ESCALES Pic de Sant Cugat "via Gosa"

Aquest dissabte aprofitant que estàvem a Lleida, marxem a Escales que normalment ens queda una mica lluny. La via triada és una de nova que ha obert fa poc en Luichy, l'Hector i el Dani.

Aparquem el cotxe abans de passar el pont. Agafem una pista de terra que ens dura a un pontet antic, el passem, pugem per unes escales de ferro i caminem per la vora de la central, al final trobem un corriol ben marcat que deixarem just quan hi ha una petita baixada, agafem el de la esquerra, marques vermelles. Continuem fins que el camí surt de la canal a la dreta; nosaltres seguirem però en tendència a l'esquerra, trobarem algunes fites fins al peu de la via que es troba al costat de la Ramona.

El primer llarg té un tros equipat amb tres bolts on li marquen V+ /6a, el tram és d'adherència, la guia li marca V obligat, dubto que fent trampes això sigui V. Un cop passat el tram la dificultat baixa fins la R1.

El segon llarg surt per la placa molt guapa, li marquen V+, però jo no ho he trobat tan difícil; després vas a buscar una llastra que fa una mica de diedre, on cap el camalot del 3, després be una placa una mica més senzilla que la de sota però aquesta està plena de terra que ha caigut de la R2, després d'un dia de pluja segur que desapareix.

terreta de la R2

El Josep A. arribant a la R2

El Jordi "Tato" entrant a R2 

El tercer llarg, va per unes plaques superguapes amb molt bona presa i la roca bonissima, arribo a l'últim bolt i veig un maillon, collons d'aquí ha marxat algú; me'n adono perquè, la R està uns 8 o 10 metres per sobre i aquí la cosa es complica, cal anar a l'esquerra a buscar una fissura per posar algun friend, i les preses i els relleus ja no són tan bons a més hi ha terra que no la veus, gairebé volo doncs al posar la ma la vaig posar en un munt de terra, sort que l'adrenalina et fa reaccionar ràpid i un pam més amunt no hi ha terra, continues per la fissura fins la R3, tot i que li posen V, per mi un V+ .

Preciosa placa del 3er llarg 

 En el tram més dificil de la via (per mi)

La quarta tirada l'enceta el company, el més complicat la placa de l'inici després marca un parell de desploms de V+, però hi ha molt bona presa, molt guapo el tram, a mig llarg s'acaba lo bo i l'escalada és més cutrilla.

El següent llarg el més lleig de la via III i un muret de IV.

El bonic desplom de L4 

 El Tato en en segon desplomet del 4art llarg

A partir d'aquí ja es pot marxar, però val molt la pena fer aquest llarg, té una placa molt maca de V.

 Bonica placa final de V

Fem un petit ràpel (25 m) i després anem seguin les fites fins arribar la ferrata..

La ressenya la podeu trobar al blog del Luichy

SANT LLORENÇ DE MONTGAI Paret de la Formiguera "Sabina Wall" en solitari

Aquest divendres m'he pogut escapar una mica abans de la feina, i com tenia previst anar a Lleida, me'n vaig a fer una via a la Formiguera de Sant Llorenç de Montgai.

Sobre quarts de cinc ja em trobo al peu de la via, que està al costat de la normal, crec que amb un parell d'hores ja en tindré prou: Així que lligo l'extrem de la corda a la Ro, feta a consciència; la primera tirada és molt senzilla, una rampa amb algun passet vertical, però que no arriba al III, i molt ben equipada, alguns bolts me'ls salto doncs voldria arribar a la segona R, de la R1 veig un muret que segons la ressenya li donen IV, però jo li posaria IV+ i a la part de dalt un passet de V-. La tirada és vertical amb molt bona presa però la roca té una mica de terreta. Arribo a la R2, lligo la corda i rapelo per recuperar el material. De nou, a la reunió l'última tirada es veu més tiesa i les assegurances estan més distanciades, clar que en el segon llarg estan quasi a tocar. Aquesta tirada és preciosa molt vertical i fins hi tot un petit tram una mica desplomat, però que no supera el V, una disfrutada, baixo a recuperar el material i la torno a fer, però ara de segon.

