dimarts, 3 de maig del 2011

MONTSERRAT Serrat del Muntaner


Gairebé fa un parell de setmanes que vam fer aquestes vies. No és que no hagi tingut temps d'entrar-ho, més aviat ganes; últimament el “múscul” més important no el tinc en gaire bona forma i falta la motivació per apretar en tots els sentits.
Avui dimarts quedem amb el Josep A., la intenció era anar a la Plantació però com han dit que pot-ser plouria, decidim assegurar i anar al Serrat del Muntaner, i sort que els dos vam tenir la mateixa idea, doncs al final la pluja ens va fer marxar de la paret. La via triada és l'orgull Mapuche que cap dels dos ha fet, quan arribem al peu i veig el bombo de l'entrada m'agafa una mandra total, si quan el que portem per sobre de les espatlles no està en forma tot ve costa amunt. Però com hem vingut a escalar ens posem a la via Cutlas de V+, que ens posa les pilles tornem al Orgull Mapuche i tot i que veig el pas, estic poc motivat per per barallar-m'hi, així que amunt per un diedre molt maco, al final del diedre la cosa sembla que afluixarà, doncs perd verticalitat, collons amb la placa m'estic enneurant estava convençut que això era IV+ i m'està costant moltissim, tinc alguna tentació de fer algun A0 però si m'agafo en un IV+ millor que em dediqui a un altra cosa, així que al final me'n surto, després quan arriba el company em diu que no és IV+ que és 6a. Anem per feina per què sembla que descarregarà, doncs s'escapa alguna gota i són grosses. El segon llarg molt bonic però ja plou, hem tingut sort que no ha descarregat amb mala llet, així que marxem i encara tindrem temps de veure la segona part del Barça Madrid

 L1 de la Cutlass


L1 de la Cutlass

 
 L1 de L'orgull Mapuche


 El companya arribant a R1


 En Josep A en el segon llarg



diumenge, 1 de maig del 2011

MONTSERRAT La Plantació "Agulla de la Esquerda"

Aquest no era el nostre objectiu, ni de bon tros però pujant pel camí del Clot de la Mònica a San Joan ens aturem per fer l'agulla de la Esquerda que la guia de la Plantació la deixa molt bé i físicament està molt aprop del camí i només té una tirada. Quan arribem a peu de via ens adonem que ens hem equivocat, doncs per fer una aproximació curta ha passat molta estona; les baralles amb els arítjols són molt entretingudes. A peu de via el panorama no és massa engrescador, malgrat la roca es veu molt bona no veiem cap assegurança que ens permeti saber per on va la via, a mesura que pugem un spit que havíem intuït es fa visible, el pas per arribar-hi no és molt difícil però el terra està lluny, sort que podem equipar un pont de roca. D'allí flanqueges a l'esquerra i et trobes amb un segon spit, el tercer està aprop doncs aquí la roca no és tan bona i és més difícil. Ara no tinc clar cap on tirar, em decideixo per flanquejar a la dreta, buff acabant el flanqueig em quedo amb una presa a la ma, ostia un saque m'hauria fet arribar al pont de roca. Intento posar algun alien, però els forats no són massa bons, així que pit i collons fins arribar a l'spit que hi ha molt aprop d'una savina. Ara la roca està que es desmunta, sort que el vegetal és ferm. Ja només queda un passet no massa difícil (IV+) assegurat per un clau, em costa moltissim la corda no corre, després del pas ja és molt fàcil li dic al company que em deixi perquè no avanço, suposo que la corda deu fregar en alguns còdols perquè he posat cintes llargues i l'he passada bé.
Repasso mentalment l'ascensió i molt difícil no és, mentre penso que m'estic fen gran noto una estrebada a la corda el company em diu que li ha caigut un bolo en principi bonissim i del que estava recolzat amb els peus. Carai amb l'ascensió, curta però intensa. Ens queda tornar al camí, que no es una tasca gens agradable, crec que hem estat més estona per l'aproximació que per escalar la Fractura, així que ja no ens queda massa temps i decidim tornar, últimament caminem molt i escalem poc.


Agulla de la Fractura 





El company arribant al cim