MONTSERRAT Vermell

Avui ens trobem amb el Jordi, que ha vingut de Lleida per escalar a Montserrat, així que anirem a fer una via una mica llarga a la zona de la Proa, a mesura que veiem la paret ens adonem, que la via triada, hi toca el sol només a la tarda, així que decidim anar a l'aresta brucs de la Proa. Hi ha dies que no pares de cagar-la, i mira que fa temps que ens belluguem en el món de l'escalada, però hi ha dies que la cosa no va. Ja hem començat malament amb l'aproximació, i mira que no és el primer cop que venim. Arribem al peu de la Proa i fot molt vent, el Josep A. ens diu que la via que anem a fer és diu l'aresta del vent (hi ha una placa), fantàstic no podíem anar a millor lloc, en un dia de vent. Així que finalment s'imposa el seny i anem al vermell del Xincarró, allí hem fet quatre vietes: el Llaminer (V+), una sense nom al llibre surt com a número 19 (V+), hi ha marro (6a) i el beso de la flaca (V+). La veritat és que hem anat molt bé, com dirien els col·legues del rocòdrom cal provar més grau i progressar adequadament.

L'agulla Roja i el perfil de la Proa

L'estètica Agulla Fina

Escalant hi ha marro

En Jordi a l'inici de Hi ha marro

En Josep A. en el beso de la flaca

PIC CONILLER "via Guillem Arias"

Fa dies que tinc al cap fer la via d'en Guillem a la paret del Coniller. Tan aquesta com la directa Avatar que ja vaig fer a l'octubre, m'havia proposat de fer-les en solitari.

Així que a les 9 del matí ja soc a l'aparcament, tot i el fred i el dia tapadot decideixo tirar amunt, de fet tinc una horeta fins a peu de via i és possible que passi com ahir a Vilanova, que es va aclarir. He estat de sort, quan arribo el núvols comencen a trecant-se, així que ràpidament em preparo.

La via comença sense massa dificultat, això em permet no passar massa seguros, doncs vui empalmar dues tirades, arribo a la R1 (30m) i com tinc força cintes continuo amunt buff el 6b es veu molt atlètic i avui no em sento amb molt coco i força per provar, així que faig uns quants passos amb els estreps i de seguida arribes a la R2 (20m), ummm justet de cintes. Entretant he sentit gent que s'han posat a l'Avatar, sempre és una tranquil·litat saber que hi ha gent aprop.

El segon llarg (tercer de la via) li marca un Ae1+, suposo que deu de ser un artificial un pel desplomat, els passos previs son senzillets i l'artificial no cal fer-lo, doncs entrant un pel a la dreta dels bolts, on hi ha una gran sabina si t'oblides dels parabolts el pas no té massa dificultat jo li posaria V fins que arribes al 3er o 4art bolt (no ho recordo, n'hi ha tans) a partir d'aquest punt hi ha més dificultat V+/6a, llàstima que hi ha una fissureta on t'agafes, que és plena d'herbes i terra, el pas final no m'ha sortit en lliure és un pas d'adherència. Aquest llarg, per mi, el més bonic de la via. Desfaig el llarg i torno a disfrutar dels passos.

Em queda una tirada fins la feixa, tot i que la ressenya li marca passos amb Ao, surten tots molt bé, l'últim és el més difícil.

Ja a la feixa, faria un glopet però no porto aigua. Malgrat el fred del matí ara fa força calor. Encento la penúltima tirada, hi ha un passet de 6a, no m'ho penso gens faig un Ao i amunt, els primers metres són molt macos, després un flanqueig ascendent a la dreta amb alguns passos on cal trobar be la posició. Desfer el llarg ha estat força emprenyador.

L' última tirada de tràmit IV+. Dalt al cim encara hi ha neu, me la beuria tota però ......

Encara queda la baixadeta a trams amb neu, quan passo pel final de l'Avatar, saludo al Jordi i em diu que el seu company de cordada és en Joan B, company de blog.

La via no m'ha agradat massa, i tinc la impressió que encara hi ha més assegurances que la seva veïna l'Avatar, que personalment em va agradar molt més.

El dia comença fred, al fons el pic del Coniller

A l'arribar els núvols comencen a trencar-se

La tercera tirada, per mi la més maca

Acabant la penúltima tirada

Un paisatge esplèndid

VILANOVA Contrafort de la Roca dels Arcs

Avui dissabte em trobo amb el company de sempre a la Font de la Figuera a Vilanova, ell porta gran part de la setmana fent gel i esqui de muntanya.