Com sempre quan faig alguna escalada en solitari ara em sento molt relaxat i com fa una tarda bonissima em relaxo apurant el que queda de tarda. Què xulo, Sant Llorenç.

La ressenya es pot trobar en ressenya.net

L'aproximació: cal deixar el cotxe davant del Cilindre i seguir el corriol que recorre la vall que tenim a l'esquerra, la deixem i anem en direcció al talús de la via del tren seguint un corriolet, creuem la via del tren i seguim el camí marcat, que va a la normal, veurem unes fites molt grosses que ens porten al peu de la via.

Per baixar jo crec que amb un ràpel de 60 s'arriba al peu, jo he baixat caminant

Paret de la Formiguera (foto feta 1-1-2011)

R0, quan vas sol s'agraeix troba un peu de via com aquest

El bonic últim llarg

Quan vaig de segon i vui continuar escalant, lligo el jumar a l'arnes i a mesura que vaig pujant el jumar va corrent (a l'inici com la corda no pesa, cal donar-se-la un mateix). Aquest sistema en les travessies no és massa bo

Top Sabina Wall

El perfil del Cilindre

MONTSERRAT Plantació "Mystery..."

Sembla que estem abonats, aquest dissabte tornem a la Plantació a fer una via dels germans Massó, via recomanable si no és coneix la zona doncs et permet tenir una amplia visió del lloc, a més es pot combinar amb altres agulles i arribar fins al camí de Sant Joan a Sant Jeroni.

La via es troba al començament de la Plantació i comença per un a placa fàcil més compacta del que sembla.

Primer llarg

El segon llarg únicament té una sortideta que es fa en Ao, tot i que en lliure segur que surt sense una gran dificultat. 

Inici del segon llarg 

El tercer llarg tens una placa de IV fins al primer seguro que es troba molt amunt, jo la vaig agafar un pel a l'esquerra que la roca semblava millor, però no he trobat bons forats per posar els friends, el company va pujar més a la dreta i allí sembla que hi ha més vidilla en aquest aspecte. Després de la zona de IV arrampada, de sobte és redreça la paret amb un tram de V molt bonic amb uns forats bonissims, que acaben amb un passet de 6a, on cal tenir clar la posició dels peus doncs quan ataques el pas, no veus les presses de peu. Molt maco aquest tram.

En la zona més difícil del tercer llarg 

 El company arribant a la R3

La quarta tirada és 5 estrelles el millor amb diferència de la via, preciosa.

 L4

L4 

El cinquè llarg comença per una mena de diedre canal que està força bé, després la paret s'arrampa, però jo aquí ho passo fatal, em noto patós i estic totalment desconcentrat la corda tira molt i no ho entenc perquè he passat be les assegurances i al company no li vui dir res, segur que em va donant corda. A mitja tirada tens un passet de 6a, no és difícil però a mig pas sembla com si la corda s'hagués enganxat, un cop de gas amb tota la mala llet i passo bé, molt incòmode  arribo a un spit i veig  a sota i a la dreta la R, com el cim està allí mateix continuo li dic al company que em deixi, perquè la corda m'esta matant. Quina cosa més estranya. A l'arribar al cim m'explica el company que la corda s'havia trenat i que totes les cintes miraven amunt. Sempre s'aprenen coses.

Inici de l'últim llarg 

Com encara és d'hora anem a la Mamelleta a fer la Paciència del Sioux, al passar per la Roca de Sant Cugat hi ha força gent un d'ells és el Wolgfang, que estan escalant la Dakota.

Paciència del Sioux a la Mamelleta

De material nosaltres vam utilitzar un camelot del dos, els estreps no són necessaris. La ressenya la trobeu a Onaclimb

Passant l'estona per Collbató

Fa dies que l'aigua ens ha posa't un pel nerviosos, així que avui dijous, anem a enfilar-nos a les pedres de Collbató doncs no hi ha temps per massa cosa. Anem al sector Sioux i fem quasi totes les vies de V+ i després canviem a l'agulla dels Marges que hi toca solet, escalem un parell de vies també de V+, llàstima ara que estem calents i podríem provar més dificultat hem de marxar.

