dilluns, 30 de novembre del 2020

VILANOVA DE MEIA Pas Nou via Diedre de la reflexió

 Avui dilluns no tenim massa temps i aquesta via sempre ens havia quedat penjada. Ens esperem una mica a que el solet toqui a la paret, però en aquesta època el sol va molt baix i la roca dels Arcs de sobte tapa part del llarg. Malgrat tot, la roca no està excessivament freda i la part més difícil està amb sol.

El primer llarg, sinó porteu un estrep  el 6a+ és obligat.

El segon llarg és el diedre que dona nom a la via, a mi m'ha agradat molt i és dels que no pateixes gens doncs les assegurances estan molt properes.

 

Inici de la via
 
El company acabant L1
 
Finalitzant L2
 
L2

Fotocim


dijous, 19 de novembre del 2020

ALOS DE BALAGUER Esperó de l'Anna i un parell de vies de la placa por Soleares

 No tenia intenció d'escalar avui, després de tres dies seguits, però em truca el Toni que venen a Alòs i m'apunto, doncs ja no me'n recordo quin dia va ser l'últim que ens vam veure. 

Som quatre i fem dues cordades uns van a l'1 d'octubre i nosaltres a l'esperó de l'Anna, es una via que he fet un parell de cops, de les curtes d'aquesta part de la paret, a mi es de les que més m'agrada. Un cop dalt fem la tirada final de l'1 d'octubre mentre esperem a l'altra cordada. Després fem un parell de vies de la placa por Soleares i marxem, perquè el Josep ha d'anar a recollir el nét.

La targeta fotogràfica no em va deixar fer cap foto.

 



dimecres, 18 de novembre del 2020

MATINAL FORMIGUERA Amb el Geriatric Climb

 Feia molts dies que no quedàvem el geriàtric climb, en aquest hi tenim velles glories punteres de l'escalada lleidatana i aragonesa dels anys setanta/ vuitanta, el Jordi Vidal (de les vies Vidal-Farreny), el Jose Murciano, el Pep Godoy.... 

La intenció era anar fer una via al Montroig, però com ha vingut el Dani que és escalador esportiu, el portem a la Formiguera. Fem un parell de cordades i fem la Savina, la Kola, la memòria selectiva i la via del Pep. Encara que aquestes vies les hem fet varies vegades, continuem gaudint  de la roca i sobretot, de la companyia

Poc a poc i amb els bastons anem baixant cap als cotxes i cap a casa, perquè com ens ho han tancat tot,ni la cerveseta ni la paella

 





Geriatric climb

dimarts, 17 de novembre del 2020

SERRA DE SANT JOAN Via Núria

 Quedem amb el Pinto que em proposa d'anar a la via Núria de la Serra de Sant Joan. No tinc ni idea de la via, m'envia la ressenya i veig que tota l'estona estarem dins l'espai de confort, no patirem. Li pregunto si cal dur friends i em diu qui la va obrir, aleshores ho tinc clar. Després de dubtar si val la pena, hi anem. 

Anem a peu de via, cal caminar una mitja hora per una zona bastant pendent i ben fitada. Mentre ens preparem me'n recordo de la via dels Pallers a Horta de Sant Joan, i ja veig que no té res a veure, aquí t'enfiles i desde el primer parabolt que trobes casi pots xapar el tercer, però ja sabíem el pa que si dona.

Més que una via jo diria que és una excursió vertical que de tan en tan escales, malgrat tot, és fantàstic poder disfrutar d'aquestes contrades en un dia tan fantàstic.

La baixada, l'hem fet anant a buscar les torres d'alta tensió; baixant pel tallafocs, t'estalvies 1 hora ben bona que si hi ho fas per la pista. Trobareu un ràpel en  una torre d'alta tensió, però per la dreta es desgrimpa fàcil.

Paret de les antenes
 

El company arribant al cim
 

Només per les vistas ja val la pena
 


dilluns, 16 de novembre del 2020

MARGALEF Aprenent dels més joves

 No acostumo a fer escalada esportiva i Margalef, malgrat tenir-ho aprop de casa, mai hi havia anat. 

Avui dilluns 16, quedo amb els antics companys de rocòdrom de Vilassar. Ja els hi he dit, encara que sigui a mirar com feu animalades de grau, jo hi vaig perquè tinc moltes de veure'ls. No sé exactament a quin sector hem anat, però ells que son més joves, sempre m'han cuidat molt bé. Trien un sector on hi ha algunes vies fàcils V+/ 6b. Això de fàcil és relatiu a mi m'han costat moltíssim aquest foradets que et deixem bé. Malgrat tot, sempre aprenent i disfrutant

 

L'Aleix encadenant un 7b 


El Nacho encadenant la via no tinc por 7b

 
Jo barallant-me amb un 6a+

Un gran dia

dijous, 12 de novembre del 2020

ELS PORTS Lo Paller via Superman

 Abans que ens tornin a confinar anem amb el Jordi als Ports, per fer una via que sempre hem volgut fer, però com és una via curta, mai n'hi ha ganes a l'acabar les altres més llargues.

A la guia dels Ports la deixen molt bé, tot i que fent una ullada la màxima dificultat és IV+, no tinc clar que valgui la pena el viatge.

Deixem el cotxe al coll que hi ha abans que la carretera baixi als Estrets. Reculem uns metres i ens dirigim a la paret, cal anar en direcció a un arbre molt gros que hi ha a la part dreta de la paret, pugem per una vira en direcció a l'esquerra, no cal treure la corda, fins arribar a una baga molt cutre. Des de el peu de la via ja veiem el pa que si dona, una via gairebé neta.

El primer llarg cal tirar recte amunt on hi ha un parell de savines, fa una mica de basarda al veure la roca, aquest llarg té un parell de bagues però es van trobant més savines.

El següent llarg és un mar de conglomerat, decidim sortir a la dreta de la reunió i agafem un semivira en direcció a l'esquerra, hi ha algun forat on podeu posar algun alien petit,  a mig llarg trobareu un parabolt, que et dona la tranquil·litat de saber que vas navegant pel bon camí, un cop al bolt cal dirigir-se a un forat, allí entra un totten fucksia a caldo, i fàcil fins la R. Si voleu baixar en rapel ho heu de fer des de aquí. El que queda son un parell de llargs molt fàcils fins al cim. Podeu baixar mig desgrimpant per una canal de la cara NW.

Tot i ser una via de poca dificultat ens ha deixat totalment satisfets, aquesta via si tingués mes bolts perdria tota la seva essència.

Paret de lo Paller

Primer llarg, cal anar amunt en direcció a les savines de la dreta
Segon llarg un mar de conglomerat
El company en el segon llarg

Fotocim


dimarts, 10 de novembre del 2020

VILANOVA DE MEIA Pas nou. Combinació de vies

 Avui anem a fer la combinació que ens van comentar el Joan i el Pep, que consisteix en fer una via de la zona d'escola, la Cayo Largo o la que no estigui molla, caminen una mica fins al peu de la Piratas, la fem, tornem a caminar en direcció a la dreta i agafem els tres últims llargs, que son dels bonics, de la llaç lila.

La combinació que en Joan i en Pep ens van dir, l'havien vist al blog del Manel i la Hita, és una combinació bastant guapa, malgrat hagis de caminar una mica.

La combinació està totalment equipada. 

El primer llarg són vies de IV-IV+

El segon llarg és la pirates, és el llarg més exigent de la via V+, potser cap pas és d'aquesta dificultat, però és molt mantingut i a la part de dalt les preses son més petites

El tercer llarg no es tan exigent IV+/V, nosaltres vam fer la corsarios pensàvem que el de la dreta era la pirates, la dificultat és per l'estil. Caminarem amunt i girarem a la dreta fins al peu de la llaç lila, veureu un parabolt

Quart llarg te un petit desplomet de IV+/V i després una placa de IV+. Caminem per una petita tartera fins al peu del cinquè llarg.

Cinquè llarg aquest té un pas de 6a, a la sortida, per mi l'assegurança està massa a l'esquerra, si el pas el fas per la dreta surt bé. L'altra vegada que vaig anar, ho vaig intentar per on hi ha el bolt i no em va sortir.

Sisè llarg és molt curtet,  roca a vigilar, la dificultat III/IV.

La baixada pots pujar amunt i després anar seguint la feixa fins a peu de carretera, trobareu fites

                 Paret del Pas Nou (foto robada d'en Jaumegrimp)

                                   L2 (primer de la Pirates)


                                 El companys en L2


                                  Sortint de la Corsarios


 
                              L4 (llaç Lila)

El company el en llarg 5


                                     El Cesc Sabat fent l'últim llarg


                                                Fotocim

dijous, 5 de novembre del 2020

ABELLA DE LA CONCA Agulla Ajaguda, via del Pere

 Aprofitant l'últim dia abans de la confinació del cap de setmana, decidim fer una via del Joan Asin, a la Agulla Ajaguda.

L'aproximació és molt còmoda, abans d'arribar a Abella de la Conca agafeu la carretera que va a la roca Viella, després de passar les plaques on hi ha itineraris esportius deixeu el cotxe en l'únic aparcament que trobeu a l'esquerra, d'allí surt una pista que cal seguir, la deixem seguint les fites que ens porten a peu de via, fàcil de reconèixer perquè hi ha un pont de roca equipat.

El primer llarg és senzill fins arribar a unes savines on fem reunió.

La segona tirada, tirem recte amunt i anem trobant assegurances, sinó també es pot reforçar amb friends, hi ha un passet de V+ en la zona d'un diedre tumbat, però es deixa fer molt bé.

El tercer llarg li marca un V+ a la sortida, a mi m'ha costat més un V assegurat amb una expansió a mig llarg. El llarg és força guapo.

Finalment es segueix una cresta per anar a buscar el rapel.

Tot i ser una via curta, val la pena atansar-s'hi a mi m'ha agradat força.

Camí d'aproximació
 
Segon llarg
 
El company en el pas més complicat
 
Sortint de R2
 
El company arribant a R2
 
Ressenya estreta del blog d'en Joan Prunera

dilluns, 2 de novembre del 2020

VILANOVA DE MEIA Pas Nou via Amb dues mans

 Fa molts dies que tot i que vaig escalant, no publico res al blog, intentaré posar-lo al dia.

Avui dilluns ens trobem a Vilanova amb el Josep Anton, però no som els únics que escalarem, doncs ens trobem amb el Joan i el Pep antics companys de facultat, ha estat un retrobament molt agradable. A un no el veia des de que em van començar a operar els malucs i l'altra quan jo encara tenia cabells, quin perill quatre geòlegs.

Ells van a fer una combinació que nosaltres ens apuntem per fer-la la propera setmana, nosaltres anem a fer una via de les que ha obert el Joan Baraldés, amb dues mans. El primer llarg no és gaire difícil fins que arribes a un muret final, on li posen 6a/Ae, casi em surt, això em dona molta moral, doncs des que em van operar més de V ho passava força malament. 

Camines una mica en direcció a la dreta per enfilar-te per un mur força vertical on hi ha un pas de V+, a mi no m'ho ha semblat. 

Tornes a caminar, trobareu un passamà, el penúltim llarg és força guapo, té un passet on has d'apretar una mica, també li posen V+.

 De la reunió camines fins al peu d'una aresta una mica descomposta fins al cim

Llàstima de les caminades perquè a mi tots els llargs els he trobat força xulos


Ressenya d'en Manel i l'Hita

 L-1

El company arribant a R1
Segon llarg