Enfilem cap Rubies, però quan portem una bona estona el gel que hi ha a la pista, fa impossible poder tirar endavant, així que intentem girar, el gir ens ha costat una bona estona, i sort de la pala i els piolets si no potser encara hi seriam. De nou a Vilanova, no sabem massa el que fer, si anar a la Roca dels Arcs a fer alguna via curta, però la baixada té molta neu i anar fins l'altra punta de paret per baixar ens fa mandra, així que acabem fent esportiva al contrafort de la roca dels Arcs. No sé les vies que hem fet ni la dificultat, de les 5 vies tres eren força fàcils V o V+ i dues que picaven una mica més. Una d'aquestes és molt maca un muret tipus Rampas invertidas i a dalt un pas duret d'una regleta, la dificultat deu rondar el 6b. L'esportiva ens ha salvat el dia tot i que jo m'he quedat amb ganes.

Els piolets van ser de gran ajuda

El Josep A. en una de les vies

Després d'una setmana encara hi han llocs amb aigua

Un desplomet amb unes busties bonissimes

MONTSERRA Paret de la Codolosa "Josep Monistrol"

-->

Aprofitant que avui divendres passo per Collbató, aniré a provar una via que em va dir en Jaume Grimp a la paret de la Codolosa; la Josep Monistrol. Quan tens poc temps, aquesta paret té una aproximació molt ràpida i les vies no són massa llargues.

Localitzo la via, hi ha un spit visible des de l'inici, la tirada és força maca, el tram de V és un diedret que està protegit amb una universal, tan per l'esquerra com per la dreta té la mateixa dificultat, potser per la dreta és més bonic. La segona tirada té una sortideta molt maca, després anar recte amunt, un pel a la dreta per després flanquejar a l'esquerra. La via està equipada amb spits, que en algun tram allunyen; es poden utilitzar friends perquè hi ha molts forats i alguna fissureta.

Un parell d'espectadors

Primer llarg, el V és dalt al diedre

El company que em protegeix

MONTSERRAT Agulles Manolito Garcia

Hi ha dies que et sents totalment satisfet, normalment és per què has dut a terme una bona escalada. No puc dir que l'ascensió d'avui sigui una gran ascensió, tècnicament l'escalada no té dificultats en condicions normals, però avui les condicions eren realment especials, poques vegades es pot escalar a Montserrat amb la neu ten aprop, Ecos i Frares Encantats estan coronats d'una capeta blanca, escalar-hi és difícil, tot i el solet que fa, la pedra està molla en els llocs fàcils, en un tram de III+ que normalment passes sense despentinar-te, he hagut de posar un parell d'aliens i malgrat tot, pujo cagadet. Aquesta ascensió, que no té massa dificultat, avui agafa un caire de magnífica per tot plegat.

Tot i que fa molt de temps que es belluguem per Montserrat, la bellesa que avui s'hi respire l'he vist poques vegades. Ojala s'atures el temps.

Inici de la via mullat

L'Enric acabant el 1er llarg

Tot i el solet la paret esta molt humida.
2on llarg V

4art llarg IV+

En la penúltima reunió

L'Enric preparant el ràpel

Vistes des de el cim

MONTSERRAT Agulles Cap del Guerrer via UME 40 aniversari

-->

Això de tenir blog, et permet veure el que has anat fent, així que l'any passat per aquestes dates ja portàvem 3 bones escalades; ja fa temps que la meteo ens va en contra. Jo crec que va ser des que el conseller agnòstic d'Inicitiva, F. Baltasar, va resar a la Moreneta amb tanta fe que fins i tot el mes de Gener que és el més sec de l'any plou i neva. Esperem que que l'any 2009, ens dongui vidilla per poder fer tots els nostres projectes. Bon any a tothom.

Avui vigilia de reis, quedem per anar a Agulles a fer dues o tres agulles. Ja al sortir de l'aparcament no tenim massa clar si escalarem, doncs la boira i el fred és força emprenyador, a mesura que ens atansem la boira va deixant pas a un ventet gèlid tocacollons, potser a la zona del refugi no bufi tan. Així que anem al Cap del Guerrer que cap dels dos ha pujat. Després del refugi agafem el torrentet que hi ha entre la Màquina de Tren i la Roca de la Partió (no la Bola) i en 2 minutets anem al peu de paret busquem la part situada més a l'esquerra, allí comença la via UME 40 aniversari. El primer llarg a l'inici no li toca el solet i els dits ho noten, a més el 6a, que només és un passet cal tibar de cigronets, la tirada és molt maca i assegurances de les que malacostumen en tota la via.

La segona tirada és més suau V, molt maca, llàstima que tot i tocar el sol fot una rasca important.

El tercer llarg encara és més fàcil IV+ mantingudet i molt disfruton.

La baixada és fa per la mateixa via en tres ràpels si aneu amb un seixanta o en dos si aneu amb dues cordes. Tot i que encara podríam fer un altra via, el ventet ens fa arronsar-nos.

La ressenya la podeu trobar en http://www.onaclimb.com/montsecroq/index.htm#

Primer llarg en el passet de 6a

En Josep A. en el mateix pas

En Josep A. en el segon llarg

Disfrutant del llarg

Disfrutant del... fred

Tercer llarg tot i que és fàcil es força disfruton

Josep A. arribant al cim

Les bessones