dissabte, 23 d’agost del 2014

FORATATA "via Valle del Tena"

Aquesta escalada és del 23 d'agost, un dia que no ho semblava però va ser fantàstic. El divendres quedo amb el Sergi, però està plovent com poques vegades he vist a Lleida, torno trucar al Sergi i el veig convençut així que a les set del matí agafem carretera i manta però a mesura que ens atansem a Huesca el cel és més negre, però el company diu que les previsions són molt bones, arribem al Formigal i fa un dia esplèndid i la Foratata es veu totalment eixuta i amb un sol que invita.
En gairebé un hora ja estem a peu de via.
Els dos primers llargs són un pel discontinus, però tenen algun passet bonic. A partir del tercer llarg la paret es redressa fins al final. Aquest llarg surts amb flanqueig per agafar uns canalons de molt bon calcari fins la R3. El llarg 4 té un pas desplomat força atlètic on jo noto com si m'hagués caigut una pedra al bessó però no la sento caure, després els entesos em diuen que és el síndrome de la pedrada i que consisteix en un trencament de fibres musculars. Jo com no ho sé em penso que ha estat una rampa a la R4 intento estirar el bessó però encara em fa més mal, no m'ho vull pensar massa i malgrat el dolor enceto la tirada 5, el dolor no m'acaba de deixar concentrar amb la feina, però m'adono que la tirada és de les que, com diu el Sergi es fan estimar.
El sisè llarg té un pas difícil a la sortida i després anar fent.
El setè llarg és una xemeneia molt estreta que fa en Sergi, si baralla molt, tan que em preocupa que amb el mal al bessó no me'n surti. Noto molèsties però menys de les que pensava. El llarg millor fer-lo sense motxilla i amb unes bones genolleres doncs cal empotrar-se amb l'esquena i els genolls.
El vuitè llarg molt bonic amb un altra xemeneia al final, però menys exigent que l'anterior. Finalment sortim a la cresta fins el top.

La via molt bonica i la roca d'una molt bona qualitat. Del tot recomanable, de material només cintes si porteu friends els passejareu.

La baixada és de les que no pots badar doncs hi ha algun tram herbós i molt estret. En 1h 30. més o menys em tornat arribar al cotxe. Llàstima del bessó perquè la resta ha estat excel·lent

La ressenya la trobareu a sendero límite


 L1



 El Sergi en L1

 L3

  L3

 L4

L5

 L7

  L7

 L8

Fotocim

divendres, 15 d’agost del 2014

TORRE DE MARFIL "via Alan Parson..."

Avui anem a fer una escalada amb molt poca aproximació. La zona de l'Ampriu, aprop de Cerler. Escalarem la Torre de Marfil que cap dels dos ha fet. La intenció és fer la Alan Parson i la de los cristales.
Comencem per la Alan Parson que hi toca una mica el sol i malgrat ser agost, fa fresca. La via està molt bé. Una primera tirada amb una fissura que està força bé. El segon llarg per una mena de diedre i acaba amb una xemeneia molt agradable. Per acabar finalment amb un altra mena de fissura també força bonica. Una via recomanable on es pot completar l'equipament amb friends.

Tot i que volíem escalar un altra via d'aquesta paret el fred ens fa anar a les Palestras de l'Ampriu on hi toca el sol, així que fem algunes vies més.

 El Perdiguero , un pic que es fa recordat si l'has pujat

 Torre de Marfil

 El Josep Anton en el L1

 L 1

 El Mingo en el bonic L2

L3

dimarts, 5 d’agost del 2014

Pic Anayet 2.534m "via los balcones de Anayet"

Després d'estar pendents de la meteo finalment ens trobem amb tota la penya de Madrid i Bilbao a Sabiñanigo. Malgrat avui havia de ser un dia insegur a la tarda, els meteoròlegs de torn no l'han encertat i aprofitem la tarda per pujar a un pic que ara no recordo, just sobre Sabiñanigo.
Ens apalanquem en uns prats molt agradables en la zona de Panticosa. El dia següent tal com indicava la previsió fa un dia molt bo, així que anem al pic Anayet. No les tinc totes, caminar tres hores i baixar unes tres més no acabo de tenir-ho clar, però el Jorge que pensa amb tot em diu que l'ascensió és molt sua i la baixada a excepció del primer tram també és tranquil·la.
Així que aparquem el cotxe a la carretera que puja al Portalet, per què ara l'estiu l'estació del Formigal tanca l'aparcament de l'estació i cal caminar un parell de quilòmetres asfaltats, Quan comences els fas sense adonar-te'n, però a la baixada es fa pesadíssim.
Després de dues hores en suau ascensió arribem als llacs i ja és veu l'Anayet al fons, una zona molt bonica i solitària amb el Midi com a convidat. Ja només ens queden tres quarts per arribar al peu de via on ja hi ha enfilats dues cordades. El peu de via és molt senzill de trobar doncs hi ha un parabolt amb una tapa blava de plàstic.
El primer llarg, tot i que de peu de via no ho sembla és molt vertical però només té un passet complicat V-. Si aneu tres és millor no fer aquesta reunió i fer-ne una més còmoda 10 metres més amunt.
El segon llarg nosaltres l'hem empalmat amb el tercer, zona fàcil on cal estar atent a la roca.
El tercer llarg (4rt de la via) és tècnicament el
més difícil un diedre molt bonic amb algun pas de V+, no obligat.
El quart. És de tràmit
El cinquè surts a l'esquerra per una zona de blocs molt xula i vas a parar a una placa de IV/IV+
Dos o tres llargs per la placa IV/IV+. Al final surts per una fissura molt acrobàtica, després de la qual trobareu un pas de V+ que no surt a la ressenya ( no és obligat). Sortim a l'aresta i en un parell de llargs som al cim.

La via està força bé i només cal portar cintes, nosaltres portàvem friends i jo per que no fos dit en volia posar algun però no vaig poder. Si porteu friends segur que el passejareu.
Imagino que el lloc i la bona equipació fa que sigui una via molt repetida, jo crec que mai havia escalat així per Pirineu, però com ja tenim una edat, ara ja tenim llicència per fer aquestes vies, que portem molts anys pegant cops i posant estris i el cos comença a passar factura. Em sembla que ara en diuen love climbing d'aquestes vies. Doncs el que deia que estan molt bé, disfrutar molt i no patir massa. Felicitacions als de sendero límite per la via.



 Ens llevem amb la Penya Telera al davant

 Zona dels llacs, un indret per perdre-s'hi

 Pic Anayet recorregut de l'escalada

 L1

 El Joserra arribant a la R1

 El llarg més difícil de la via L3 (L4 de la via)

 El Quique sortint del tram complicat

 El Joserra amb 70 tacos acabant el llarg

 Bonic llarg 5 (L6 de via)

 El Quique en el mateix llarg

 La Foratata des de la R7

 L12 de via sortint per la bonica aresta cap al cim

 FOTOCIM