Intent fustrat al Pic Colomina

Tot i que el meu company no ho pugui entendre, mai he estat en la zona de la Vall Fosca i Capdella. Arribem abans de les nou per poder pujar amb el telefèric, hem hagut de afanyar-nos per què hi havia força gent uff el refotut turmell, malgrat ahir no haver fet gairebé res em molesta, però no em preocupo, per què quan s'escalfi funcionarà. Un cop al telefèric, en Josep A. Em diu que amb les preses s'ha deixat la màquina i el llibre de ressenyes. Coi estem de pega amb les ressenyes, sort que al refugi hem pogut copiar alguna via, així que en 45 minuts arribem al peu de la paret, les vies van per unes plaques de granit, força compactes i amb poques fissures, la via que escollim és papa Ponce, que en la ressenya l'aconsellen. La primera tirada té una dificultat de V i posa que està equipada, el primer spit deu d'estar a uns 15 metres del terra, però alguna fissureta hi ha per posar algun alien, m'està constant la tirada, tot i no més ser V però clar cinquè vol dir dir molt difícil. Vaig seguint els spits fins que veig la part final de la placa rematada per un desplom, dubto de si no m'he equivocat de via per què el pas no es veu fàcil i no veig res ni cap fissura on col·locar alguna coseta. Miro a la dreta, hi ha una R, però buff el flanqueig no el veig clar, quan m'estava convencent de flanquejar un spit llueix sota el desplom així que cap allí, el tros és maco però el company em diu que ja porto 50 metres de corda i me'n falten uns 5 o 6 per l'spit i la tirada en té 45. Començo a dubtar, potser m'he saltat la R en una plataforma que havia més avall, però he mirat bé i no he vist res, tot i que això no és cap garantia; ma mare sempre m'ho diu que no trobaria aigua al mar. Flanquejo, semblava més difícil del que és. Arriba el company i està convençut que anàvem bé, Mirem la possibilitat de tornar al bon camí, el flanqueig descartat per què hauríem de baixar una mica, no més hi ha la possibilitat de fer el desplomet, no es veu difícil, però no hi ha cap possibilitat d'assegurança a més hi ha una llastreta que és clau per passar, però fa molt mala pinta. Jo ho tinc claríssim, el company es resisteix, al final mirem de sortir a la dreta però sembla una caminada i decidim plegar, després quan recuperarem el llibre veiem que hi ha una via de quart.

En fi que marxem bastant planxats i entretant el turmell es va queixant, collons quina merda. Les idees negatives no paren de barrinar . Tot i que ens envolta un paisatge preciós.

Ho tornarem a provar

Al voltats del refugi Colomina

La paret NE del Colomina

L'estany de Mar

Inici de la via

Plaques compactes de la primera tirada

Fractura en el granit amb roques metamòrfiques (són les que es veuen fosques i verdoses)
Va per tu, Joan

TERRADETS

Estic davant de Terradets, esperant que arribi el meu col·lega, recordo que a l'abril, estava en una situació semblant, però avui és més tard i el sol ja no toca a la paret. Arriba en Josep A, mentres ens preparem el material, li pregunto que si porta ressenyes, la resposta és negativa, però em comenta d'anar a unes plaques ben equipades amb una dificultat màxima de V+, que ell havia fet fa anys. Bé, doncs m'està perfecte, després de alguns dies de no tocar paret i les coses que han anat passant entremig, el principal “múscul” per escalar no el tinc gaire en forma.

Tot i haver-hi ombra, arribem suats. La placa es veu molt llisa, però ben equipada amb parabolts.

Enceto el llarg i és molt maco, a mesura que vaig pujant la dificultat augmenta. Collons amb al V+ el vaig trobant durillo, tinc ganes d'arribar a la R, l'últim tram he estat al limit i he fet un repòs en el bolt. Ja a la reunió em miro la continuació i encara és veu més dura. En Josep A. Em diu que ell aquesta no l'havia feta mai i quan arriba a la part de dalt ell opina que de V+ superior res de res, això m'anima una mica però el que tinc a sobre no ho tinc gens clar, així que baixem i cap a casa, que demà volem anar al Colomina i no vui forçar el meu turmell. La veritat és que no sé que he escalat; avui mirava l'antiga guia de Terradets i em semblava que era la via espai, temps i acte, però el company m'ha dit que aquesta l'havia fet. No sé, potser és nova, però semblava més una via reequipada amb bolt de la FEEC. Si algú ho sap, m'agradaria saber quina dificultat tenia, potser amb l'edat les coses difícils es veu més complicat del que és.

Fins al sostret es fa bé, a partir d'allí la presa és més petita i el final de la placa és lo més complicat

MONTSERRAT Serrat de les Garrigoses "Aranya"

Tot i que aquesta no era la nostra intenció, l'inseguretat de la meteo ens ha dut cap a Montserrat. Si m'haguessin dit que faria aquesta via a mitjans de Juliol, hagués pensat amb mi no hi conteu per què no tinc cap intenció d'entrenar-me per anar a escalar a Mali. Però si algun dia d'estiu es podia anar a l'Aranya, era avui. Temperatura fabulosa, ni fred ni calor, la prova es que després d'escalar d'una ampolla de 2 litres d'aigua en sobrava més de la meitat.

A les 9 ja estem a peu de via amb els nous companys d'escalada, en Pere, que el coneixia del bulder i el simpàtic Adrien. Ens repartim les tirades i començo el primer llarg que està reequipat amb parabolts, tot i això cal reforçar amb algun friend. El llarg té un parell de trams de V i la resta xino-xano.

L'Adrien arribant a la R1

El segon una sortideta un mica explosiva (V+) i un muret equipat amb un parell d'spits, la tirada és curta, segons les ressenyes val més no empalmar pel fregament de les cordes.

El tercer, el recordava més cutre, però del pas de la gent ara està força bé. Cal utilitzar friends, per què no més hi ha un spit. Després d'aquest llarg ja arribes a la feixa i les pintades et porten a la continuació de la via.

L'Adrien iniciant el tercer llarg

El llarg següent és més fàcil (IV) però només hi ha un spit, els friends entren molt bé.

Quarta tirada

En Pere el L4

El cinquè llarg va seguint la mateixa tònica en quant a les assegurances la dificultat puja una mica més.

En Pere i l'Adrien en L5

La següent tirada és de les més maques (IV+-V), una mena de diedre canal net, però els Linkams del Pere i l'Adrien entren super bé, ostia que bé que van, jo en vulllll.

En Pere iniciant la tirada

El final del llarg

La última tirada, la desaparellada, se l'adjudica l'Adrien, té un sortida preciosa un desplomet (V+) equipat amb un parell d'spits la resta una mica més fàcil fins a dalt.

Tot i que ja havia fet aquesta via, no sé si ha estat la temperatura o els companys o tot plegat que he disfrutat molt d'aquesta escalada.

La baixada en tres ràpels fins la feixa, una caminada per anar a buscar la canal que queda aprop de les coves del Salnitre i un ràpel fins al camí.

La ressenya la podeu trobar http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=29
Nosaltres hem entrat des de el cami que va cap al monestir, les dues primeres tirades de la ressenya no les hem fet