A mitja setmana en Sergi m'envia una ressenya d'una via molt disfrutona que havien escalat, en el Montsec de Rubies. Aquesta paret seria la continuació de la paret del Peladet, la seva part més alta, a cavall entre Terradets i Vilanova. En un any he estat tres vegades en aquesta paret i mai hem trobat a cap escalador. El lloc és de somni.
Cal pujar per la pista que va de Vilanova de Meia a la Roca Alta i anar en direcció al poble abandonat de Rúbies . La pista esta força bé fins a 1,5 Km del poble, amb un cotxe alt no es tenen problemes, per fer aquest últim tros. La via esta aprop de las maduritas calientes. Sortint de Rubies, cal pujar pel camí GR de la Portella Blanca (hi ha un lletrero). Quan arribeu a l'alçada de la paret, hi ha una fita i una mena de corriol fitat que va a la paret. El lloc on hi ha la primera fita, veureu un arbre gran a la dreta, allí comença la via festival eròtic. Continueu seguint les fites i trobareu la Maduritas, és fàcil de reconèixer per què hi ha una baga en un pont de roca. Continueu caminant i trobareu una gran fletxa picada a la pedra a la dreta d'una gran llastra, allí hi ha la directa. A l'altre costat de la llastra hi ha un altra fletxa, allí comença el forat de la pera. No vaig comptar el temps que vam tardar, però deu de ser una mitja horeta o tres quarts.
A finals de novembre érem els mateixos protagonistes en aquesta paret, en Jordi (Tato), en Josep Anton i jo.
La primera tirada, és un pelet rara i algun tros una mica il·lògica, la graduen de V+ ,a la reunió hi ha un parabolt i un clau.
El segon llarg, bufffffffff una passada una roca extraordinària i els primers trenta metres guapissims. D'assegurances en trobes en tots els passos difícils (spits i parabolts) en els llocs fàcils no trobareu res, però si voleu podeu col·locar friends.
El tercer llarg és molt guapo, un primer tram per una fissura desplomada i que sembla descomposta, però la roca esta força compacta després un tram més fàcil on cal vigilar la roca i finalment un desplom amb unes bústies brutals. Trobareu de tot, claus, parabolts,...
El quart llarg, en teoria és més fàcil que els dos anteriors, com a dificultats hi han un parell de desploms, el primer molt atlètic, i el segon no és tan difícil, però és una mica exposat, es pot protegir amb un alien vermell, però estàs en una posició una mica forçada, per col.locar-lo.
L'últim llarg, des de la R es veu un parabolt, jo no el vaig veure i vaig pujar un pel més a la dreta, no és difícil, però com la roca ens ha anat donant sorpreses, anem col·locant friends, no per la dificultat si no per si de cas alguna pedra se'ns quedes als dits.
Tot i que no fa un dia massa bo, és fantàstica l'arribada al cim, el Pirineu pelat de neu, Cap de Ras, la Fontfreda, Escales, Sant Gervàs, Boumort.. és un lloc de privilegi.
DESCENS
Cal baixar cap a la dreta en direcció a un coll on agafarem de nou el GR de la Portella Blanca. Fins baix, de mitja hora a tres quarts.
Primer llarg de la via
Arribant a la R1
En Josep Anton arribant a la primera R
El segon llarg, una passada 
Tato en el segon llarg
Josep Anton arribant a la R2
En Josep A. en el tram més bonic de la tercera tirada
En Tato i en en Josep A. en els desploms del quart llarg
Eoooo, ja som al cim
Ara ja sabem com funciona l'automàtic
La propera, potser aprendrem a enfocar-nos
La ressenya esta treta del Vèrtex
