Després de fer molta bondat, avui dissabte quedem amb la penya de Lleida per anar a Cavallers. Marxem a quarts de vuit amb el Juanito i el Sergi i a mig camí recollim a l'Albert, que ens explica la seva experiència a la Carros de Roc.
Que ben situada està Lleida, escalar a Pirineu i abans de fer-se fosc ja hi tornes a ser.
La via triada és l'agujetas de color de rosa, a la paret Donde peta lo riu Malo, així que després de descalçar-nos al riu arribem a peu de via.
Comencen en Juanito i l'Albert per una placa de V+, que agafada en fred te lo seu (equipada).
Banyet de peus
Placa del primer llarg
El Sergi escalant el 1er llarg
Després ve un canvi de reunió fins al peu d'un diedre força dur 6a+, on només hi ha un parell de xapes situades en els llocs més difícils, la resta pots anar equipant.
El llarg següent torna a ser un canvi fàcil de reunió.
El company en el llarg més dur
R4, difícil de veure si l'herba és alta
En Sergi enceta la cinquena tirada que està força be, té un petit tram de V+, aquí cal posar alguna cosa.
El Sergi en el tram més difícil de la tirada 5
La sisena tirada, que em toca a mi, és una passada de guapa un placot de 50 metres de V amb els seguros ni massa lluny ni aprop, una disfrutada (equipada)
L6, el més disfrutón
L6
L6
L'últim llarg surt per una mena de diedre fins empalmar amb l'últim pas de la Indirectessima, on coincidim amb la Natasha i en Pascal amb qui baixem plegats pel ràpel que localitzareu caminant uns 50 metres cap al nord, després de passar un arbre, el trobareu. Si aneu amb cordes de 60 en 4 ràpels sou a peu de via, l'últim té 60 metres.
Fent relacions internacionals
La ressenya de la via la podeu trobar a Lo Gall