MONTSERRAT Plantació Serrat del Punxó "Esperó de la Martina" i LB als estalvis del Porró

Aquest diumenge sembla que hem coincidit força Bloggers a la Plantació sense saber-ho, tot i que nosaltres ho hem sabut després. Amb el dia que fa avui no m'estranya

Ens trobem amb el Josep A, tot i que a última hora s'apunta la Montse, i els tres enfilem cap al Serrat del Punxó, per fer l'esperó de la Martina. Tot i que hem llegit al blog del Jaume que l'aproximació és selvàtica, res a veure amb el que vam patir el cap de setmana passat a Collegats. Què bé a l'arribar li toca el solet i la pedra fa molt bona pinta així que amunt, la primera tirada està molt bé, únicament tens un passet de V+, on cal donar un copet de gas. El segon llarg és curt i la pedra no fa massa bona pinta, com diu el meu amic Sergi, cal dir-li coses boniques perquè no es trenqui.

Plantació

L1 de l'esperó de la Martina

Arribant a la primera reunió

Segon llarg

R1

Cim del Serrat del Punxó

La idea era d'anar a la Mamelleta, però ens fa una certa mandra, doncs volem dinar a casa; veiem una via al estalvis del Porró, que no ens surt a la guia, però fa pinta de portar el segell Masó. L'inici està d'allò més be, una plataforma amb pedres perquè no s'enfanguin els peus de gat. La via té un inici amb tres bolts seguits,  no ho he trobat massa difícil V- i després un tram molt fàcil fins on la paret es posa més vertical,  V-. Té un sol llarg i sabem que es diu Laura Batalla, perquè un company de blog ens ho ha xivat.

Els estalvis, la via va per la part més a la dreta, en la foto no es veu

L1 de la Laura Batalla

L1

La ressenya es pot trobar a l'Onaclimb

SANT LLORENÇ DE MONTGAI Crestes Disblia via Tio Maria

Aprofitant que tinc festa i estic per Lleida me'n vaig cap a Sant Llorenç de Montgai, hi ha una via que fa temps vaig veure al blog de l'Edunz, i li tinc ganes, doncs l'he vista ressenyada en varius blogs.

Estic davant del Cilindre, fa un dia preciós, agafo 10 cintes una corda, l'amic silenciós, i segueixo la vall que va a la Formiguera, que a la tardor te magranes i unes figues molt bones. En menys de 10 minuts s'arriba al peu de la via, em miro el primer llarg i decideixo que no m'encordaré és veu fàcil, però el gran nombre de parabolts em fa dubtar de si posar-me els gats, com estic a l'ombra i fot rasca tiro amunt amb bambes, hi ha una petita placa però és molt tombada, sense problemes. M'encordo i tiro amunt. La tirada és fàcil té una placa molt bonica, llàstima que és curta. El tercer llarg és el més bonic i exigent, la ressenya li marca V+, és un diedre on cal oblidar-se una mica dels seguros si els xapes tot és com un coitus interruptus. No entenc perquè van posar tans parabolts doncs hi ha unes fissures bonissimes per aprendre a posar friends. L'últim llarg es surt per la dreta hi trobes un passet que li marquen V, jo aquí m´he desencordat perquè la resta és una caminada.

Volia anar a fer un altra via però aquí dalt s'està de lujo, fot una oloreta de timó (farigola) mmmm, a més hi ha un silenci que només es veu pertorbat pel tren de la Pobla. Suposo que anar al cel deu de ser una cosa semblant.

Paret de la Formiguera

Paret del Cilindre

Cresta Tio Maria

escalant el tercer llarg

L'amic silenciós esperant-me a la R3

La ressenya la trobareu al blog de l'Edunz