Molts dies sense
escriure ni tampoc veure res relacionat amb les pedres, no perquè
m'hagi cansat d'escalar si no perquè el maluc no m'ha deixat, i no
estava per res relacionat amb el que em dona gasolina per ser feliç. Ara
poc a poc m'hi vaig acostumant i els dies que em dona una treva, ho
aprofito i els que no; m'aguanto esperant dies millors, que sembla que
arribem amb el caloret que diu aquella ignorant.
Aquesta sortida són
de les que no s'obliden, ens vam trobar amb els amics de Madrid i el
País Basc , d'escalar no vam escalar gaire però ens ho vam passar
molt bé. A més teníem la Predicadera per nosaltres sols, ens vam
donar un permís per escalar a principis d'any.
La zona és preciosa
i la companyia 5 estrelles . Les vies que vam fer van ser el Jabalí
errante una de les clàssiques i una que queda a la dreta, furtivos
de la roca i els companys l'espolon guanchinfú. No són vies de
massa dificultat, la Jabalí té un pas de 6 a+, que no és obligat
en Ao surt molt bé, però si esteu be de braços val la pena
probar-lo. Us poso algunes fotos de la gent. Les fotos no són totes
meves, les més xules són les d'en Félix Ayuso que és un artista
de la fotografia.
Muntatge d'en Félix Ayuso, l'artista
Aproximació a La Predicadera
Furtivos de la roca
En Josep A. i el Quique en la furtivos
Jabalí
Jabalí
En Josep A. i el puntet del final, el Quique al llarg final del Jabalí
Top Jabalí
L'Ana en el tram més difícil de l'esperó guanchinfú
Joserra amb 70 tacos, al mateix lloc (eres mi idolo)
Tota la penya (Félix, Quique Josep A., Mingo, Jorge, Ana, Nandi i Joserra)