaig tenir l'accident, no he fet una via tan llarga, confio que el turmell i el canell no em facin massa la punyeta. Quedem d'hora a Pons, tirem amunt i dubtem si aparcar a peu de via (hi ha un rètol que diu que no es pot circular) o la al parking de la ferrata Regina, finalment optem per aquesta última, a la baixada s'agraeix. Després de passar el túnel enfilem la canaleta fins a peu de via, una cordada ve per darrera nostre, així que ens afanyem i ràpidament ens plantem al bosquet que hi ha casi a mitja via. Aquest tros de paret no és massa difícil i es pot fer ràpid. Les vuit tirades que queden impressionen per la seva verticalitat. No ens ho pensem massa i en Josep Anton, enfila la vuitena tirada, molt disfrutona i ben equipada, com tota la via. La tirada següent és la més atlètica de tota la via, la faig en lliure casi fins al final, però s'acaben les pil.les i m'he d'ajudar (6c/Ae). Cal entrenar pil.la El llarg següent, fa una mica de yuyu, en Josep Anton entre la tirada i el sol que fa arriba cansadet i em cedeix la tirada, sortida de V+ molt fina i després un desplomet equipat, pels makinilles 7b, si no Ae. La onzena tirada, és un petit tres sor. Sortida en lliure de 6b no obligat, i una placa de quasi 50 metres de V/V+. Quan arribes a la R i veus pujar el company t'adones de la longitud i la verticalitat. El següent llarg, amb passos bonics , sobre tot, al començament. El llarg tretze, no més te un pas de V+, que jo el vaig trobar duret. La penúltima tirada, també té un pas de V+, però res a veure amb el de l'anterior tirada. El més destacable de la tirada és la roca, que en algun tram és un pel justa. L'última tirada, cal anar bastant a l'esquerra i pugem per un mur bastant fissura t.
DESCENS
Seguir les marques blaves fins la ferrata Regina.

Primera tirada

Part inferior de la paret

Novena tirada

La ressenya la podeu trobar entre altres llocs en el blog d'en Xavi
http://photos1.blogger.com/x/blogger/1666/2796/1600/505832/ues.jpg

COLLEGATS Roca del Pessó "via Tànger"

El mes d'Agost ja vam anar-hi, però el temps estava molt insegur, així que vam canviar els plans i vam escalar la via Discovery, que oferia més facilitats a l'hora d'abandonar. La Discovery té llargs molt macos, sobre tot, a la part de dalt. No més sortir de la via va caure una tormenta important, crec que mai baixaré tan ràpid pels cables com aquell dia.
La Tanger, surt a molts llibres com una via molt recomanable, ho és, solament el tram abans d'arribar al bosquets i aquest, són les parts més lletges de la via.

DESCENS
Es fa vorejant la paret en direcció sud, fins uns els cables, després es segueix el camí fins al cotxe.

Primer llarg de la via

En el 4art llarg

Cinquè llarg

Nové llarg

La ressenya la podeu trobar en la web onaclimb
http://www.onaclimb.com/ressencatal/index.htm

CAVALLERS Paret donde peta lo riu Malo "via los mundos de Edena"

En Sergi passa molt d'hora a buscar-nos, buff que exagerat les 6 del matí, tot i que faci mandra després s'agraeix. Arribem d'horeta a Cavallers, les 8. Comencem a caminar, i com per art de màgia perdem en Pinto, preparem l'artilleria i ens repartim les tirades, tot esperant que aparegui el tercer. Menys mal al cap d'una estona apareix, havia anat a creuar el riu a la pleta.
La via té dues parts molt diferenciades , la primera més continua i d'adherència i la segona que entre les tirades has de caminar, tot i restar continuïtat; les tirades de dalt i l'arribada al cim estan molt bé. La via recomanable.

Inici de la segona tirada V

En Pinto i en Sergi en la segona tirada

Diedret de la tercera tirada V

En Sergi en les plaques de la quarta tirada V+

LLarg vuitè V

Un llarg precios, el vuitè (V)

En Sergi en el novè llarg (IV)

Negociant el V del llarg 11

En Pinto en els últims llargs

DESCENS
La baixada es fa caminant, nosaltres vàrem baixar pel costat de l'agulla de Comalestorres.
La ressenya la trobareu en el blog del Luichy

http://bp1.blogger.com/_INF_WT9mP4U/RgLY8c4QhRI/AAAAAAAABSo/qlWDP4h0PWA/s1600-h/r_m_edena.gif