ESCALES via Xin Xan

Avui tercer dia consecutiu escalant, anem a Escales per refugiar-nos del sol. Hem triat la via Xin Xan, que ja havíem fet fa bastants anys. És una via love climbing que no pica massa, així  podré fer les tirades que em pertoquin de primer.
La via és de les d'anar fent i les tirades són força semblants, uns 200 metres de plaques.

 El company en el prime llarg

 Arribant a R1

 Escalant el llarg 2

 El company arribant a R2

 Arribant a R3

Arribant a R4

 L5

SANT LLORENÇ DE MONTGAI FORMIGUERA via Memòria selectiva

Com molts dijous, ens trobem amb el Jordi, Vis i el Jose a Sant Llorenç. Avui ja han dit que començaria a fer calor, i no voldríem quedar deshidratats.
Fa una mica de aire i decidim que la Formiguera serà el lloc menys calorós. D'allí n'hem fet moltes, no sabem massa on anar, així que proposo una de no massa difícil, la Memòria Selectiva. Ahir vaig anar tan bé a Montserrat, que estic temptat de fer-la de primer. Però la paret m'ha posat a lloc, el V+, encara em costa, veig com he de fer el pas, però la cama encara no aguanta lo suficient per quedar pressionant de les petites preses. Però bé, si he tingut la paciència i les ganes d'arribar fins aquí, continuarem treballant per minimitzar aquest inconvenients.

MONTSERRAT Paret de la Codolosa

Feia mes de tres anys que no podia quedar a la tarde a Montserrat, per fi avui quedem amb el Toni, per fer una grimpada per Montserrat. 
Ja comença apretar la calor així que anem a fer un parell de vies d' esportiva i després sortim per una via de 4 llargs, que no sé com es diu, potser no és cap via i va agafant trams d'altres vies. Tot i que encara em falta acabo molt satisfet, les coses comencen a funcionar.

ALOS DE BALAGUER Via 1 d'octubre

Avui dimecres anem cap a Alòs de Balaguer, paret que els caps de setmana hi ha força gent. Ja és curiós això de les modes, recordo quan van obrir la Olga Frontera, aquí no havia n'hi  una rata. La intenció era anar a l'esperó de l'Anna, però com ens expliquen el Toni Alarcón i en Joan Frontera els dimecres és el dia del jubilat. Ells han arribat més d'hora hi aniran dues cordades, així que ens posem a l'1 d'octubre.. La via m'ha agradat força, m'esperava que fos més rostollera, però està força bé la primera i la última, les tirades més escaladores, però la resta son quartillos mantingudets. De material només es necessiten cintes. Els friends no calen.

 El company en L1

 El company arribant a R2

 El company en el L3

  El company en el L4

DE LA PRESA DE CAMARASA A LA COVA DEL TABAC, REFUGI DEL XUT, EXTREM, COVA DEL PAS DEL SASTRE

Bonica sortida de 8,4 km i 560 m de desnivell. 
Sortim de la presa agafem el camí indicat per un cartell, a la cova del tabac, camí agradable , el tram final hi trobarem algunes cadenes i esglaons, però res que faci pensar en agafar l'arnés o altres estris. La cova del Tabac val la pena visitar-la, a mi no m'agraden massa les coves, però aquesta és molt ample i es camina molt bé per ella, cal portar llum si ens volem endinsar fins al final.
Retornem i agafem un corriol fins la Serra del Mont-roig i ens dirigim a l'Extrem, punt amb molt bones vistes de l'aiguabarreig. D'alli baixem i podem desviar-nos en un petit corriol per visitar la curiosa cova del Pas del Sastre, retornem i enllacem amb el principi del camí.

 Camí cap a la cova del Tabac

 Vistes de Camarasa

 Cova del Tabac

 Serra del Mont-roig

 Tossal de Sant Jordi

Rentisclera de la Masana, Montsec al fons

 Cova del pas del Sastre

MONTSERRAT La Paparra via Balbino

Una via molt senzilla i amb equipament generós, per mi ideal pel meu procés de recuperació.  La intenció era fer alguna cosa més, però fa un vent molt fred i s'està posant la boira, així que després de la via baixem avall.

 L2

 Arribant a R2, amb el Sentinella darrera

 Passet final

El company en el mateix pas

DE LA MAÇANA A LA COVA DE L'OBAGA EL MIRADOR DE DOS RIUS, L'ERMITA I CASTELL

Recorregut per un lloc molt solitari. Aquesta volta circular té 13 km i 600 metres de desnivell. 
Surts del poble abandonat de la Maçana i vas per una bona pista fins que arribem a un cartell que ens diu que la pista està tallada, agafem un corriol fins la cova de l'obaga. Retornem i pugem al mirador de Dos Rius, per un camí que en algun tram és difícil de seguir per la vegetació, arribem a la serra de Penalta on tenim molt bones vistes, resseguim fins que baixem per una pista,  casi a l'inici del recorregut, allí agafem un camí que ens portarà a l'ermita i castell d'allí continuem per un camí que moltes vegades es perd degut a la vegetació fins al poble de la Maçana. Si algú vol info més precisa, la trobareu al  llibre d'excursions "Per la serra del Mont-roig" de J.R. Segura i A. Satorra, així com el track

COLLEGATS Piru Caba i agulla Bonatti

La intenció és fer una via facileta i a migdia cap a casa. Ens posem a la piru-caba, que fa molts anys ja havia fet i llavors em va semblar molt fàcil, avui quan estic al peu de via, se'm ve molt costa amunt, perquè  en el procés de recuperació, pateixo més que disfruto. La primera tirada la veig molt vertical i m'agafem tots els dubtes, tres anys sense escalar m'estan passant factura. El company m'anima i em surt la tirada millor del que esperava. Ara que volia continuar, hem de baixar perque la Montse té les vambes del company. 
Decidim anar a fer l'agulla Bonatti, el primer llarg, molt senzill, me'l faig de primer. El segon no les tinc totes però el company m'anima i m'hi poso, arribo als desplomets més complicats IV+, el pas el veig clarament, estic ben agafat de les preses de ma, les de peu no són exigents pel meu maluc. Ho tinc tot a favor, però el "múscul" que tinc entre les espatlles es fa el "remolon" el tranquilitzo i amunt, tot molt bé. Crec que acabo de fer un gran pas en la meva recuperació.

 El company en el L1 de la Piru-Caba

 Arribant a la R1 de la Piru-Caba

Segon llarg de l'agulla Bonatti