SANT LLORENÇ DE MONTGAI Paret de la Formiguera via normal

Avui fa una setmana que vam fer aquesta activitat i massa oportunitats per escalar no ens ha donat la meteo, però ja vindran els dies de sol. Tot i que pensàvem escalar amb solet ens ha sortit un dia molt rúfol i humit.

Com el Jordi M. fa un parell de mesos que es va lesionar; vol provar-se, i ens posem a la normal de la Formiguera que tot i ser la via més fàcil és molt bonica. Entrem per la variant de l’esquerra que no està tan molla com l’entrada original i anar fent fins dalt. Els companys s’han posat a la Savina i els sentim queixar-se dels trams mullats.

El Jordi en L1

L2

 

L'altre Jordi a la Savina

Final

Fotocim

VILANOVA DE MEIA Sector de la mel via 3 X culo 21

Buscant un forat entre les pluges d’aquest dies fem cap a Vilanova de Meia, concretament al sector de la Mel, teníem intenció de fer un parell de vies, però finalment ha estat una, la 3X culo 21. La via està equipada; el primer llarg no és massa fort, el segon és més exigent amb un passet de 6a+ casi al final, avui no ha sortit, sembla que venir aquí i el dia abans al roco no és massa bona idea. L’últim llarg de tràmit. Nosaltres vam baixar a peu, pensàvem que havia un camí, però si hi és no el vam trobar. És millor baixar rapelant, hi ha mallons a les reunions.

Robat del blog dels Visas

 

Primer llarg

Final de la via

SANT LLORENÇ DE MONTGAI Paret del Pont via de l'Amadeu

 

La setmana passada quan ens va espantar el desplom de la variant Pinto a la paret del Pont vam dir que el proper dimecres aniríem a provar de fer el segon llarg de l’Amadeu en lliure. Així que avui estem al peu de l’Amadeu, comença el Jordi com és habitual, a mig llarg hi ha un pas que a mi amb els malucs de ferro em costa molt de fer. El segon llarg, l’intento i jo que pensava que lo difícil estava amunt i és posicionar-se bé fins que t’agafes a unes bones preses de la dreta. Arribo a la reunió supercontent. El tercer llarg es força bonic així com el començament del quart, després ja és molt fàcil fins al cim.

La via està molt equipada, només calen cintes

 

Primer llarg

 

Segon llarg

Arribant a R2

Inici de L3

Inici L4

SENDERÓ STA ANNA Via pluja d'estels

Tornem a Sta Anna amb la Remei i el Pinto per fer la pluja d’estels. Entrem per la Miquel Urbano i anem cap a la part esquerra de la paret, d’on surten 3 vies la Torri de V grau, la liamlalia també de V i la pluja d’estels que té un passet de V+ arribant al cim. La via es força bonica i té un parell de tirades curtes. Avui, m’he deixat la càmera de fotos

 

SENDERO STA ANNA via Torri

Ara feia dies que no coincidíem amb el Pinto, decidim fer una matinal a Sta Anna. L’objectiu és fer alguna via del pic del Senderó, on la més clàssica és la Diagonal. L’entrada d’aquesta via està molt relliscosa i decidim entrar per la Miquel Urbano, bastant més a la dreta, a peu de via trobem una pedra que posa el nom i la dificultat. El llarg està equipat per no passar por. No sé si serà 6a, perquè fa temps que no em surten i aquest ha sortit amb solvència. La reunió és fa al peu de la via yotuel. Després una petita caminada per anar al sector de l’esquerra on apart de la Torri, surt la pluja d’estels i la liamlalia. Des de allí queden dos llargs de V fins al cim, cal seguir els bolts, si no recordo malament de color blau clar.

Material: solament cintes. Si es vol xapar tot 15, però amb 12 vas sobrat.

Primer llarg

Primer llarg de la Torri

Arribant a la reunió

 

Sortint de la via, la part més bonica

SANT LLORENÇ DE MONTGAI Paret del Pont via normal i sortida per la variant Godoy

  

Ara fa dies que no escalava, tot i que la feina que tinc ara em permet tenir tot el temps per mi, però sovint la maquinària es queixa i els ferros que porto es reivindiquen. Però avui és dimecres i més o menys les peces estan tranquil·les. Així que com cada dimecres quedem amb el Jordi Vidal, la intenció és fer la normal de la Paret del Pont i sortir pel desplom del Pinto, però quan el veiem ens fa mandra i sortim per la variant del Pep Godoy. Queda una combinació força xula

 L1

L2

 

R

R1

 

R2

L3

Fotocim

SANT LLORENÇ DE MONTGAI La formiguera Combinació de vies

Com molts dimecres acostumem a quedar amb el Jordi Vidal, per xerrar i escalar una mica, normalment el lloc és Sant Llorenç de Montgai, que va ser el lloc on vam començar a escalar. Volem fer una cosa tranquil·la, de fet son les que sempre fem. Anem a fer una combinació a la Formiguera que ens agrada força. Entrar a l’esquerra de la via normal, deu ser un IV/IV+, fer el segon llarg de la normal i sortir per la via directa.

Primer llarg

R1

Segon llarg de la via normal

Arribant a la reunió

Últim llarg

Arribant al top

ORIHUELA Paret Negra via a la derecha del espolon

Avui anem a la paret Negra a fer la via a la derecha del espolon.

Quan arribem a lloc, fot fresqueta, però després de l’aproximació veiem que avui patirem calor, malgrat estar al mes de gener. A l’arribar a peu de via, en Toni s’adona que s’ha deixat els peus de gat, sort que l’aproximació no és massa llarga, així que, mentre ell ho va a buscar, nosaltres comencem. Desde baix, fot bastant respecte la tirada, però a mesura que vas pujant no pares de disfrutar, un llarg força vertical amb una dificultat mantinguda en el IV+ i algun pas de V. Gairebé 55 m de disfrutada. Cal anar seguint els parabolts més vells.

El segon llarg continua amb la mateixa tònica amb un tram on cal apretar una mica.

Enceto el tercer llarg, dubto si anar per l’esquerra on els parabolts son vells o la dreta que es veuen més nous, però com hi ha tantes vies. En fi els companys em diuen que per la dreta, però estic convençut que s’equivoquen. No he llegit bé hi em sembla que això no és IV, i com soc tan tossut penso que no tenen raó i me’n vaig a buscar els bolts vells i renoi això es una mica més de cinquè superior i la línia de parabolts va cap a un sostre, socorro; per sort abans d’arribar al sostre veig a la meva dreta una reunió així que després d’un flanqueig delicat ja hi soc, miro cap avall i he de donar la raó als col·legues, per la dreta es veu més senzill.

L’ultim llarg és el mes curt amb un parell d’apretades de V.

Per baixar, nosaltres hem seguit les fites que ens porten cap a la dreta fons trobar un cable que serveix per remuntar una canal i després xino xano fins un parell de ràpels.

A diferència d’ahir avui hem disfrutat de valent

Paret Negra

Primer llarg

Els companys en el 1r llarg

El J.Anton arribant a R1

 

El segon llarg

 

Desde R3

Tercer llarg (variant)

Arribant a R3

L'equip

REDOVAN Paret de la Cantera via PyP

Avui, anem a Redován, concretament a la paret de las Canteras. Una paret d’una mica més de 200 metres, triem la via PyP.

Deixem el cotxe a las cordelerias Artibel i en uns 20/30 minuts estem a peu de via, desde lluny semblava més tiesa, un cop al peu això es veu bastant tumbat. Segons la ressenya cal portar friends, com no coneixem la zona, anem carregat com si haguessim de fer la Nose, amb 3 o 4 friends variats és suficient. Dels 215 metres que diuen que te la paret potser hi 40 o 50 metres verticals, la resta és bastant tumbat. Les tirades son de 55 i alguna de 60.

Per baixar cal flanquejar a la dreta i desgrimpar fàcil fins un coll, a partir d’allí el camí és més còmode.

A nosaltres no ens ha agradat massa aquesta via.

En aquesta adreça trobareu l’aproximació així com els croquis de les vies

https://gonzaloclimb.com/croquis-escalada-la-cantera/

Paret de la Cantera

 

Primer llarg

 

 

 

Últim llarg

REDOVAN La Planxa vies esportives

 

Aquesta setmana marxem uns dies a buscar el solet del sud, concretament a Oriola. A primera hora del matí enfilem la carretera, amb intenció de fer una vieta a Sacks, però a l’arribar veiem un cartell que posa que és finca particular i que està prohibit escalar. Així que anem a dinar i despres fem unes vies d’esportiva a Radovan abans d’entrar a l’apartament

 

 

GARRAF Paret de la Falconera via Bavaresa

Aquest dimecres quedem prop d'on viu el Jordi, fa dies que havia vist en alguns blogs aquesta via i tenia curiositat, doncs per aquí apart d'una de les més clàssiques la Chani (ja no recordo si es diu així) i algunes d'esportiva que vaig fer quan vivia pel Maresme, poca cosa havia fet. 

Començo el primer llarg, després d'una zona patinosa entres a la bavaresa que dona nom a la via, es de les parts més boniques de la via.

El segon llarg té algun pas raret casi al final de la tirada. L'últim tot i no ser massa difícil a mi m'ha agradat força.

Nosaltres hem baixat caminant en direcció al sud fins trobar un camí força ample

Fotos del primer llarg

Segon llarg

Tercer llarg