Amb el Jordi i el Tato anem a fer l'esperó de l'Anna. La via no esta malament, el primer llarg és el més bonic, li marquen un pas de 6a, però jo crec que no ho deu ser, perquè fa casi 3 anys que no escalo i m'ha sortit bé. Ah! crec que és el penúltim parabolt, millor no xapar-lo, perquè trenca la continuïtat del moviment i es fa difícil passar-hi la corda. La via està força equipada i només calen cintes.
Fotografia extreta del blog d'en Joan Baraldes
El Jordi arribant a R1
Els companys escalant el segon llarg
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada